30 d’oct. 2007 00:25

JOSEP CUNÍ: LA PALLA I LA BIGA


Josep Cuní veu la palla a l'ull dels altres però no veu la biga en el seu propi ull. Dilluns al matí pretenia collar Oriol Pujol, el nou portaveu de CiU, preguntant-li com havia arribat allí on és. Cuní volia acusar Oriol Pujol d'haver pujat en política per ser fill de qui és, però si això fos cert (que no ho és perquè si l'Oriol fos un inútil no s'hauria mantingut), no seria pas l'únic.

El propi Cuní ha col·locat la seva filla periodista, na Noemí, sempre i en tot lloc on ha calgut, començant per la corresponsalia a EEUU d'Ona Catalana llavors que el Boss, com li diuen a TV3, presentava el programa matinal amb l'audiència que ha portat Ona Catalana a ser on és. I després a la SER (on per cert es va liar amb Fidel Masreal, el redactor de política del Cuní que la setmana passada es va inventar que David Madí plegava), i ara, finalment, a Cuatro.

28 d’oct. 2007 19:01

LI HA ANAT DE 50 METRES

22 d’oct. 2007 00:00

EL PSC ES REVENJA DE MARAGALL



Vídeo: Telenotícies Vespre, divendres 19-10-2007

Matí del divendres. Tot el país en parla: Maragall ha anunciat a Catalunya Ràdio que ja no paga la quota del PSC, i que per tant, ja no és militant.

La història ve de lluny. Primer va ser la seva dona, Diana Garrigosa (quan encara era la primera dama del país en funcions), qui va intentar donar-se de baixa del partit com ja vam avançar a TWT el passat 9 de novembre de 2006 pel tracte denigrant que havia sofert Maragall per part de Montilla i la màfia del Baix Llobregat (el mateix que va haver de patir l'Obiols i el sector catalanista del PSC al Congrés de Sitges de 1994). De fet, el PSC té la política de no donar de baixa els militants que ho demanen tot i que aquests ho sol·licitin formalment, i si qui ho demana és la muller del President o l'expresident mateix ja ens direu... Total que Maragall ha optat per deixar de pagar els rebuts.

I va ser aquest divendres que Maragall va anar a Catalunya Ràdio i va tornar a atacar José Luis Rodríguez Zapatero a qui va qualificar de federalista castellanolleonès que va optar per la línia de Felipe i, per primer cop, i en una emisora de ràdio, l'actual president de la Generalitat i ex-company de partit, José Montilla. De Montilla va dir quelcom que a Can Sociata no perdonen: que l'espanyolista José Montilla preferia José Bono a Zapatero per dirigir el PSOE, i que va ser ell mateix qui va tòrcer la balança en favor de Zapatero perquè Bono no optés a la presidència del govern espanyol l'any 2004.

Al migdia ja sonaven totes les alarmes al carrer Nicaragua. La idea a difondre per contrarrestar Maragall ben clara: Maragall té Alzheimer. Maragall està malalt. Maragall abandona la política. La venjança de Montilla i el seu equip (Zaragoza, Bolaño, etc.) ha estat letal: volen convertir Maragall en l'Adolfo Suárez català: en estat vegetatiu, que la gent senti llàstima per ell i que se'l recordi com un bon socialista. El volen matar en vida i descaradament. No hi ha millor desautortizació, i és que Roma no paga traïdors. Fins i tot van trucar al mateix Maragall perquè informés els mitjans de que estava malalt o ho farien ells. Quina màfia!

En aquesta línia, i abans de que Maragall fes pública dissabte la seva enfermetat, el TN Vespre de divendres ja apuntava en aquesta direcció per ordres directes del PSC (veure vídeo que encapçala aquesta informació) insinuant que Maragall estava ara només "interessat en "l'Alzheimer" i que "volia deixar la política".

Maragall, no obstant, en cap cas ha manifestat que vulgui abandonar la política: està ajudant a la construcció del Partit Demòcrata Europeu !!!

Des de Tripartit-Watch volem transmetre-li a l'expresident Maragall coratge, valor i ànims per fer front a aquest nou repte. Entenem que no és moment per fer valoracions polítiques del seu mandat i li desitjem tota la sort del món per dur dignament aquesta greu malaltia. Ànims Pasqual!

