GRANS MOMENTS DELS SOCIALISTES

Socialistes, per tant feixistes. A la dreta de la imatge podeu veure l'Isidoro, àlies Míster X "en sus tiempos mozos". Dedicat a Joan Ferran i Serafini.

TRIPARTIT-WATCH TAMBÉ DIU PROU !!!

www.comissiodeladignitat.cat

NO SOM ESPANYA

EL MUNDO OBTÉ UNA RESSONANT VICTÒRIA SOBRE EL PAÍS A CATALUNYA

Avui farem de Salsa Rosa tot i ser un gènere en el qual no estem gaire avessats. Tot sigui pel pobre Xavier Vidal-Folch.

Tota una vida complint el catecisme del bon progre, i ara que enfila les acaballes i és un home d'edat provecta, li passa una cosa tan pròpia de la votant del PP Corín Tellado, com que el plantin al peu de l'altar. Per calmar la seva consciència ferida de progre (no sabem si la del mascle), com a mínim ha estat ella qui l'ha deixar "compuesto y sin novia", per dir-ho en l'idioma que domina millor. Una dona d'avui.

En la seva ja llunyana joventut, l'actual director d'El País a Catalunya es va deixar endur per la mala consciència de classe. Devia ser l'últim cop que va recordar tenir una cosa anomenada consciència, però el cas és que es que venint de la dreta burgesa i espanyolista va apuntar a una secta comunista anomenada Bandera Roja. Allà es va convertir en el que Francesc Marc Álvaro va descriure magistralment com "un assassí de Franco": un d'aquells progres que porten trenta anys vivint de la faula que ells van matar en Franco, vivint una vida de perills a l'oposició. En el cas dels Banderes, com a maoistes que eren, "un cuento chino".

En realitat, es dedicaven a fumar porros i a sortejar els tamborets del Bocaccio, una activitat de risc amb les trompes que portaven. I Vidal-Folch es va dedicar a algunes coses més, i així es va guanyar l'apel·latiu de Porkys a Bandera Roja per la seva voracitat sexual, en el que va ser una de les revelacions més celebrades del llibre d'Alvaro. I és que amb el seu aire d'aristòcrata desclassat, Vidal-Folch se les enduia de carrer i passaven per la pedra en nom de la lluita de classes. Eren èpoques en que si no havies llegit El arte de amar i no havies vist La batalla de Chile (200 minuts sobre Allende!), no hi havia qui fes un clau. I Vidal-Folch s'ho llegia tot!

Van passar els anys, el "desencanto", la victòria de Felipe i el que l'Álvaro en diu "el gran orgasme col·lectiu dels Jocs Olímpics". Aquells revolucionaris de saló es van anar conformant amb anar venent a la menuda la seva èpica antifranquista, i anar justificant el fet que cada cop vivien millor, oblidats els ideals col·lectivistes. Això sí, Pujol i Catalunya continuaven essent una cosa antiga, el Papus, una anomalia històrica, un accident, una burla cruel que els havia fet la història. L'espanyolisme el va mantenir viu.

Vidal-Folch havia perdut la joventut, els ideals i la dignitat, però no pas la gana. I a les portes de la vellesa es va sentir reverdit per l'amor d'una jove col·lega de professió: la periodista de successos de La Razón Xiana Siccardi, italiana de nom exòtic, ulls embruixadors i rares costums. "De dretes, però espanyola al capdavall i noi, quina dona", devia pensar en Xavier. I, malgrat que es porten més de trenta anys, la cosa va anar tirant. Fins que al punt que el provecte Vidal-Folch es va decidir a fer el que havia jurat que mai repetiria: passar per la vicaria. Vidal passejava la Siccardi com un trofeu entre els seus vells amics (en tots els sentits) de la progressia. A la nit electoral de l'1 de novembre de 2006, se'l va veure molt ufanós ostentant la Siccardi a l'Snooker, on tots els periodistes es reuneixen per comentar la jugada després de les eleccions.

Mentre, la Siccardi es va haver de buscar la vida. I, cansada de les misèries de La Razón a Catalunya, va canviar, tot i que no gaire, i va anar a petar a la redacció catalana d'El Mundo. I, en un gest que fa honor a la dona alliberada que és, la única mena de dona amb qui un progre de debò com Vidal Folch es podria casar, l'ha plantat al peu de l'altar, quan faltava molt poc per un enllaç que havia de reunir el bo i millor de la progressia i l'espanyolisme catalans, en un maridatge que ho havia de tenir tot.

