COP D'ESTAT A ERC

Tothom sap a dia d'avui que ERC té dues ànimes enfrontades entre sí, per una part Carod (representant del Clan de l'Avellana) i per l'altra Puigcercós (històric cabdill de les JERC). Són dos extrems que al llarg del temps han estat irreconciliables i que s'han fet la traveta dia sí, dia també. Sempre per qüestions ideològiques: en Carod és esquerrà però liberal. Dels que pensa que com menys Estat, millor, encara que sigui el català. Puigcercós -l'altra cara de la moneda- fa temps que aposta per definir ERC com un Partit Socialista -i de moment se n'està sortint, però tan sols momentàniament-, perquè Carod aprofita la més mínima distracció de Puigcercós -prou ocupat arriant i hissant banderetes- per llançar dards enverinats a la seva prole: les JERC.

És per això que amb l'arribada de Pere Aragonès al Parlament de Catalunya (calia fer fora com fos la Dra. Alluende) s'està començant a acusar des de la mateixa ERC a Pere Aragonès de ser un zero a l'esquerra com a portaveu de les JERC i d'ésser un talibà del sector Puigcercós, a més de mal gestor i un incompetent en tant que responsable directe de la pèrdua de militància de les JERC en benefici de les Joventuts d'Esquerra Verda els darrers anys.

És el que succeeix als partits petits: són pocs i mal avinguts. Però, ull!, tot forma part d'un full de ruta ideat per una tercera persona.

El cervell de la conspiració pero obtenir tot el poder a ERC és qui ha obtingut el control de l'aparell el passat Consell Nacional d'ERC a Reus: el reconegut carter Xavier Vendrell. La guerra interna tot just acaba de començar: de moment Vendrell i Oliveras ja no es parlen i Puigcercós està al bell mig de tots dos. Carod ja no té pràcticament veu ni vot després de tirar la tovallola acceptant el Departament de Vicepresidència. Per contra, Vendrell compta amb el suport d'Uriel Bertran -exdirigent de les JERC- i d'Agustí Cerdà -diputat al Congrés- que com puçots s'han afegit a aquesta partida. L'objectiu: fer saltar pels aires el gos rabiós (Carod), i deixar aïllat Puigcercós amb Montilla al capdavant d'un Tripartit 2 que cauria pel seu propi pes. El coup d'Etat intern portaria Vendrell a ser el nou líder indiscutible d'ERC, cosa que anhela des de que va abandonar el braç polític de Terra Lliure.