20 d’oct. 2007 03:33

TRIPARTIT-WATCH TAMBÉ DIU PROU !!!

19 d’oct. 2007 15:21

LA GENE ADOCTRINA SEXUALMENT ELS MENORS


La Generalitat de Catalunya (el Departament de Salut dirigit per Marina Geli concretament) ha tingut una nova iniciativa per l'adoctrinamient sexual dels nens de primària i ESO. Us deixem aquest article d'opinió d'una experta en la matèria:


La Generalitat, el sexe oral i la masturbació
per Isabel Viladomiu

Psicòloga Clínica
(Associació Catalana d'Estudis Bioètics)


Quins ningú s'espanti pel que llegirà a continuació! Són alguns dels missatges que la Generalitat de Catalunya des del seu Departament de Salut divulga amb 400.000 fullets que seran repartits als col·legis. 200.000 pels nens de primària i 200.000 pels joves d'ESO. Per als més petits i en forma de còmic se'ls explica que és natural que tinguin curiositat per a saber com és el seu cos. Els explica: "la sexualitat la pots viure de maneres molt diferents amb mirades, carícies, petons, desitjos d'estar amb una persona. També la pots viure explorant el teu cos, tocant-te i donant-te plaer o gust amb la masturbació. No us heu de sentir diferents per practicar-la, ni per no fer-lo. Masturbar-se és tan natural en nens com en nenes". A continuació els ensenya la higiene dels genitals i els anuncia que en un futur no molt llunyà desitjaran tenir relacions sexuals. "En aquest moment recorda usar el preservatiu per a evitar infeccions de transmissió sexual (ETS), la SIDA i els embarassos". Apareixen dibuixos de nen-nena, nen-nen i nena-nena per explicar l'enamorament. Al final hi ha un vocabulari en el qual trobem la definició de totes les paraules referents a la sexualitat, inclòs el sexe oral, descrit amb tots els pèls i senyals. Encabat, una sopa de lletres perquè els quedi ben gravades a la memòria les paraules utilitzades.
El fullet pels de l'ESO va més enllà. A ells se'ls diu que la masturbació no els pot fer cap dany i se'ls inicia en la desorientació sexual així: "Tinc fantasies eròtiques tant amb nois com amb noies vol dir que m'agraden les persones del mateix sexe? sóc gai o lesbiana? Més endavant "fes l'amor sense penetració… amb preservatiu… o amb sexe oral". El fullet els ensenya a posar-se el preservatiu per a ell o per a ella il·lustrat amb dibuixos, després un glossari i per a finalitzar uns mots encreuats. No puc expressar el que sento davant aquesta iniciativa. La finalitat d'aquests fullets està molt clara. Un nen pervertit és un nen perdut, esclau dels seus instints, si Déu no ho hi posa remei clar! Si està perdut és manipulable en tot i aquest és el desig dels nostres governants. És la lògica del poder: pa i sexe. Sóc mare i em sento mare de molts més. Què passarà amb els nostres nens i els molts immigrants que hi ha a Catalunya? Podran els seus pares contrarestar aquesta perniciosa propaganda sexual? Per quina raó la Generalitat s'excedeix en una funció que no li correspon? Per quina raó els pares, que encara que siguem dolents volem coses bones per als nostres fills, no ens aixequem davant tanta mentida i perdició?

L'adolescència és una etapa difícil i els nens són molt vulnerables no seria molt millor proposar-los metes altes de respecte cap a la seva persona i companys en comptes d'abocar-los a un ús sexual amb l'única finalitat a obtenir plaer?

17 d’oct. 2007 10:08

UN DIPUTAT D'ERC FA CAMPANYA AMB BATASUNA CONTRA EL REI


Segons hem pogut comprobar a TWT, la campanya internàutica "No al rei" que han iniciat diversos sectors de l'esquerra independentista extraparlamentària i parlamentària en contra del rei i que porta per títol "Jo també cremo la Corona espanyola" ha unit Esquerra Republicana de Catalunya i les JERC amb l'organització terrorista Batasuna i les seves joventuts: Segi.