Resulta que la Siccardi va caure en braços d'un jove redactor d'El Mundo, amb qui naturalment no es porta trenta anys i que no té més passat que futur. Un col·lega dels succesos com ella, que ha guanyat per al diari de Pedro J. Ramírez la batalla definitiva, no pas "la de Chile".

Mentre, el pobre Xavier encara es palpa preguntant-se què ha passat, la Siccardi ha actuat com una dona "de rompe i rasga". I és que "la española, cuando besa, besa de verdad".

Des d'aquí proposem a Pedro J. que condecori el seu jove tinent per haver conquerit una posició vital a l'enemic. A la Siccardi, per molts anys. I al Xavier, que vagi a donar lliçons de com s'han de fer els diaris (com aquelles que va recomanar a l'Avui en el cas Iu Forn) perquè de com s'han de fer altres coses es veu que s'ha quedat en el darrer tango a París. I a les noves generacions els hi va més la marxa, Xavier.

TV3 BOTIFLERA

Això és el que passa en aquest país i més clar no es pot dir. Gràcies Jordi.

TVC se supera
per Jordi Cabré (El Singular Digital, 12-09-2007)


L’11 de setembre d’enguany ha estat una altra superació dels canals de televisió de la CCRTV en indiferència (el major menyspreu) pel que fa a la celebració dels actes de la Diada Nacional. No crec, francament, que la programació especial hagi de tenir el centre en el concurs de gossos d’atura: ni crec que la connexió amb l’ofrena floral hagi de ser necessàriament i ostentosament posterior al torn del govern, amb el president Montilla al capdavant. TVC ha tornat a actuar com a una televisió provinciana, incapaç de tirar de pel·lícules relacionades amb la reivindicació nacional (ja sigui catalana, escocesa, irlandesa o americana) i, el que és més greu, profundament sectària i manipulada. Ens interessa saber què es crida als nostres representants davant de Rafael de Casanova, quant de temps se’ls xiula, quina cara fan, com es desenvolupa l’ofrena, quins personatges hi ha, etcètera. I l’única cosa que se’ns dóna és una connexió amb retard (una mica com va succeir amb l’himne català a Wembley fa pocs dies) i un gosset empaitant ovelles. Potser és que la nostra televisió ha acabat tenint aquesta missió: empaitar-nos cap a dins de la tanca per a tenir-nos ben vigilats i agrupats. Si és així, no hi ha programa més encertat a emetre que aquest dels gossos d’atura. Bub.

HEREU MORÓS

Mitjançant l'Odalric ens assabentem que l'alcade de Barcelona, Jordi Hereu no paga el seu domini català d'Internet.

De fet, qui paga el jordihereu.CAT és el PSC-PSOE mitjançant un tal Francesc Gonzàlez, en canvi el jordihereu.ES el paga l'Ajuntament de Barcelona mitjançant una tal Isabel Ricard Ramon.

.CAT:

Domain ID: REG-D81235
Domain Name: jordihereu.cat
Domain Name ACE: jordihereu.cat
Domain Language:
Registrar ID: R-2001 (Nominalia)
Created On: 2006-09-08 13:16:03 GMT
Last Updated On: 2007-07-10 06:27:20 GMT
Expiration Date: 2007-09-08 13:16:03 GMT
Registrant ID: NOM_P_25769501
Registrant Name: Partit Dels Socialistes de Catalunya
Registrant Organization:
Registrant Street: NICARAGUA, 75
Registrant City: Barcelona
Registrant State/Province: BARCELONA
Registrant Postal Code: 08029
Registrant Country: ES
Registrant Phone: +34.934955400
Registrant Email: fgonzalez@socialistes.cat
Admin ID: NOM_12081601
Admin Name: Francesc Gonzalez

.ES:

