L'ABANS I EL DESPRÉS...

ABANSFoto: Manifestació pel Dret de Decidir 1-D 2007

DESPRÉS

LI VA COM ANELL AL DIT

Duran Lleida ha rebut el premi al "Autónomo del Año". Efectivament, no calen més comentaris.

Mañana jueves, 15 de noviembre a las 14:00h. Hotel Miguel Ángel de Madrid

Duran i Lleida recibe mañana el ‘Premio Autónomo del año 2007’ que la Federación Nacional de Trabajadores Autónomos-ATA concede al Grupo Parlamentario Catalán (CiU)

El Portavoz del Grupo Parlamentario Catalán (CiU) en el Congreso de los Diputados, Josep A. Duran i Lleida, recibirá mañana jueves 15 de noviembre el Premio Autónomo del Año 2007 que la Federación Nacional de Trabajadores-ATA concede al Grupo Parlamentario Catalán (CiU) por su continuo apoyo al colectivo de los autónomos. También estarán presentes el Portavoz de Economía de CiU en el Congreso, Josep Sánchez Llibre, y el Portavoz de Trabajo y Asuntos Sociales, Carles Campuzano.

La entrega del premio tendrá lugar a partir de las 14:00h en el Hotel Continental Miguel Ángel de Madrid (c/Miguel Ángel, 29-31).

RECORDAMOS:

MOTIVO: Duran i Lleida-Premio Autónomo del Año 2007

DIA: Mañana, jueves 15 de noviembre de 2007

HORA: 14:00h

LUGAR: Hotel Continental Miguel Ángel de Madrid (c/Miguel Ángel, 29-31)

DAVID MADÍ, DEMOCRÀCIA A SANG FREDA

Recull de frases significatives del llibre que va sortir ahir a la venda:

“Catalanisme, nacionalisme català, independentisme i sobiranisme són accents del mateix”.

“Catalunya, com a país, com a nació, com a societat, com a economia, seria molt probablement millor si assolís l’estatus d’Estat”.

“Sense voler ofendre ningú: serem un suburbi de Madrid o serem l’Holanda o la Irlanda de la Mediterrània”.

“En aquest país existeix un bipartidisme peculiar: catalanisme o equerres (...). No hi ha possibilitat d’establir un govern de dretes a Catalunya. L’espanyolisme ha trencat aquesta possibilitat”.

“Mas havia fet declaracions que venien a proposar una relació més estreta entre les dues forces de la llavors coalició nacionalista. Si en aquell moment Duran hagués acceptat la fusió entre els dos partits, el seu camí cap a la candidatura a la presidència de la Generalitat hauria estat, molt probablement, imparable”.

“La fina ironia i l’agilitat dialèctica del dirigent republicà, que avui són una ganyota de Dorian Gray, van portar Carod a fer una proposta d’acord al mig d’una furibunda onada de retrets a Jordi Pujol. En aquella ocasió, tal com havia quedat amb Mas i Duran, el president portava la rèplica escrita, com fa quan vol ser molt precís, en els termes exactes amb què volia deixar la porta oberta a un acord amb ERC. Però el grau de crueltat i provocació de Carod van frustrar aquella oferta, que potser –mai no ho sabrem- hauria pogut canviar la història. Senzillament, Pujol va correspondre a les ofenses de Carod-Rovira i el va engegar”.

“Els republicans se la van espolsar (l’oferta de CiU) de sobre en uns quants segons, exactament quinze, segons el seu líder. L’argument que va fer servir Carod per refusar-la allà mateix va ser que era massa tard perquè ERC salvés CiU; que ells estaven creixent molt, i que els convenia que CiU estigués com més aculada amb el PP millor. Tot plegat, grans arguments de país, com es veu”.

“L’operació Pere Esteve, i la plataforma que es va muntar amb el nom de Catalunya 2003, era una operació pactada secretament amb ERC i a benefici de les aspiracions electorals dels republicans, i sospito que molt probablement finançada pel PSC”.

“Maragall, i en això no és diferent de molts socialistes, ha estat un mestre de fer servir la mentida com un instrument més de treball. Els socialistes no tenen límits en l’ús que fan de la mentida”.

“Iceta és de les persones més brillants de què disposa el PSC. M’atreviria a dir que, de l’actual equip de Montilla, és l’únic que té condicions per jugar a primera divisió”.

