GRANS MOMENTS DELS SOCIALISTES

Socialistes, per tant feixistes. A la dreta de la imatge podeu veure l'Isidoro, àlies Míster X "en sus tiempos mozos". Dedicat a Joan Ferran i Serafini.

QUÈ DEIA VIDAL-FOLCH D'UN 20 % ?

Julián García Vargas

El nostre amic Porkys va agafar un cabreig monumental quan vam destapar el seu tema amb la Siccardi. "Doneu-me el que sigui" va dir als seus redactors. I en dos dies ja publicava a El País Cataluña que Convergència cobrava comissions del 20% quan és totalment mentida.

Aviam que li sembla aquesta al Porkys. Recordeu Julián García Valverde, ministre felipista que va haver de dimitir juntament amb Narcís Serra, àlias "Superagente 86", pel cas de les escoltes il·legals del CESID (actual CNI) a tota mena de ciutadans i fins i tot al cap del seu Estat?

A la clavaguera sociata van posar un tal Julián García Vargas que ja havia estat anteriorment ministre de Sanitat. Després de tot el merder dels GAL, ara dóna lliçons com a "presidente de la asociación española de contratistas con las administraciones públicas". Esclar, qui millor que un ex-ministre de la clavaguera per representar els contractistes de l'administració i explicar-los com ho han de fer si volen aconseguir els contractes. No debades el PSC té al delinqüent Josep Maria Sala de responsable de Formació: per explicar com finançar ben finançat un partit.

Ben mirat, si el màxim responsable d'aquelles escoltes telefòniques il·legals i també màxim dirigent del PSC durant el cas Filesa de finançament il·legal, Narcís Serra i Serra, pot presidir una ONG benèfica tant rellevant per la seva obra social com Caixa Catalunya, "todo es posible en Granada".

Els sociates, quins grans professionals!

El éxito de la externalización en el Ejército depende de una buena definición de lo que se demanda, cuándo y a qué coste Entrevista a D. Julián García Vargas, Presidente de la Asociación de Empresas Contratistas con las Administraciones Públicas (AESMIDE) con motivo de la celebración de Punto de Encuentro 2007 (PE´07) El día 8 de noviembre, se celebra en el Palacio de Congreso de Valencia, Punto de Encuentro 2007 (PE´07), bajo el título “La externalización en las Fuerzas Armadas: nuevas oportunidades de colaboración y negocio para las empresas”. Con motivo de este evento, se han realizado una serie de "Entrevistas clave" que se irán publicando hasta el día 8 de noviembre. La tercera entrevista tiene como invitado a D. Julián García Vargas, Presidente de la Asociación de Empresas Contratistas con las Administraciones Públicas (AESMIDE)

LI HA ANAT DE 50 METRES

EL PSC ES REVENJA DE MARAGALL

Vídeo: Telenotícies Vespre, divendres 19-10-2007

Matí del divendres. Tot el país en parla: Maragall ha anunciat a Catalunya Ràdio que ja no paga la quota del PSC, i que per tant, ja no és militant.

La història ve de lluny. Primer va ser la seva dona, Diana Garrigosa (quan encara era la primera dama del país en funcions), qui va intentar donar-se de baixa del partit com ja vam avançar a TWT el passat 9 de novembre de 2006 pel tracte denigrant que havia sofert Maragall per part de Montilla i la màfia del Baix Llobregat (el mateix que va haver de patir l'Obiols i el sector catalanista del PSC al Congrés de Sitges de 1994). De fet, el PSC té la política de no donar de baixa els militants que ho demanen tot i que aquests ho sol·licitin formalment, i si qui ho demana és la muller del President o l'expresident mateix ja ens direu... Total que Maragall ha optat per deixar de pagar els rebuts.