DOMAINNAME = > jordihereu.es
MAINTAINER = > Nominalia
CREATION = > 2006-09-08
EXPIRY = > 2008-09-08
NSNAME0 = > DNS2.NOMINALIA.COM
NSNAME1 = > DNS1.NOMINALIA.COM
NSIP0 = > 213.151.118.169
NSIP1 = > 213.229.188.171
OWNER = > Ajuntament de Barcelona
ADMIN = > Ajuntament de Barcelona-Direccio Tecnica
ADMIN     d'internet
HANDLE = > IRR23-ESNIC-F4
NAME = > Isabel Ricard Ramon
EMAIL = > mcomaposada@mail.bcn.es
PHONE = > +34.932918062
ADDR = > Avda. Diagonal 240 5 planta
CITY = > Barcelona
COUNTRY = > ES
CAP = > 08018

No ho trobeu ben curiós? L'Ajuntament ha de pagar això? I posats a pagar, com és que l'Ajuntament paga el domini .ES i no el .CAT...? Tota una declaració de principis i intencions...

Esperem que Jordi Hereu pagui el que deu. Però sobre tot, que ho pagui ell i no els soferts ciutadans de Barcelona.

EXCLUSIVA: MERDER DE COLLONS A LA VANGUARDIA

Segons ha pogut saber Tripartit-Watch de fonts molt ben informades la portada de La Vanguardia d'ahir encara cueja i ha portat un enorme terrabastall a la redacció política de la capçalera barcelonina.

El titular tendenciós d'ahir en el qual s'acusava falsament CDC de radicalitzar-se només per obrir un debat intern que vol esperonar altres sectors catalanistes del país ens han dit que va ser directament redactat des del despatx d'Antonio Bolaño. La consigna va ser doncs assumida pel director de La Vanguardia, José Antich, a qui el sr. José Montilla el tindria lligat de mans i peus per uns assumptes que desconeixem i que mirarem d'esbrinar.

Aquesta imposició del relat dels fets feta per José Antich ha provocat una mala maror increible a la redacció del rotatiu. De fet, alguns diputats de CiU al Parlament haurien rebut fins i tot SMS de periodistes de La Vanguardia demanant excuses pel titular.

Però el més greu de tot és que Antich no respon al telèfon. Segons hem pogut saber, ahir mateix el secretari general de Convergència, Artur Mas, l'hauria trucat per preguntar-li per aquest titular del tot manifassejat i Antich no va voler parlar amb el cap de l'oposició.

A Tripartit-Watch considerem vergonyós que La Vanguardia s'hagi venut al poder socioespanyolista i demanem immediatament la dimissió del Sr. José Antich, a més de recomanar-li la lectura de l'obra d'un dels seus predecessors: l'Agustí Calvet "Gaziel", un director com Déu mana.

MÉS PLUJA FINA CAROD?

Informa l'AVUI que el president de CiU, Artur Mas, i el president d’ERC i conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, van coincidir ahir a aplaudir el fòrum d’intel·lectuals pròxims a les dues formacions nacionalistes que s’està creant impulsat pel vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Alfons López Tena i pel professor de dret constitucional Hèctor López Bofill. Mas i Carod es van mostrar ahir satisfets per la creació de l’entitat sobiranista, i alhora van deixar palès que ni CiU ni ERC hi interferiran amb moviments partidistes. Aquesta decisió és imprescindible per a l’èxit del fòrum, ja que tot seguit els dos polítics van topar per la diferent estratègia que han seguit els últims anys, i no van amagar els retrets. De moment, la visió positiva envers el fòrum és l’únic comú denominador. Fantàstic.

Des de TWT també volem unir-nos a la satisfacció general generada entre els sobiranistes benintencionats d’aquest país que ha provocat l’anunci de la creació d’aquest fòrum. Però no ens enganyem, la direcció actual d’ERC no està capacitada per "no intervenir" tal i com deia Carod.

El nostre amic Joan Ridao no ha trigat ni cinc minuts per fer unes declaracions duríssimes en contra d’una via sobiranista per a Catalunya: Esquerra rebutja el projecte sobiranista amb CDC, ha dit. I s’ha quedat tan ample. Segons el Dr. Ridao, Esquerra prefereix mantenir el pacte amb el PSC, ja que donarà "més rendiment a llarg plaç". Quan Catalunya sigui una Extremadura més suposem. Per tant, aquest intent de tendir ponts ja l’ha dinamitat la mateixa direcció d’ERC perquè amb la direcció actual d’ERC, aquest partit només és un instrument per regalar el poder als espanyolistes del PSC-PSOE a Catalunya. Gràcies Ridao!