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), de qui el diputat al Parlament de Catalunya pel grup d'ERC, Pere Aragonès, n'és el portaveu nacional, donen suport al web on s'incita a "cremar el rei" com podeu veure a la imatge superior. Les JERC consten com la organització signant número 414, tot i que també han signat diverses seccions locals d'aquestes joventuts com les del Bages, Pla de l'Estany, Garraf, Mataró o Horta-Guinardó.

Ara toca recordar que els diputats d'Esquerra Republicana van votar a favor d'una resolució al Parlament de Catalunya que feia "una crida a respectar els símbols institucionals" després dels diferents episodis de les cremes de fotos dels reis. La proposta va estar votada per tots els parlamentaris republicans -inclòs el portaveu de les JERC, Pere Aragonès-, excepte el líder d'Esquerra Independentista, Uriel Bertran, que, dignament, es va absentar de la Sala de Plens.

Però Pere Aragonès no compleix allò que vota al Parlament i a més mescla la seva organització en un manifest on hi han organitzacions fins i tot declarades terroristes com Batasuna (signant núm. 56) i Segi (signant núm. 57).

A Tripartit-Watch ens agradaria saber que opinen el conseller de la Vicepresidència i l'espanyolista José Montilla al respecte i si el diputat d'ERC serà despatxat immediatament. El mateix val per Esquerra Ecologista, associació política que també signa el manifest i va ser presentada per Joan Puigcercós com a nova integrant d'ERC.

09:00

L'EXÈRCIT DE CATALUNYA

© Tripartit-Watch per a www.mossosdesquadra.com

A Tripartit-Watch sempre hem tingut clar que l'Exèrcit de Catalunya té dues branques: la civil, que és el Barça, i la militar, que és el Cos de Mossos d'Esquadra (CME). A TWT ens estimem amb delit el nostre exèrcit.

El Barça, ara per ara, està en bones mans i no hem de preocupar-nos gaire fins a final de temporada.

Pel que fa al CME, a TWT estem en alerta des de l'època de la Tura. Amb la formació del Tripartit-2 i la cessió als comunistes de les competències de seguretat ciutadana (amb els esbirros Saura i Boada al capdavant) hem près un posicionament claríssim en defensa del nostre projecte de policia integral catalana i, sempre que hem pogut, hem recolzat la nostra policia davant els atacs soferts des de la mateixa conselleria d'Interior que han provocat una triple fractura de confiança: entre els Mossos d’Esquadra i els seus comandaments, entre la societat catalana i la policia del país, i, finalment, posant en crisi un dels pilars bàsics del nostre projecte de reconstrucció nacional.

Per aquest motiu, a TWT ja fa temps que vam decidir, amb la nostra humil contribució, recolzar els companys que realitzen el magnífic portal no-oficial www.mossosdesquadra.com, des d'on ja disposem del nostre propi espai que mirarà d'aportar fotomuntatges com els que il·lustren aquest article amb la finalitat d'ajudar tant als agents del CME com la societat civil catalana en recuperar la confiança en la seva policia i el reconeixement social del servei que fan les 24 hores al dia els 365 dies a l'any els nostres Mossos.

ENDAVANT MOSSOS!

16 d’oct. 2007 00:11

DOS HOMES I UN DESTÍ: CARMEN CHACÓN

Foto: Rubalcaba, Chacón y Barroso

Carmen Chacón ha revolucionat el PSOE i el seu "costat fosc": és un secret a veus que el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba i Miguel Barroso del diari El Público es van enfrontar per la Chacón i van ser concretament els favors de Carmen Chacón, els que els han convertit en enemics irreconciliables.

I sap greu que dos bons amics perdin la seva amistat forjada amb els anys per una dona malèvola que l'únic que vol és acumular poder.

Tot va començar fa 3 dècades, quan la Chacón encara era una nena petita. I qui ho havia de dir! L'aragonès Miguel Barroso, de tarannà simpàtic, coquet, divertit, afable, però també implacable amb els seus adversaris i d'una pedanteria insuportable va començar el 1982, com a cap de Premsa del llavors ministre d'Educació socialista José Maria Maravall. La seva capacitat de distanciar-se dels problemes i frivolitzar en els moments crítics, li van guanyar també la simpatia d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que va ser qui va aconsellar a Felipe González àlies Míster X recórrer a Barroso per preparar-ne algun dels debats que va tenir amb Aznar al Congreso de los Diputados.

