PASSAT I FUTUR A TARRAGONA (I)

Hi ha qui es presenta a les eleccions a Tarragona amb cara de no haver trencat mai un plat. Són persones, per exemple el candidat socialista, Josep Fèlix Ballesteros, que escalfen cadira al saló de plens des del 1983... força endarrera al segle passat!!!

Diem que escalfen cadira perquè hi han fet poca cosa més. Ballesteros, per exemple, va entrar com a regidor de l'equip de govern llavors que els socialistes tenien majoria absoluta. Eren els anys (deu anys!) en que el PSC i els seus líders (Sabaté, Burgasé, els que encara hi manen) es va demostrar incapaç de desvetllar una ciutat de militars, capellans i funcionaris. L'època en que Reus anava pel davant en dinamisme, en comerç, en cultura, en capitalitat.

Hi ha una disculpa per Ballesteros, però. Ningú podrà dir mai que amb la seva acció de govern contribuís a que Tarragona fes més lleganyes de les que ja tenia, perquè senzillament d'acció de govern no en va fer. Desprès de sis anys al govern municipal, les hemeroteques no registren ni una sola iniciativa de Ballesteros a les seves àrees, les de cultura i la d'esports. Sis anys desprès, una ciutat sense teatre ni auditori continuava sense tenir-ne; no hi havia poliesportius municipals ni piscines. Si els tarragonins volien nedar podien anar al mar, que hi era des de la Prehistòria; o al Tàrraco, un club privat. Si volien anar al teatre podien anar a Reus.

Disset anys desprès que el clam civil portés CiU a l'alcaldia, tot això ha canviat. Tarragona va haver d'esperar al 1989 per a tenir un concert important al carrer: un mes desprès de ser alcalde, Joan Miquel Nadal va portar Radio Futura per Santa Tecla d'aquell any. Ara els tarragonins poden triar entre cinc o sis piscines municipals cobertes per nedar, o anar al mar com sempre si volen. Hi ha un teatre, petit però bufó, el Metropol; hi la Sala August del Palau de Congressos, que pot acollir tota mena d'espectacles; i ja està marxa el nou teatre municipal, el Teatre Tarragona.

Abans els tarragonins aprofitaven Santa Tecla per marxar de la ciutat; ara les festes estàn declarades d'interès nacional i no se les perd ningú. La Setmana Santa, que se celebra des del segle XVI, ha recuperat la seva esplendor, desprès que els socialistes no se'n sortissin d'intentar assassinar-la, perquè ho veien com una clericalada i els tocava el voraviu.

La gent de Reus ve a comprar a Tarragona, que ha esdevingut el motor del Camp i està en camí de ser la segona capital de Catalunya. És la ciutat que ha triat El Corte Inglés per instalar-s'hi, malgrat els intents de l'alcalde socialista de Reus d'impedir-ho als despatxos.

Víctima de 30 anys de governs socialistes i tripartitaris, Reus s'esllangueix. El seu exèrcit de funcionaris, comissaris polítics i col·locats pels partits desconfia de la societat civil que va donar vida a la capital del Baix Camp, li xuclen la iniciativa i nomès volen controlar-la, per por que se'ls escapi de les mans. Reus ha perdut pistonada.

No és que Ballesteros sigui alié a aquests èxits de Tarragona. Perquè, com ens recorda aquesta foto, entre 1995 i 1999 va voler partícipar dels èxits del govern municipal de CiU. Molt somrient, a la imatge surt amb Burgasé i oh, meravella! amb els denostats Joan Miquel Nadal i Àngel Fernàndez. Dels quatre, l'únic que continua a l'Ajuntament de Tarragona és Ballesteros. On més podria anar, si no ha fet res més a la vida?

A la imatge no hi surt el candidat de CiU, Joan Aregio, ni cap dels membres de la seva llista. Per qué? Perquè Ballesteros és passat. Aregio és futur.

Tarragona no voldrà tornar al blanc i negre que representa Ballesteros. Tarragona voldrà seguir per un present de colors, que garanteix un futur encara millor, de la mà, com sempre que hi ha hagut èxits per la ciutat, de CiU i Joan Aregio.