Mentrestant el líder de CiU, Artur Mas, ha aplaudit la iniciativa i ha recordat les dues ofertes de govern a ERC fetes per ell mateix en els últims tres anys i que han estat rebutjades. Mas també ha subratllat que afortunadament, dintre d’ERC hi ha molta pressió sobre els seus dirigents perquè canviïn la seva manera d'actuar i deixin de ser un satèl·lit pur del PSOE. El dubte és si s’aconseguirà.

GOVERN DE CATALUNYA, GOBIERNO DE ESPAÑA

Els responsables de comunicació i estratègia de José Luis Rodríguez Zapatero s'estan posant les piles ja que no les tenen totes de guanyar les properes eleccions generals. És per aquest motiu que, farts de que el Partido Popular s'apropïi dels símbols de l'Estat: escut, bandera, himne... han decidit copiar-se una fórmula que va posar en marxa el primer tripartit català: crear una imatge corporativa institucional a banda dels símbols per fer autobombo i campanya electoral soterrada.

D'aquesta manera, les campanyes publicitàries que realitzen les diferents instàncies del govern, ja sigui en matèria econòmica, de serveis, anuncis ministerials, i sens dubte les que realitza la Direcció General de Trànsit, ja tanquen amb un eslògan únic: "Gobierno de España". Un plagi, com podeu veure, del que va fer l'executiu de Maragall en el seu moment per millorar la valoració de la ciutadania del seu govern: substituir als anuncis institucionals "Generalitat de Catalunya" per "Govern de Catalunya". En vistes a l'èxit que li va suposar al PSC (va perdre estrepitosament les eleccions) desitjem profundament que a Moncloa li succeeixi el mateix.

L'operació d'enginyeria política que s'amaga amb la repetició del lema "Gobierno de España" a totes les campanyes amb una locució molt institucional, ajuda a transmetre missatges subliminals com que "existeix" un Govern a Espanya, que és "un" Govern -és a dir, que treballa coordinat-, que està "treballant" permanentment, que és eficaç, que prepara accions de futur, ... I, sens dubte, el més important: qui està al capdavant d'aquest Govern és José Luis Rodríguez Zapatero.

Segons hem pogut saber, el logotip definitiu no es decidirà fins a mitjans de setembre i englobarà tots els ministeris. La seva implantació serà progressiva per afrontar els alts costos que suposa el canvi de tot el timbratge, cartells, papereria, etc. I ho pagarem, com sempre, entre tots.

Fonts de la Moncloa han assegurat que "volem que 'de España' aparegui i prevalgui, per a aquest Govern i per al que vingui. La idea de contribuir a la construcció de la identitat nacional [espanyola] és un concepte intrínsec al de servei públic. No es tracta de fer màrqueting ni propaganda", afirmen.

ALLIBERANT BALEARS

En Vendrelletti (desmentim que al film "El carter i Pablo Neruda" fes de Neruda) porta setmanes i mesos omplint-se la boca amb la que, segons ell, ha estat la més gran gesta del catalanisme "dellà mar" d'ençà que les tropes de Jaume I van pendre Palma per assalt.

Resulta que l'estratègia d'entreguisme d'ERC al PSOE ja sigui al Principat, al País Valencià i a Balears està plenament justificada perquè: per primer cop, ERC havia aconseguit col·locar una diputada al Parlament balear!!! Una gran passa, sens dubte, per a l'alliberament nacional i de classe que Vendrelletti té pel cap. Clar que quan era de TLL Vendrelletti entenia per "alliberar" el mateix que Stalin quan va entrar a Hongria el 1956, però això son figues d'un altre paner.

Contentissims per haver col·locat al PSOE "al machito" a Balears, com ja han fet a Catalunya i a Espanya, i haurien fet al País Valencià si haguessin pogut, ja se les prometien felices, somiant uns PPCC lliures i socialistes. Clar que resulta que no és or tot el que lluu. I ara, al BOE (Butlletí Oficial d'Esquerra, també conegut per Directe!cat), ja comencen a ensumar-se quina mena de gent son els seus companys de viatge: els mateixos gossos amb collars diferents. Això sí, molt "progressistes". Naturalment, el tema no mereix "cap comentari" als erkys, jerkys i jerks que segueixen el Directe:

La consellera de Treball no parla ni gota de català

La cunyada de Jiménez Losantos, al Govern Balear

11.07.2007

Tot era molt prometedor quan hi hagué el canvi a les Illes Balears. Però ara, analitzant una mica més profundament la composició del nou Govern ens entren tots els dubtes. Per començar, la consellera d'Educació és la cunyada de Federico Jiménez Losantos, la consellera de Treball i portaveu no parla el català.