I va ser aquest divendres que Maragall va anar a Catalunya Ràdio i va tornar a atacar José Luis Rodríguez Zapatero a qui va qualificar de federalista castellanolleonès que va optar per la línia de Felipe i, per primer cop, i en una emisora de ràdio, l'actual president de la Generalitat i ex-company de partit, José Montilla. De Montilla va dir quelcom que a Can Sociata no perdonen: que l'espanyolista José Montilla preferia José Bono a Zapatero per dirigir el PSOE, i que va ser ell mateix qui va tòrcer la balança en favor de Zapatero perquè Bono no optés a la presidència del govern espanyol l'any 2004.

Al migdia ja sonaven totes les alarmes al carrer Nicaragua. La idea a difondre per contrarrestar Maragall ben clara: Maragall té Alzheimer. Maragall està malalt. Maragall abandona la política. La venjança de Montilla i el seu equip (Zaragoza, Bolaño, etc.) ha estat letal: volen convertir Maragall en l'Adolfo Suárez català: en estat vegetatiu, que la gent senti llàstima per ell i que se'l recordi com un bon socialista. El volen matar en vida i descaradament. No hi ha millor desautortizació, i és que Roma no paga traïdors. Fins i tot van trucar al mateix Maragall perquè informés els mitjans de que estava malalt o ho farien ells. Quina màfia!

En aquesta línia, i abans de que Maragall fes pública dissabte la seva enfermetat, el TN Vespre de divendres ja apuntava en aquesta direcció per ordres directes del PSC (veure vídeo que encapçala aquesta informació) insinuant que Maragall estava ara només "interessat en "l'Alzheimer" i que "volia deixar la política".

Maragall, no obstant, en cap cas ha manifestat que vulgui abandonar la política: està ajudant a la construcció del Partit Demòcrata Europeu !!!

Des de Tripartit-Watch volem transmetre-li a l'expresident Maragall coratge, valor i ànims per fer front a aquest nou repte. Entenem que no és moment per fer valoracions polítiques del seu mandat i li desitjem tota la sort del món per dur dignament aquesta greu malaltia. Ànims Pasqual!

TRIPARTIT-WATCH TAMBÉ DIU PROU !!!

www.comissiodeladignitat.cat

DOS HOMES I UN DESTÍ: CARMEN CHACÓN

Foto: Rubalcaba, Chacón y Barroso

Carmen Chacón ha revolucionat el PSOE i el seu "costat fosc": és un secret a veus que el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba i Miguel Barroso del diari El Público es van enfrontar per la Chacón i van ser concretament els favors de Carmen Chacón, els que els han convertit en enemics irreconciliables.

I sap greu que dos bons amics perdin la seva amistat forjada amb els anys per una dona malèvola que l'únic que vol és acumular poder.

Tot va començar fa 3 dècades, quan la Chacón encara era una nena petita. I qui ho havia de dir! L'aragonès Miguel Barroso, de tarannà simpàtic, coquet, divertit, afable, però també implacable amb els seus adversaris i d'una pedanteria insuportable va començar el 1982, com a cap de Premsa del llavors ministre d'Educació socialista José Maria Maravall. La seva capacitat de distanciar-se dels problemes i frivolitzar en els moments crítics, li van guanyar també la simpatia d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que va ser qui va aconsellar a Felipe González àlies Míster X recórrer a Barroso per preparar-ne algun dels debats que va tenir amb Aznar al Congreso de los Diputados.

Els mitjans de comunicació van santificar la relació entre Rubalcaba i el Barroso als quals s'atribuïen tot tipus d'estratègies "refinades" per fer la traveta al PP.

Rubalcaba obtenia aleshores els favors amorosos de la Chacón i el tal Barroso es va enamorar bojament d'aquesta vaileta del Baix Llobregat. I començà un triangle que s'ha carregat la relació entre aquests dos amics de trinxera de tota la vida. Ai las!

