JOAN CARRETERO ES PRESENTARÀ PER PRESIDENT

Pel seu interès periodístic reproduïm l'entrevista d'ahir a l'AVUI al sr. Joan Carretero de la qual s'extreu, que com ja vam avançar en primícia a TWT que RCat van en sèrio i a més Carretero optarà a la Presidència d'ERC:

"Em presentaré per dirigir ERC si m'ho demanen"

CANVIS · "A ERC no li convé una mica de xaropet sinó un pla de cirurgia radical"

RELLEU · "Carod i Puigcercós han demostrat la seva incapacitat de ser líders quan el partit ha tingut tasques de govern"

GENERALS · "Si no hi ha canvis a l'estratègia i la direcció, la patacada serà històrica"

per Sandra Arenas

L'exconseller de Governació i líder de Reagrupament, corrent crític d'ERC, moments abans de l'entrevista al peu de l'estany de Puigcerdà

Pocs dies abans de formalitzar el seu corrent crític amb la direcció d'Esquerra, Joan Carretero insisteix que cal renovar l'estratègia i la direcció del partit de manera urgent. Davant de l'estany de Puigcerdà, l'exconseller confessa que està disposat a plantar batalla al pròxim congrés nacional.

Fa uns quants mesos va publicar a l'AVUI un article molt crític amb la direcció d'Esquerra. Qualificava el partit de "satèl·lit del PSC" pel seu paper al govern de José Montilla. Hi percep algun canvi?

Cap ni un. L'únic que es percep, sobretot com a conseqüència dels resultats electorals, és un canvi en algun missatge. Això no és fruit d'un dia: aquesta estratègia comença el 2003. El que sí que es percep és que la garrotada de les municipals provoca que la direcció hagi de començar a reflexionar. No perquè vulguin, sinó perquè la realitat és dura.

No tota la direcció. Hi ha dirigents que no consideren que les municipals hagin comportat una garrotada.

Un pot tenir una malaltia incurable i anar dient que es troba molt bé de salut...
¿La crisi actual d'Esquerra és d'estratègia o de lideratge?

D'una estratègia que esdevé equivocada -no vull dir que inicialment ho fos-, que fracassa, i la direcció hi queda atrapada. En comptes de reconèixer d'una manera clara i diàfana que l'estratègia ha fallat, intenta buscar subterfugis per sortir-se'n. Això fa augmentar el desconcert i la poca capacitat dels dirigents de reconvertir la situació.
¿Vol dir que la direcció actual no està capacitada per reconduir la situació?

Jo crec que no. Van fer una aposta absoluta per una sola estratègia i, quan fracassa, alguns no ho veuen i els altres ho veuen a estones. No accepten que s'han equivocat.

Quan diu que alguns ho veuen a estones es deu referir a Joan Puigcercós, que ha anunciat un pla estratègic que permeti a ERC marcar perfil al govern. I el portaveu parlamentari, Joan Ridao, ha avançat un pla de "desconnexió" d'Espanya...

Tot això són paraules de cara a la galeria. Un pla de desconnexió i no res és tot el mateix. Un pot desconnectar-se des del punt de vista econòmic si té els mitjans econòmics per fer-ho. Però, esclar, un país com Catalunya, que paga els impostos a Espanya, que depèn de les inversions en infraestructures d'Espanya, on les universitats depenen d'Espanya, on l'educació depèn d'Espanya, la sanitat depèn d'Espanya... Com s'ha de desconnectar?

El nou pla estratègic d'ERC al govern té l'objectiu d'avançar en aquesta línia...

Doncs si algun dirigent s'ha adonat que l'estratègia que ERC ha seguit fins ara ha fracassat el que ha de fer és convocar la militància i junts decidir quina ha de ser la nova estratègia. El que no pot ser és que una direcció que s'ha equivocat en l'estratègia ara en faci una altra pel seu compte. Cal convocar la militància urgentment.
Aquesta convocatòria hauria de ser un congrés a la tardor, abans de les generals?

Sí. A ERC no li convé una mica de xaropet, que és el que volen fer aquests dirigents, sinó cirurgia radical. Només amb un pla de cirurgia radical es pot intentar redreçar el partit. Proposem una intervenció quirúrgica a fons perquè amb xarops no ens en sortirem.