Els mitjans de comunicació van santificar la relació entre Rubalcaba i el Barroso als quals s'atribuïen tot tipus d'estratègies "refinades" per fer la traveta al PP.

Rubalcaba obtenia aleshores els favors amorosos de la Chacón i el tal Barroso es va enamorar bojament d'aquesta vaileta del Baix Llobregat. I començà un triangle que s'ha carregat la relació entre aquests dos amics de trinxera de tota la vida. Ai las!

Tan forta ha estat la trencadissa que ha afectat fins i tot a les dues capçaleres espanyoles obertament sociates: El País i El Público. Carmen Chacón es va decantar per Miguel Barroso, el seu actual company sentimental. Però Zapatero té a Barroso d'enllaç a El Público, cosa que no agrada a Rubalcaba, qui sempre ha estat en línia directa amb Polanco, Cebrián i El País. Rubalcaba, dolgut amb el tracte dispensat per Barroso (i també pel mateix Zapatero en l'afer de la malaguanyada treva d'ETA) hauria ordenat carregar contra el nou diari El Público i el mateix Zapatero des de El País.

Però l'orgull varonil ferit també ha fet que Rubalcaba carregui contra la seva antiga companya sentimental, la ministra Chacón, a El País, d'una manera "refinada": fa pocs dies El País carregava contra contra el ministeri de Vivenda que dirigeix la Chacón. Es veu que en aquesta legislatura, el ministeri només ha mediat en poc més d'un centenar de lloguers d'habitatge social. Uns 27 per any pel cap baix!

15 d’oct. 2007 00:01

LO BUSOT ENAMORAT


Sembla ser que la nostra incursió en el terreny 'rosa' ha agradat als nostres lectors i avui en farem una nova entrega.

El nostre amic Busot (Dani Casanovas, l'ex cap de comunicació de les JERC Barcelona), ara que s'ha quedat sense càrrec ha decidit sortir a tirar la canya segons hem pogut comprovar al web elPlanazo.com . Ens ha sobtat, no obstant, que un patriota de pedra picada com ell confessi que la seva llengua materna és l'espanyol.

I a TWT no volem dir res, però avui dilluns és el seu aniversari i des d'aquí aprofitem per desitjar-li el millor al guapeton i que tingui sort en les seves escomeses amoroses per internet, ja que pel que sembla, a la vida real no troba allò que busca.

Molta sort Dani!

12 d’oct. 2007 18:25

NO SOM ESPANYA

11 d’oct. 2007 13:35

BOLAÑO AMENAÇA PERIODISTES A FRANKFURT

Antonio Bolaño rodejat de dues RRPP a Frankfurt


Segons hem pogut saber dels nostres infiltrats a la Fira de Frankfurt, on enguany la Cultura Catalana n'és la convidada, ahir dimecres, un periodista jove de Catalunya Ràdio va fer una entrevista, gravadora en mà, al president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.

El periodista va preguntar Bargalló sobre el discurs inaugural realitzat per Quim Monzó i àmpliament recolzat per la mesella classe periodista que tenim al país. Bargalló va dir que havia estat un discurs brillant. En això que el jove periodista punxa Bargalló inisitint en què li havia semblat el fragment de l'speech en el qual s'atacava la classe política catalana i, Bargalló, perd els nervis li diu al nano que no li pensa contestar això i que dona per acabada l'entrevista.

Immediatament, el 'periodista-xivata' de l'Avui amb nom D.P. se'n va cap al camorrista Antonio Bolaño i li explica el succeït i si ho pensa permetre.

En això que amb posat de Don Vito Corleone, Bolaño s'apropa al jove periodista de Catalunya Ràdio, que en aquells moments estava amb un portaveu d'un grup polític al Congreso de los Diputados i li diu literalment: 'La conversa con Bargalló no ha existido nunca y en tu grabadora no hay nada'

Pensa fer alguna cosa el Col.legi de Periostes i el periodisme davant d'aquesta pressió asfixiant?

6 d’oct. 2007 15:58

CURRO JIMÉNEZ A LA GENERALITAT



Divendres 5 d'octubre a primera hora. El diari digital El Singular Digital recollia l'article que us posem més avall, i que porta per títol Curro Jiménez a la Generalitat. Poca estona més tard ja no hi era, l'havien retirat i substituït per un d'en Jordi Castañeda CiU aplaudeix Imaz?.