Tan forta ha estat la trencadissa que ha afectat fins i tot a les dues capçaleres espanyoles obertament sociates: El País i El Público. Carmen Chacón es va decantar per Miguel Barroso, el seu actual company sentimental. Però Zapatero té a Barroso d'enllaç a El Público, cosa que no agrada a Rubalcaba, qui sempre ha estat en línia directa amb Polanco, Cebrián i El País. Rubalcaba, dolgut amb el tracte dispensat per Barroso (i també pel mateix Zapatero en l'afer de la malaguanyada treva d'ETA) hauria ordenat carregar contra el nou diari El Público i el mateix Zapatero des de El País.

Però l'orgull varonil ferit també ha fet que Rubalcaba carregui contra la seva antiga companya sentimental, la ministra Chacón, a El País, d'una manera "refinada": fa pocs dies El País carregava contra contra el ministeri de Vivenda que dirigeix la Chacón. Es veu que en aquesta legislatura, el ministeri només ha mediat en poc més d'un centenar de lloguers d'habitatge social. Uns 27 per any pel cap baix!

PUIGCERCÓS PREPARA L'ASSALT PER LA GENERALITAT EL 2010

Des del fracàs de que li van suposar les darreres eleccions municipals a ERC amb una pèrdua considerable de vots i el desgavell existent als quadres intermitjos d'ERC (aparició d'Esquerra Independentista) i les maniobres dilatades de l'ex-conseller Joan Carretero, Joan Puigcercós hauria decidit abandonar el govern de la Generalitat a finals de juny per tal de tornar a dirigir el partit de la manera que ho feia quan no tenia aquesta responsabilitat pública. No obstant, sembla ser que l'eterna lluita Carod-Puigcercós per fer-se amb el control del partit de moment està beneficiant a Carod.

L'estratègia de Carod de fer-lo conseller ha donat resultats: Puigcercós ha perdut el control intern del partit i ERC és un guirigai. Segons hem pogut saber, el mes de juliol ha estat un dels més calents a la direcció republicana. Així les coses, Puigcercós ha decidit presentar la seva dimissió com a conseller de Governació per poder agafar novament les regnes del partit. Però Carod ha tornat a moure fitxa. Ha pressionat el sr. Montilla i el sr. Saura perquè no se l'acceptin tal i com informa avui mateix el Submarí.

Si Puigcercós se surt amb la seva, és claríssim que serà el proper candidat a la presidència de la Generalitat per ERC i la vida política de Carod restarà més que finiquitada (a no ser que acabi ingressant al PSC-PSOE com ens diuen que s'hauria arribat a plantejar).

De fet, la fugida endavant del referèndum pel 2014 feta la setmana passada per Carod va en aquesta línia: com al 2014 Carod no haurà de rendir comptes a ningú del referèndum perquè no estarà en política activa doncs aprofita aquest discurs per guanyar-se unes bases que cada dia estan més desconcertades i, alhora, se la torna a fotre al Puigcercós.

GOVERN DE CATALUNYA, GOBIERNO DE ESPAÑA

Els responsables de comunicació i estratègia de José Luis Rodríguez Zapatero s'estan posant les piles ja que no les tenen totes de guanyar les properes eleccions generals. És per aquest motiu que, farts de que el Partido Popular s'apropïi dels símbols de l'Estat: escut, bandera, himne... han decidit copiar-se una fórmula que va posar en marxa el primer tripartit català: crear una imatge corporativa institucional a banda dels símbols per fer autobombo i campanya electoral soterrada.

D'aquesta manera, les campanyes publicitàries que realitzen les diferents instàncies del govern, ja sigui en matèria econòmica, de serveis, anuncis ministerials, i sens dubte les que realitza la Direcció General de Trànsit, ja tanquen amb un eslògan únic: "Gobierno de España". Un plagi, com podeu veure, del que va fer l'executiu de Maragall en el seu moment per millorar la valoració de la ciutadania del seu govern: substituir als anuncis institucionals "Generalitat de Catalunya" per "Govern de Catalunya". En vistes a l'èxit que li va suposar al PSC (va perdre estrepitosament les eleccions) desitjem profundament que a Moncloa li succeeixi el mateix.