10 lectures ! Cap comentari

EXCLUSIVA: TOTA LA VERITAT SOBRE EL PACTE JOSÉ ZARAGOZA - JOAN PUIGCERCÓS A GIRONA

Puigcercós fent-se el graciós als espanyols

Segons hem pogut saber en rigorosa EXCLUSIVA. ahir al migdia hi havia tancat un tripartit a la basca (CiU+ERC+ICV) a Girona ciutat que fotia fora els sociates de l'Alcaldia després de 29 anys manant. Estaven tots contents i tenien la intenció de fer alcalde en Carles Puigdemont. De fet, esperaven dir-ho ahir a la tarda als mitjans de comunicació.

Però resulta que al migdia els regidors de l'Ajuntament estaven a un enterrament i de sobte li sona el mòbil a la Cristina Alsina, la candidata d'ERC, de tarannà antisociata i que no traga la Pagans i la tia comença a cridar al seu interlocutor "De què aneu!!! No em podeu fer això!!! Ja ho tenia tot lligat!!!". La trucada era de la seu nacional d'Esquerra al carrer de Calàbria de Barcelona. L'interlocutor, Joan Puigcercós.

Puigcercós va ordenar a na Cristina Alsina que havia de pactar obligatòriament amb la sociata de la Pagans ja que Joan Puigcercós i José Zaragoza acabaven de tancar el Pacte Zaragoza-Puigcercós per repartir-se tota la província de Girona entre PSC i ERC amb només dues excepcions: Figueres i Banyoles, ja que les agrupacions locals del PSC i ERC no es traguen

La mostra més evident de satel·lització repugnant i genuflexió als espanyolistes del PSC és el cas d'Olot, on ERC està obligada a votar en favor del candidat sociata però es quedarà a l'oposició.

El Pacte Zaragoza-Puigcercós també inclou la Diputació i els Consells comarcals, fet que va sortir a la llum pública ahir per la tarda.

El cas de Castelló d'Empúries és un cas molt especial... hi ha pacte ERC-PP-ICV i una trànsfuga socialista pero allí tots tenen que perdre... de fet el candidat de CiU volia passar-se al PSC al desembre.

Després es queixen de l'abstenció i la desafecció de la ciutadania per la política amb aquests trapitxeos.

ETA TRENCA LA TREVA PACTADA PER CAROD-ROVIRA

Portada manipulada de La Razón del mes de gener de 2004

La treva d'ETA a Catalunya pactada per Josep-Lluís Carod-Rovira en una finca de Portvendres (Catalunya Nord) amb Mikel Antza ha finalitzat a les 00 hores d'avui segons ha informat la organització terrorista basca en un comunicat íntegrament en èuscar remès a la redacció del diari Berria.

Catalunya està, a partir d'ara, igualment exposada als atemptats d'ETA que la resta d'Espanya, atès que el comunicat de la banda terrorista no cita específicament Catalunya, a diferència d'uns altres dels seus anuncis anteriors en els quals subratllava el manteniment de la treva a Catalunya. De fet la treva es va trencar a Espanya el passat mes de gener amb l'atemptat a la T4 de Barajas on van morir dos ciutadans sudamericans.

Tripartit-Watch condemna enèrgicament l'organització terrorista ETA i constata la seva sol·litud de la mateixa manera que constata el fracàs total de l'estratègia del president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, en el seu famós viatge a Perpinyà i rodalies; que finalment no ha servit de res.

A més, des d'aquesta tribuna, aprofitem per donar total suport al Lehendakari Ibarretxe i al Partit Nacionalista Basc esperonant-los a tornar a posar damunt la taula el Pla Ibarretxe ara que el PSOE s'està aliant amb Ezker Batua i Eusko Alkartasuna per arrabassar-los el poder a la Comunitat Autònoma Basca fent tripartits a la catalana.