L'article d'Enric Vila és molt fort i probablement utilitza un llenguatge opinable però el que diu és ben cert. Tan allò que diu que li va passar a Barbeta en la recepció que en Montilla va donar al periodistes per l'Onze de Setembre (i destapat en exclusiva per Tripartit-Watch), com allò d'en Francesc-Marc Álvaro. Ambdós casos estan constrastats amb els interessats.

Vivim sota un regim de terror asfixiant del qual hauriem de mirar de sortir-nos amb els mínims danys possibles.


Curro Jiménez a la Generalitat
per Enric Vila (article censurat a ElSingularDigital.Cat)

Mitjans de comunicació i poder: L’altre dia vaig assistir a una xerradeta prudent però molt fina, a càrrec del director de l’Avui, Vicent Sanchis, amb cullerada final de Macià Alavedra, que va resumir el tema a l’estil d’Éduard Balladur en el seu llibre Maquiavel en democràcia: “Els polítics tenen por de la premsa perquè la necessiten i intenten controlar-la, i els diaris que acaben funcionant són els que es fan per obtenir privilegis del poder.” Pel que vaig entendre, a Barcelona passa al revés. Els xantatgistes són els polítics. Com que hi ha poc poder per repartir, el xantatge s’inverteix i en comptes de diaris tenim tebeos, una premsa emmordassada, que evoluciona com un presidiari amb un peu lligat a la caritat dels poders públics i, l’altre, a l'escassa cultura política dels lectors, que es conformen amb qualsevol cosa que porti fotos i sudokus.

Com que en aquest país el poc poder és delegat, a més, tothom està en precari i tothom té por. I així, i entro ja en la interpretació lliure, hi ha un José Antich que s’inventa un redisseny de La Vanguardia per lligar-se al diari quan Zapatero guanya el 2004 i que, ara, ha descobert les editorials neofranquistes per continuar tenint il•lusionat al senyor Godó, que també es comte i monàrquic. Després hi ha El Periódico, diari més llegit de Catalunya, que com més lectors perd a favor de la premsa gratuïta més s’assembla al butlletí de Montilla, i no troba, ni sota les pedres, un empresari-editor que s'atreveixi a comprar la capçalera. I també tenim l’Avui, que podria discrepar més sense l’estigma dels seus inicis poc brillants i el fre de la nova empresa.

Amb aquest panorama, el columnista d’opinió ha de tenir, si vol durar, l’olfacte del gos per saber qui mana i l’agilitat del felí per esquivar la garrotada. Per fer carrera ha de fer càlculs algorítmics amb les paraules, i per dir coses sensates ha conformar-se amb un compte corrent magre i un lloc discret, poc influent. Escriure coses que s'entenguin s'ha tornat tan difícil que fins i tot mestres de la moderació i el fino escepticismo van camí de convertir-se en màrtirs de l’idealisme. ¿S’han adonat, per exemple, que Barbeta ha estat dels pocs caps destacats de La Vanguardia que no ha ascendit amb la renovació? Deu ser que es comença a complir la profecia del director de l’oficina de Comunicació de la Generalitat, Antonio Bolaño.

El Sancho Panza de Montilla es veu que té mala llet. Després d’insultar i amenaçar Barbeta via telefònica fa uns mesos, no fa gaire el va amenaçar personalment al mateix Palau de la Generalitat: a la santa casa! Bolaño parlava amb uns periodistes de La Vanguardia i Barbeta, que havia rebut instruccions de llimar asprors, va intentar una broma: “Antonio, cuidame los nenes”, li va dir tot caminant cap a ell, a una certa distància, encara. L’Antonio va fer com que no el sentia i Barbeta va insistir: “Antoniooo!...” I l’Antonio es va girar i, tallant-lo en sec i assenyalant-lo amb el dit, li va dir ben fort i a poc a poc, perquè tothom ho sentís: “Barbeta, estás muerto y aún no te has enterado”.