L'operació d'enginyeria política que s'amaga amb la repetició del lema "Gobierno de España" a totes les campanyes amb una locució molt institucional, ajuda a transmetre missatges subliminals com que "existeix" un Govern a Espanya, que és "un" Govern -és a dir, que treballa coordinat-, que està "treballant" permanentment, que és eficaç, que prepara accions de futur, ... I, sens dubte, el més important: qui està al capdavant d'aquest Govern és José Luis Rodríguez Zapatero.

Segons hem pogut saber, el logotip definitiu no es decidirà fins a mitjans de setembre i englobarà tots els ministeris. La seva implantació serà progressiva per afrontar els alts costos que suposa el canvi de tot el timbratge, cartells, papereria, etc. I ho pagarem, com sempre, entre tots.

Fonts de la Moncloa han assegurat que "volem que 'de España' aparegui i prevalgui, per a aquest Govern i per al que vingui. La idea de contribuir a la construcció de la identitat nacional [espanyola] és un concepte intrínsec al de servei públic. No es tracta de fer màrqueting ni propaganda", afirmen.

ALLIBERANT BALEARS

En Vendrelletti (desmentim que al film "El carter i Pablo Neruda" fes de Neruda) porta setmanes i mesos omplint-se la boca amb la que, segons ell, ha estat la més gran gesta del catalanisme "dellà mar" d'ençà que les tropes de Jaume I van pendre Palma per assalt.

Resulta que l'estratègia d'entreguisme d'ERC al PSOE ja sigui al Principat, al País Valencià i a Balears està plenament justificada perquè: per primer cop, ERC havia aconseguit col·locar una diputada al Parlament balear!!! Una gran passa, sens dubte, per a l'alliberament nacional i de classe que Vendrelletti té pel cap. Clar que quan era de TLL Vendrelletti entenia per "alliberar" el mateix que Stalin quan va entrar a Hongria el 1956, però això son figues d'un altre paner.

Contentissims per haver col·locat al PSOE "al machito" a Balears, com ja han fet a Catalunya i a Espanya, i haurien fet al País Valencià si haguessin pogut, ja se les prometien felices, somiant uns PPCC lliures i socialistes. Clar que resulta que no és or tot el que lluu. I ara, al BOE (Butlletí Oficial d'Esquerra, també conegut per Directe!cat), ja comencen a ensumar-se quina mena de gent son els seus companys de viatge: els mateixos gossos amb collars diferents. Això sí, molt "progressistes". Naturalment, el tema no mereix "cap comentari" als erkys, jerkys i jerks que segueixen el Directe:

La consellera de Treball no parla ni gota de català

La cunyada de Jiménez Losantos, al Govern Balear

11.07.2007

Tot era molt prometedor quan hi hagué el canvi a les Illes Balears. Però ara, analitzant una mica més profundament la composició del nou Govern ens entren tots els dubtes. Per començar, la consellera d'Educació és la cunyada de Federico Jiménez Losantos, la consellera de Treball i portaveu no parla el català.

10 lectures ! Cap comentari

EL TRIPARTIT SEMPRE PAGA ELS FAVORS

El PSC mai no oblida els amics. Convertit en el PRI metropolità i ara català, cap àrea pública escapa de la seva allargadissa mà. I sempre troba alguna cosa per a qui ho necessita.