Puigcercós ja s'ha postulat públicament per ser el pròxim candidat a les eleccions al Parlament.

No és cap novetat, el que passa és que ara ho fa públicament. Però ell forma part de l'error d'estratègia que s'ha seguit fins ara. Seria un canvi de cara, però no un canvi real en la direcció del partit.

Segons vostè, ¿no hi ha d'haver ni Carod ni Puigcercós a la nova direcció republicana?

Ells ja han fet el seu paper i l'han fet bé. Van ser uns bons líders quan érem a l'oposició, però han demostrat la seva incapacitat de ser líders quan el partit ha tingut tasques importants de govern. És quan han perdut el nord i l'estratègia. A més, crec que el líder del partit no ha de tenir responsabilitats a les institucions.

El Reagrupament que vostè lidera ara té competència. Què en pensa de l'Esquerra Independentista d'Uriel Bertran?

Nosaltres som militants de base, sense càrrecs. La gran diferència és que Esquerra Independentista està promogut per càrrecs intermedis del partit. Uriel Bertran és diputat i fins fa poc secretari d'Imatge i Comunicació. El seu manifest l'ha signat algun diputat i també algun càrrec important del govern. És molt diferent del nostre corrent... Fa pensar que, com a mínim, una part de la direcció hi està implicada.

¿Insinua que al darrere d'aquest moviment hi ha la mà de Joan Puigcercós, per exemple?

No sé si la mà o el peu, però en tot cas sabia que aquest manifest crític existia.

Dissabte presenta els documents fundacionals del Reagrupament en un acte polític. Hi ha membres a la direcció que no creuen que tingui el suport dels militants que diu que té.

Cap comentari.
Quines pretensions tindrà aquest corrent?

Esquerra perd el seu perfil propi sobretot amb el segon tripartit. Es lliura a les consignes del PSC i és incapaç de fer front de manera decidida a tot allò que ens ve del PSOE i de Zapatero. Queda diluïda des del punt de vista governamental. A Madrid hem donat suport de franc al govern del PSOE. L'objectiu d'ERC fins fa relativament poc temps es perd. A més, es verbalitza que si l'objectiu és la independència, ja en parlarem més endavant. Ara toca parlar de pluja fina, de patriotisme social, i oblidar l'eix fonamental del nostre partit, que és avançar cap a la sobirania.

¿No dóna credibilitat als gestos d'algun sector que es desmarca de la "pluja fina"?

Miri, a Madrid no hem aconseguit res en tres anys. Continuem amb el dèficit sanitari i el mal finançament. Ja no es parla de concert econòmic. La direcció ha perdut absolutament la carta de navegar i ara es postula com un bon gestor d'una autonomia de règim comú. ERC és un partit que ha d'anar més enllà. I no pot donar mai suport a uns pressupostos de l'Estat que no incloguin acabar amb l'espoliació fiscal. Hem fet el préssec durant tres anys. La nostra actuació a Madrid ha estat patètica.
Companys seus del Reagrupament expliquen que quan li demanen que presenti batalla al pròxim congrés per dirigir el partit es deixa estimar...

El dia 20 d'abril del 2006 va acabar la meva carrera política pel que fa als càrrecs institucionals. No em vaig postular per ser candidat a les eleccions al Parlament ni tampoc per a les municipals. Nosaltres som ara en el debat de les idees, no de les persones. Ara bé: si d'aquí al proper congrés extraordinari els meus companys del Reagrupament em demanen que em presenti per dirigir el partit, ho faré.

Per presidir el partit?

Jo és que crec que cap partit, ni cap institució, ni cap empresa seriosa pot tenir bicefàlies. Les bicefàlies són períodes transitoris fins que un mata l'altre. Ja no cal començar cap nova etapa amb bicefàlia.

Faci un pronòstic per a les eleccions generals. Esquerra mantindrà el grup parlamentari?

És difícil fer pronòstics, però si no hi ha un canvi substancial a la direcció i a l'estratègia, la patacada pot ser històrica.
Els dirigents d'ERC rebutgen fer un congrés a les portes d'una campanya perquè creuen que seria un suïcidi.

El suïcidi serà fer el congrés després de les generals. Aleshores s'haurà de fer un congrés forense.

Joan Carretero és exconseller de Governació i promotor del Reagrupament.Cat