Pensar que hi ha gent que vota de bona fe aquests heretges de la tolerància i la pau universal em posa la pell de gallina. La prova que aquesta gent no s’ha integrat no és ja com trepitgen l’idioma, són les maneres. Quina diferència hi ha entre aquesta prepotència i la de Lerroux desafiant a un duel Prat de la Riba i escrivint després: “No pasan caballeros por la puerta de La Veu”. Fins quan haurem d’aguantar aquests Curro Jiménez al servei d'Espanya? Escoltant l’anècdota recordava la indignació de l’escriptor Coromines, l’estiu del 1936, quan els revolucionaris de la FAI van anar a entrevistar-se amb Companys armats fins a les dents: “Amb pistoles -es va exclamar- no hi ha d’anar ni nostre senyor a veure el President de la Generalitat”. Però després vaig recordar que l’actual president és Montilla, i esclar: Montilla és el successor d'aquells faieros, és el Capo del "rondín" marxista de Cornellà.

Lamento la irreverència amb el president del meu país però és que justament Montilla protagonitza l’altre gesta del “rondín" que s'explica aquests dies. Dels mètodes del rondín aquest, fa temps que sento queixar-se'n periodistes de tots els colors, i potser caldria airejar-los, no? Quan la prudència arriba a la covardia es torna complicitat. En fi: Com que el molt honorable no té feina, va enviar al comte de Godó un sobre amb les transcripcions de les intervencions de Francesc-Marc Álvaro en les tertúlies de ràdio acompanyades només de la seva targeta. Cap més explicació: els passatges que no li havien agradat subratllats i la targeta de president de la Generalitat, utilitzada com la d’un vulgar mafiós. El pròxim dia li pot enviar un cap de porc, amb la targeta presidencial entre les dents. El comte, que ara ens passarà per liberal, li va dir a l’Álvaro que no patís, però és clar, jo sóc un purità intolerant i suïcida, però no tothom ha de tenir aquesta vocació, i després tenim l’Álvaro fent articles com el de dimecres, sobre els pastelitos bimbo de la infantesa, i a la pàgina del costat, Baltasar Porcel saltant damunt la tomba de Gaziel per llepar-li el cul al Godó i a l'Antich en motiu del "nuevo y àgil formato periodístico". I tot és això: si els columnistes de talent necessiten treure tants raspalls i fer-se tant els tontos, no cal dir què escriuen els tontos de veritat.

5 d’oct. 2007 00:03

EL MUNDO OBTÉ UNA RESSONANT VICTÒRIA SOBRE EL PAÍS A CATALUNYA


Avui farem de Salsa Rosa tot i ser un gènere en el qual no estem gaire avessats. Tot sigui pel pobre Xavier Vidal-Folch.

Tota una vida complint el catecisme del bon progre, i ara que enfila les acaballes i és un home d'edat provecta, li passa una cosa tan pròpia de la votant del PP Corín Tellado, com que el plantin al peu de l'altar
. Per calmar la seva consciència ferida de progre (no sabem si la del mascle), com a mínim ha estat ella qui l'ha deixar "compuesto y sin novia", per dir-ho en l'idioma que domina millor. Una dona d'avui.

En la seva ja llunyana joventut, l'actual director d'El País a Catalunya es va deixar endur per la mala consciència de classe. Devia ser l'últim cop que va recordar tenir una cosa anomenada consciència, però el cas és que es que venint de la dreta burgesa i espanyolista va apuntar a una secta comunista anomenada Bandera Roja. Allà es va convertir en el que Francesc Marc Álvaro va descriure magistralment com "un assassí de Franco": un d'aquells progres que porten trenta anys vivint de la faula que ells van matar en Franco, vivint una vida de perills a l'oposició. En el cas dels Banderes, com a maoistes que eren, "un cuento chino".

En realitat, es dedicaven a fumar porros i a sortejar els tamborets del Bocaccio, una activitat de risc amb les trompes que portaven. I Vidal-Folch es va dedicar a algunes coses més, i així es va guanyar l'apel·latiu de Porkys a Bandera Roja per la seva voracitat sexual, en el que va ser una de les revelacions més celebrades del llibre d'Alvaro. I és que amb el seu aire d'aristòcrata desclassat, Vidal-Folch se les enduia de carrer i passaven per la pedra en nom de la lluita de classes. Eren èpoques en que si no havies llegit El arte de amar i no havies vist La batalla de Chile (200 minuts sobre Allende!), no hi havia qui fes un clau. I Vidal-Folch s'ho llegia tot!