És el cas, un més entre molts, de Carles Ponsa Ballart. A la sala de juntes del Port de Barcelona, el retrat de Ponsa hi destaca entre tots els altres. No debades el primer president del Port nomenat pels socialistes, el 1982, va triar un estil molt modern i trencador, que altera la monotonia dels retrats clàssics i avorrits dels seus antecessors i successors, penjats per a la història a l'edifici romàntic del Portal de la Pau. Un estil trencador, però el quadre hi penja igual que tots els altres, amb tot el seu anacronisme. La imatge sembla que trenca molt, però penja al mateix lloc que tots els altres. I els quadres que el segueixen reprenen el mateix estil. Res no ha canviat, excepte en la vida del propi Ponsa, notablement enriquit.

Una mostra més que l'esquerra d'aquest paí­s, quan va arribar al poder, es va proposar canviar-ho tot per a que tot seguí­s igual, i va acabar pactant amb les dretes més ràncies per a l'usdefruit del poder. D'aquí­ l'admiració de Maragall per Porcioles, i els bons negocis dels alcaldes Siurana i Nadal a Lleida i Girona, convertits en mestres de cacics.

Els favors són per pagar-los. El mateix Ponsa que trobem implicat en el cas Filesa (va ser el propietari de Time Export, empresa dedicada al blanqueig de diners de tota la trama de corrupció dels sociates destapa durant l'últim govern González).

Sabeu que n'ha fet el tripartit d'aquest pàjaro? El va fotre al Consell Social de la UB. Què els ensenyarà, als futurs alumnes? De fet se segueix la línia de l'expresidiari Josep Maria Sala que porta actualment la Secretaria de Formació del PSC.

Una altra vida d'un que volia fer la revolució i ha acabat convertit en un buròcrata de partit sense ideals.

ZAPATERO TREPITJA MONTILLA

El president del govern espanyol no aprèn dels errors i fa vàlid allò que ja comença a fer-se famós a la seu del PSOE de "cuanto peor, mejor". Resulta que al Debat de política general que s'ha fet al Congrés dels Diputats no se li ha ocorregut altra cosa que trepitjar el seu company d'executiva federal, el sr. José Montilla.

Montilla, que havia anunciat fa poc que a la propera reunió bilateral Estat-Generalitat del 17 de juliol sol·licitaria la transferència de la xarxa de Rodalies-RENFE a la Generalitat ha vist com el seu company de partit i president d'Espanya, en clau electoral, se li ha avançat i ho ha "promès" en seu parlamentària que és com no prometre res coneixent el tarannà de l'individu aquest.

Ara toca recordar aquella frase tan famosa del Gran Farsant del 13 de novembre de 2003 al Palau de Sant Jordi de Barcelona en un míting del PSC davant de Pasqual Maragall i José Montilla.



Així les gasta aquest ZP i cal que ho tinguem ben present.

EXCLUSIVA: FOMENTO APROVA EL TRAÇAT DEL TGV PER SOTA LA SAGRADA FAMÍLIA D'AMAGADOTIS

Segons surt publicat al BOE d'ahir a l'entrada 43567/07, el Ministerio de Fomento ha aprovat el traçat del TGV per sota el Temple Expiatori de la Sagrada Família sense esperar-se al plenari de l'Ajuntament de Barcelona del proper 20 de juliol en el qual la ciutat havia de decidir el seu posicionament davant el traçat actual previst pel carrer Mallorca.

Amb aquesta fugida endavant de l'omnipresent administració socialista sense escoltar la ciutadania i la ciutat de Barcelona ni el Patronat i Junta Constructora de la Sagrada Família es constaten els interessos ocults que hi ha al darrera de tot plegat: el primer l'interès en enderrocar el nostre Temple i el segon embutxacar-se fons públics atès que el 75% del cost de les obres es pagarien amb els fons estructurals de la Unió Europea i se'ls repartirien els senyors Hereu, Montilla i Zapatero entre més de 15 empreses que formarien la UTE (Unió Temporal d'Empreses) que gestionaria aquest pastís amb un valor de, fent curts, més de 300 milions d'euros.

Des de TWT demanem a la ciutadania barcelonina i catalana implicació en la defensa del nostre patrimoni cultural i d'un edifici tan singular com és la Sagrada Família i participació activa en totes les accions que sorgeixin de la societat civil.