PUIGCERCÓS CREA UN CONTRACORRENT PER ATURAR CAROD (I CARRETERO)

El líder a l'ombra d'Esquerra Independentista

Atenció! Puigcercós ha mogut fitxa. Aprofitant l'excusa de les veritats que va llançant el sector RCat dirigit per Joan Carretero i estant-ne preocupat per la implantació territorial que té ha decidit crear un contracorrent intern anomenat Esquerra Independentista, afí a la seva persona, no amb la intenció d'exercir de contrapunt a Carretero sinó per carregar-se a Josep-Lluís Carod-Rovira, que és el que porta desitjant Puigcercós des de fa molts anys. Perquè el tema RCat comença a ser molt preocupant per Puigcercós després que la seva portantveu, la Rut Carandell, hagi afirmat que Jordi Portabella actua de cara a la galeria a Barcelona desmarcant-se del tripartit, quan és dels amants de la pluja fina.

Entre els signants d'aquest manifest afí a Joan Puigcercós hi trobem el busotaire Uriel Bertan, el secretari general de les JERC, Pere Aragonès, Hèctor López Bofill i tots els amiguets d'en Manelic.

Per altra banda, Xavier Vendrell està totalment descol·locat ja que ell és l'encarregat de l'Acció Interna i se n'ha assabentat per la premsa d'aquest moviment de Puigcercós i adlateres.

CARRETERO I PUIGCERCÓS ES DIUEN DE TOT

El malestar a la direcció republicana generat per l'anunci de Joan Carretero de promoure un congrés extraordinari un any abans del que tocaria amb la finalitat de canviar la direcció actual i anunciat per Tripartit-Watch el passat divendres, ha irritat Joan Puigcercós, ja que la direcció nacional d'Esquerra està pendent de tancar les negociacions sobre els pactes postelectorals.

Mentres que Joan Puigcercós ha acusat Carretero i Reagrupament (RCat) d'actuar amb deslleialtat pel fet de "sortir a la palestra" en ple procés de negociacions quan segons el mateix Puigcercós, Carretero s'havia compromès el passat Consell Nacional a estar calladet fins després de les eleccions, en un comunicat de premsa, RCat ha deixat clar quina és la seva posició respecte les afirmacions fetes per Puigcercós en les què qualificava de deslleial Carretero i RCat. Segons Carretero, és fals que cap dels promotors de RCat hagués acordat amb cap membre de la direcció d'ERC, ni de manera formal ni en conversa privada, que el col·lectiu s'hagués d'abstenir de fer manifestacions públiques fins a la data de constitució dels ajuntaments que serà el proper 16 de juny.

Sembla que Carretero va en sèrio i Carod està pensant en reactivar Sobirania i Progrés per tal d'exercir com a contrapunt a RCat segons ens han fet saber.

CARRETERO REAPAREIX DESPRÉS DE LA PATACADA D'ERC A LES MUNICIPALS

Segons informa El Singular Digital en rigorosa exclusiva, l’exconseller de Governació, Joan Carretero, aplegarà els adherits del corrent crític intern d'ERC, Reagrupament.cat (RCat), el proper 7 de juliol en un acte multitudinari que comptarà amb la presència dels 700 militants d’ERC que donen suport a aquest corrent crític amb la direcció actual d'ERC.

De fet, avui Tripartit-Watch ha sabut que un dels homes de confiança de Carretero ha afirmat que el tripartit i la seva reedició només afavoreix el socialisme espanyol i que el catalanisme social de pluja fina es confirma com una estratègia equivocada.

Si segons les informacions que disposem, ERC compta amb uns 3500-4000 militants al corrent de les quotes, la xifra dels 700 adherits al RCat de Carretero representa aproximadament un 20% de les bases del partit. Poca broma!

Els punts que s’abordaran en la trobada són la convocatòria d'un Congrés Extraordinari com ja han començat a reclamar diversos membres d'ERC i també la davallada de resultats que ha patit ERC en aquestes municipals fruit de la submissió d'ERC al PSC-PSOE.

Que el tripartit començaria a fer aigües per Barcelona ja ho va advertir en campanya Xavier Trias i sembla que la Teoria del Tsunami, aquella que afirma que quan el Tribunal Constitucional toqui l'Estatut o es convoquin eleccions espanyoles (segons totes les previsions per novembre d'enguany si el govern d'Espanya les avança) el tripartit salta pels aires a la Generalitat comença a prendre forma.