Van passar els anys, el "desencanto", la victòria de Felipe i el que l'Álvaro en diu "el gran orgasme col·lectiu dels Jocs Olímpics". Aquells revolucionaris de saló es van anar conformant amb anar venent a la menuda la seva èpica antifranquista, i anar justificant el fet que cada cop vivien millor, oblidats els ideals col·lectivistes. Això sí, Pujol i Catalunya continuaven essent una cosa antiga, el Papus, una anomalia històrica, un accident, una burla cruel que els havia fet la història. L'espanyolisme el va mantenir viu.

Vidal-Folch havia perdut la joventut, els ideals i la dignitat, però no pas la gana. I a les portes de la vellesa es va sentir reverdit per l'amor d'una jove col·lega de professió: la periodista de successos de La Razón Xiana Siccardi, italiana de nom exòtic, ulls embruixadors i rares costums. "De dretes, però espanyola al capdavall i noi, quina dona", devia pensar en Xavier. I, malgrat que es porten més de trenta anys, la cosa va anar tirant. Fins que al punt que el provecte Vidal-Folch es va decidir a fer el que havia jurat que mai repetiria: passar per la vicaria. Vidal passejava la Siccardi com un trofeu entre els seus vells amics (en tots els sentits) de la progressia. A la nit electoral de l'1 de novembre de 2006, se'l va veure molt ufanós ostentant la Siccardi a l'Snooker, on tots els periodistes es reuneixen per comentar la jugada després de les eleccions.

Mentre, la Siccardi es va haver de buscar la vida. I, cansada de les misèries de La Razón a Catalunya, va canviar, tot i que no gaire, i va anar a petar a la redacció catalana d'El Mundo. I, en un gest que fa honor a la dona alliberada que és, la única mena de dona amb qui un progre de debò com Vidal Folch es podria casar, l'ha plantat al peu de l'altar, quan faltava molt poc per un enllaç que havia de reunir el bo i millor de la progressia i l'espanyolisme catalans, en un maridatge que ho havia de tenir tot.

Resulta que la Siccardi va caure en braços d'un jove redactor d'El Mundo, amb qui naturalment no es porta trenta anys i que no té més passat que futur. Un col·lega dels succesos com ella, que ha guanyat per al diari de Pedro J. Ramírez la batalla definitiva, no pas "la de Chile".

Mentre, el pobre Xavier encara es palpa preguntant-se què ha passat, la Siccardi ha actuat com una dona "de rompe i rasga". I és que "la española, cuando besa, besa de verdad".

Des d'aquí proposem a Pedro J. que condecori el seu jove tinent per haver conquerit una posició vital a l'enemic. A la Siccardi, per molts anys. I al Xavier, que vagi a donar lliçons de com s'han de fer els diaris (com aquelles que va recomanar a l'Avui en el cas Iu Forn) perquè de com s'han de fer altres coses es veu que s'ha quedat en el darrer tango a París. I a les noves generacions els hi va més la marxa, Xavier.

4 d’oct. 2007 12:00

UN GOVERN DE COVARDS


L'Institut Català de la Dona no té res a dir sobre la decisió d'una família d'immigrants de Girona que pretenen portar la seva filla de 8 anys amb vel a l’escola a pesar de les normes establertes en aquest centre que prohibeixen el seu ús. El vel que cobreix la menor, és una expressió del domini de la dona que té a veure amb una ideologia fonamentalista regulada per un fotimer de dictadures islamistes del món. De fet, aquest no és un tema aïllat. No es tracta d'una nena que ha decidit "em taparé" ja que el tema del vel és el taló d'Aquiles de la democràcia occidental. A través dels drets de les dones, els sectors fonamentalistes fan escac al sistema democràtic europeu.

Per aquest motiu cal que el govern català, i més concretament el Departament d'Educació, l'Institut Català de la Dona i la Direcció General d'Atenció a la Infància protegeixi a les escoles i als nostres mestres; i sobretot, aquestes menors totalment desamparades per la nostra legislació.

Tenim un govern covard que deixa els nostres mestres a la intempèrie i permet que es mantigui aquesta situació de domini sexista amb una nena amparant-se en una ideologia totalitària antioccidental.