JOSÉ MONTILLA: CORDOBÉS DEL AÑO 2007

Paco el Guerrillero, cordovès de l'any

Per què CAP mitjà de comunicació de Catalunya s'ha fet ressò de que José Montilla ha estat elegit Cordobés del Año? Va sortir per les agències de notí­cies el dia 21 de juny, tots els mitjans ho van poder saber. Per què ens ho amaguen? No li interessa a Bolaño que se sàpigui que el president de Catalunya és el "Cordobés del Año"?

Quina vergonya !!! La dignitat de president de la Generalitat de Catalunya se l'emporta "el cordovès de l'any", per tant es demostra que aquest senyor no és català sinó que és forani i per tant tenim la presidència del país ocupada per un estranger que va ser el gran perdedor de les eleccions del passat 1-N.

Sort que en teniu que a TWT us expliquem les coses tal com rajen ja que som l'únic mitjà català que escapa al control asfixiant exercit per Ferraz-Nicaragua.

Les proves:

José Montilla: "Ser Cordobés del Año es un homenaje al emigrante andaluz" (part 1, part 2)

MANA ZAPATERO

El divendres tot Catalunya va poder veure com aquesta cosa que tenim de president, preguntat per Mònica Terribas si després de la pèrdua de vots que havien tingut a les municipals els partits integrants del Tripartit s'acabaria la legislatura va respondre que no hi ha motius per no acabar-la i que li consta que és la intenció del president del govern ESPANYOL: José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest és el president real de la Generalitat: Zapatero.

LA IDEA DE SEMPRE: ESPANYOLITZACIÓ

Cortesia dels amics de Cimera Extra

NOU?

Jutjeu per vosaltres mateixos.

PASSAT I FUTUR A TARRAGONA (I)

Hi ha qui es presenta a les eleccions a Tarragona amb cara de no haver trencat mai un plat. Són persones, per exemple el candidat socialista, Josep Fèlix Ballesteros, que escalfen cadira al saló de plens des del 1983... força endarrera al segle passat!!!

Diem que escalfen cadira perquè hi han fet poca cosa més. Ballesteros, per exemple, va entrar com a regidor de l'equip de govern llavors que els socialistes tenien majoria absoluta. Eren els anys (deu anys!) en que el PSC i els seus líders (Sabaté, Burgasé, els que encara hi manen) es va demostrar incapaç de desvetllar una ciutat de militars, capellans i funcionaris. L'època en que Reus anava pel davant en dinamisme, en comerç, en cultura, en capitalitat.

Hi ha una disculpa per Ballesteros, però. Ningú podrà dir mai que amb la seva acció de govern contribuís a que Tarragona fes més lleganyes de les que ja tenia, perquè senzillament d'acció de govern no en va fer. Desprès de sis anys al govern municipal, les hemeroteques no registren ni una sola iniciativa de Ballesteros a les seves àrees, les de cultura i la d'esports. Sis anys desprès, una ciutat sense teatre ni auditori continuava sense tenir-ne; no hi havia poliesportius municipals ni piscines. Si els tarragonins volien nedar podien anar al mar, que hi era des de la Prehistòria; o al Tàrraco, un club privat. Si volien anar al teatre podien anar a Reus.

Disset anys desprès que el clam civil portés CiU a l'alcaldia, tot això ha canviat. Tarragona va haver d'esperar al 1989 per a tenir un concert important al carrer: un mes desprès de ser alcalde, Joan Miquel Nadal va portar Radio Futura per Santa Tecla d'aquell any. Ara els tarragonins poden triar entre cinc o sis piscines municipals cobertes per nedar, o anar al mar com sempre si volen. Hi ha un teatre, petit però bufó, el Metropol; hi la Sala August del Palau de Congressos, que pot acollir tota mena d'espectacles; i ja està marxa el nou teatre municipal, el Teatre Tarragona.