LA IDEA DE SEMPRE: ESPANYOLITZACIÓ

Cortesia dels amics de Cimera Extra

EL DRAMA DEL BAIX LLOBREGAT

Celestino Corbacho recorre a mister ics perque el recolzi a la seva campanya electoral. Sense comentaris.

TORNA LA GUERRA DE BANDERES?

Si us passeu per la seu de districte d'Horta-Guinardó de Barcelona veureu en quina posició estan penjades les banderes, obviant la famosa llei de banderes que tant agrada a en Montilla i en Puigcercós.

Com podeu veure, les banderes que hi ha a la posicó preferent són la d'Espanya i Barcelona, deixant la de Catalunya en un segon terme.

Fa molts i molts mesos que ho tenen així.

El gerent del districte és el sr. Eduard Vicente, que és el marit de la Judit Mascó. Tots dos fan campanya per Jordi Hereu. Ell surt al cartell de propaganda de Jordi Hereu i ella al videoblog de l'Hereu.

Trobem realment lamentable que un gerent de districte hagi de sortir al cartell electoral del seu candidat. Un altre error de José Zaragoza?

ERC EMULA CIUDADANOS (C's)

Doble click per ampliar

L'Agrupació local d'ERC a Santa Margarida dels Monjos està emulant el partit de Boadella i ha repartit publicitat bilingüe en castellà i català per a aquestes eleccions municipals. La nota informativa de la formació republicana -titulada "Sense por, Esquerra i tu"- recull que aquest és el primer cop que ERC presenta candidatura per aquest municipi, i bilingüe!.

La campanya d’Esquerra reconeix, tal i com diu la nota, que "hemos de tomar la iniciativa y velar para que el catalán esté al alcance de todos" (Albert Rivera i el pallasso Boadella deuen d'estar fent salts d'alegria). A més, ERC entén que cal aconseguir que "los recién llegados tengan los medios que las leyes prevén para facilitar su integración, facilitándoles el conocimientos de sus derechos y también sus deberes". En castellà és una bona manera de fer-ho no creieu?

MERDER DE COLLONS AL TRIPARTIT BARCELONÍ

La cessió del castell de Montjuïc ha deixat l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en una absoluta soledat i envoltat de crítiques, ja no només de l'oposició sinó que també dels seus socis de govern d'ERC i ICV. Hereu, que ha passat per La Moncloa i ha recollit de mans del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el decret que oficialitza el traspàs de Montjuïc amb l'obligació de fer onejar la bandera espanyola, quelcom al que s'havia oposat el consistori barceloní ha provocat un merder de collons al tripartit barceloní.

Tant ERC com ICV han criticat Jordi Hereu per la data escollida (atesa la proximitat amb les eleccions) i pel fet que s'hagi tramitat com a decret i no com a projecte de llei, cosa que permet que no s'hagi d'arribar a un acord al Congrés, acord que portava paralitzat a les corts espanyoles uns quants anys.

El candidat d’ERC, Jordi Portabella, ha criticat Hereu per haver-se "atribuït en singular" el traspàs del fortí i ha censurat a Hereu haver acceptat una per una les condicions imposades per l'exministre de Defensa del PSOE, José Bono. La candidata d'ICV, Imma Mayol, ha declarat que veu el decret de cessió com "un regal" de Zapatero al seu company de partit Jordi Hereu i ha criticat durament l'alcalde. Jordi Hereu ha tret importància a les declaracions dels seus socis perquè entén que el tripartit municipal està molt ben liderat pels socialistes i són ells els qui manen de veritat i mostra d'això és que als webs d'Esquerra i Iniciativa no es diu absolutament res del fortí.

Per altra banda, Xavier Trias, l'opció de canvi a Barcelona, considera que el Castell de Montjuïc ja està cedit a la ciutat de Barcelona des dels anys 60, però amb una llei franquista i uns condicionants que cal derogar i que el mes de juny del 2004 Zapatero va venir a Barcelona amb una nova promesa electoral de cessió, però avui estem igual; i ha reblat que s’ha d’estar molt desesperat per fer el ‘numeret’ que ha fet Jordi Hereu amb Zapatero per la cessió del Castell.