3 d’oct. 2007 14:09

ELS JERC ES BATASUNITZEN?


Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra van detenir abans d'ahir Josep Maria E.V., de 18 anys i amb domicili a Cànoves (Vallès Oriental), i Jordi G.F., de 18 anys i veí de La Garriga (Vallès Oriental), tots dos de nacionalitat espanyola, en relació amb l'enviament d'un paquet amb amenaces de mort al president de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Albert Rivera.

Els fets es remunten al 20 de setembre, quan, al domicili del sr. Rivera es va rebre un tros de suro amb una foto seva i una bala de calibre 9 mm incrustada al front i tacada amb pintura vermella simulant sang. A l'escrit que hi havia al dors del paquet se l'instava a abandonar Catalunya amb amenaces de mort.

Ahir, i fruit de la investigació, es va procedir a la detenció de les dues persones sospitoses de l'enviament, que van resultar ser militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Posteriorment, es va escorcollar el domicili dels detinguts i es va recuperar tota la informació pertinent al cas, tant el material físic emprat com l'informàtic. Un cop posats a disposició del jutjat de guàrdia de Granollers, aquest ha decretat llibertat provisional amb càrrecs i mesures cautelars pels dos imputats.

Per la seva banda, el conseller d’Interior, Joan Saura, va informar als líders d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, de qui eren els acusats. Davant aquesta situació, Joan Puigcercós es va fer responsable de l'actuació dels seus vailets en telefonar Rivera per disculpar-se i informar-lo que als dos detinguts se’ls obriria un expedient que podria culminar amb l'expulsió del partit.

2 d’oct. 2007 12:41

SABADELL: UN CLAM CONTRA ELS SOCIATES


Després del fantàstic vídeo fet pels joves de Sabadell contra Manuel Bustos, ahir la capital del Vallès Occidental va aixecar-se plena d'uns cartells molt originals on a 2 cares es veu un anunci de pisos "VENDO PISOS" on Bustos, el seu tiet i el regidor del PP oferten pisos de protecció oficial; la segona és una còpia de l'article que va publicar el diari 'El Pais' el passat mes d'agost.

Tripartit-Watch celebra que la gent de Sabadell no es rendeixi contra el sectarisme de l'espanyolista Manuel Bustos.

1 d’oct. 2007 01:28

PUIGCERCÓS: IMPUTACIÓ IMMINENT


Tripartit-Watch
ha pogut saber que imminentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya processarà el conseller de Governació i secretari general d'ERC Joan Puigcercós imputant-li un presumpte delicte de revelació de secrets i un altre contra el dret a la intimitat.

La denúncia que motivarà aquesta actuació judicial va ser feta davant el Cos dels Mossos d'Esquadra el passat 28 de setembre del 2004 i es va elevar al Jutjat d'Instrucció número 3 de Girona que va obrir les pertinents diligències.

En ser Joan Puigcercós actualment membre del govern de la Generalitat, el Jutjat d'Instrucció número 3 elevarà les diligències al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segons les fonts a les quals hem tingut accés.

Els denunciants, que formaven part d'un grup crític amb la direcció regional d'ERC a Girona, asseguren que missatges enviats des del seu correu electrònic personal van ser llegits, ensenyats i distribuïts sense l'autorització dels seus titulars, tant emissors com receptors per Joan Puigcercós i Josep Vall el 20 de setembre del 2004 a la seu nacional d'ERC a Barcelona (antigament al carrer de Villarroel 45 de Barcelona).

TWTtv


Artur Mas,
la casa gran


1-D, dret de decidir,
La primera TV antitripartit

Fes-ho possible

Nom:

E-mail:

Comentaris:
(no usis accents)


Contacta amb nosaltres

Introdueix el teu e-mail:


Afegir a Google Reader o Homepage

Suscriure a Bloglines

Add to Technorati Favorites



Col·labora

















Nota

(CC) 2006-2007
Alguns drets reservats Tripartit-Watch Team
Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font

Online des del 09.11.2006

Privacitat

(CC) 2006-2007 GRUP TWT
TWT · TWTtv · AlertaTripartit

Advisory

Comptadors

visites
usuaris online

Enllaços

Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back!