Abans els tarragonins aprofitaven Santa Tecla per marxar de la ciutat; ara les festes estàn declarades d'interès nacional i no se les perd ningú. La Setmana Santa, que se celebra des del segle XVI, ha recuperat la seva esplendor, desprès que els socialistes no se'n sortissin d'intentar assassinar-la, perquè ho veien com una clericalada i els tocava el voraviu.

La gent de Reus ve a comprar a Tarragona, que ha esdevingut el motor del Camp i està en camí de ser la segona capital de Catalunya. És la ciutat que ha triat El Corte Inglés per instalar-s'hi, malgrat els intents de l'alcalde socialista de Reus d'impedir-ho als despatxos.

Víctima de 30 anys de governs socialistes i tripartitaris, Reus s'esllangueix. El seu exèrcit de funcionaris, comissaris polítics i col·locats pels partits desconfia de la societat civil que va donar vida a la capital del Baix Camp, li xuclen la iniciativa i nomès volen controlar-la, per por que se'ls escapi de les mans. Reus ha perdut pistonada.

No és que Ballesteros sigui alié a aquests èxits de Tarragona. Perquè, com ens recorda aquesta foto, entre 1995 i 1999 va voler partícipar dels èxits del govern municipal de CiU. Molt somrient, a la imatge surt amb Burgasé i oh, meravella! amb els denostats Joan Miquel Nadal i Àngel Fernàndez. Dels quatre, l'únic que continua a l'Ajuntament de Tarragona és Ballesteros. On més podria anar, si no ha fet res més a la vida?

A la imatge no hi surt el candidat de CiU, Joan Aregio, ni cap dels membres de la seva llista. Per qué? Perquè Ballesteros és passat. Aregio és futur.

Tarragona no voldrà tornar al blanc i negre que representa Ballesteros. Tarragona voldrà seguir per un present de colors, que garanteix un futur encara millor, de la mà, com sempre que hi ha hagut èxits per la ciutat, de CiU i Joan Aregio.

EL DRAMA DEL BAIX LLOBREGAT (II)

Segons informa el contrablog informatiu del candidat socialista a l'alcaldia de Cornellà, Antonio Balmon, s'ha près la foto que segueix demostrant que a Cornellà no hi ha cap diferència entre el partit i l'Administració municipal. El PSC guarda la seva furgoneta de campanya a les instal·lacions del dipòsit municipal. És una forma de què et vigilin la furgoneta sense haver de pagar res, amb els impostos dels ciutadans.

ALERTA: CUINAT EL TRIPARTIT A TARRAGONA

El periodista tarragoní Frederic Porta s'està guanyant uns calerons com a presentador d'actes en campanya. No li queda res més, després d'haver estat cap de comunicació del Fòrum 2004, amb un èxit perfectament descriptible.

Però el plat fort de Porta no és la coherència (ni la trasmissió de partits de futbol, com saben els qui el pateixen la locució en català dels partits del Barça al PPV de Canal Satélite).

Desprès d'haver presentat a bombo i platerets el candidat socialista a l'alcaldia de Tarragona, José Félix Ballesteros, ara farà el mateix amb el d'ERC, Sergio de los Ríos. A qui votarà Porta? Nomès es pot votar un cop, com sap fins i tot ell. Quina és la millor opció per Tarragona?

Només hi ha una explicació: en realitat, Porta presenta dos actes del mateix partit: el Tripartit. El Tripartit a Tarragona ja està cuinat, i per això tant és votar PSC com votar ERC. Tot va a la mateixa capsa: la del PSOE-PSC montillesc. Queda clar: a Tarragona, votar ERC és votar PSOE.

EL DRAMA DEL BAIX LLOBREGAT

Celestino Corbacho recorre a mister ics perque el recolzi a la seva campanya electoral. Sense comentaris.