“El seu món (el d’ICV) no deixa de ser el reagrupament de les deixalles del comunisme, i hi ha una pulsió profundament antidemocràtica. En el fons, per a ells, portar-nos a la fiscalia amiga que dirigia l’exmilitant del PSUC José María Mena no era sinó un succedani de la seva autèntica pulsió, que hauria estat tancar-nos a la txeca del carrer de Sant Elies com feien els seus correligionaris durant la guerra civil”

“Montilla es va presentar al Parlament per a trencar les negociacions. El llavors ministre va cridar al president de la Generalitat a capítol en un despatx. Però va topar amb un Maragall absolutament decidit a obtenir un pacte per a l’Estatut a qualsevol preu, fos com fos, i això passava per un acord amb CiU i Artur Mas (...). En aquesta cojuntura, qui va salvar l’Estatut va ser Pasqual Maragall. Però no tinc cap dubte que això, aquell mateix dia, va representar la sentència de mort política del PSC”.

“(...) Maragall va voler tirar endavant la remodelació del Govern, que feia aigües per tot arreu, per donar entrada novament al breu primer conseller en cap del Tripartit. Quan va comunicar a Carod que, per culpa de la violenta reacció contra l’Estatut i el fantasma de Perpinyà, no el podria tornar a nomenar conseller en cap, els republicans van córrer a realinear-se amb Montilla per impedir la remodelació. Un fet insòlit en democràcia, que demostra que ni Carod no Montilla saben el que és un president de Catalunya”.

“La dona de Carod-Rovira feia saber als catalans que el seu marit era un magnífic amant. Quan ho vaig llegir, em va venir al cap una frase mítica de Miquel Calçada, Mikimoto, al mític ‘Pasta Gansa’, en què després de la secció sobre ‘la monòtona vida sexual de les tortugues’ seguia la història del Nano Zombie, no sé per què ho vaig associar”.

“Imaz és un home que la política no s’hauria de perdre”.

“Com a director de campanya sabia que era evident que em tocaria el rebre, tant internament com externament, pensava acceptar-ho amb una serenitat espartana (...). El reduccionisme polític porta sempre a buscar un culpable i aquest, òbviament, era jo”.

“Catalunya va lliscant, pendent avall, per la dolça decadència”.

“La societat catalana està assedegada de lideratge, i el catalanisme ha d’assumir aquest lideratge, és la seva primera funció”.

"Hi ha dues principals actituds humanes que em commouen per la seva raresa: la generositat i la bondat".

"Hi ha dues principals actituds humanes que m'irriten per la seva abundància: l'enveja i la manca d'ambició".

ARTUR MAS CONTRA EL TRIPARTIT

L'espanyolista Montilla centrarà avui el seu primer Debat de Política General en tres conceptes: "rigor, eficàcia i estabilitat".

Per aquest motiu Tripartit-Watch, l'observatori que monitoritza l'Entesa Nacional pel Poder o Tripartit-2 ha generat 353 notícies sobre el govern espanyolista i mediocre que patim, des de la seva irrupció a internet el passat 9/11 del 2006.

Felicitats sr. Montilla i adlateres, Déu n'hi doret del vostre rigor, eficàcia i estabilitat.

DURAN CALLADET FINS EL 9 DE MARÇ

La dictadura de Franco s'acabava i a Montserrat, l'any 1974, es fundà Convergència on el grup de Jordi Pujol va sentar les bases nacionals de la reconstrucció de la Catalunya del futur: llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia. Unió, que també era part fundadora de Convergència va sortir-ne l'any 1977 quan Convergència es transformà en Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). CDC es va presentar a les eleccions conjuntament amb l'Esquerra Democràtica de Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Pallach. El PSC-R morí amb Pallach i Trias Fargas fou absorbit per CDC.

Als anys 80 Unió Democràtica va anar en coalició amb CDC fins que els dos partits van acabar federant-se. El pecat original, com veieu vé de molt enllà: Unió mai ha volgut formar part d'aquesta gran "convergència" política en favor d'uns únics interessos: els de Catalunya. "UDC està federada amb CDC perquè no té cap referent democratacristià a l'Estat espanyol" afirmava un dirigent de CDC a principis de mes en pétit comité, "si no ja faria temps que no estarien amb nosaltres". Molt bé sr. Duran, vostè a la seva.

Però el fet que la federació nacionalista hagi de fer un comunicat per aturar les "contradiccions públiques aparegudes aquests dies" posa de manifest que la crisi, aquest cop ha estat sonada. Tot i que la federació nacionalista ha mostrat la seva unitat aquest passat divendres mitjançant el citat comunicat, no hem d'oblidar que des de CDC se situarà l'0riol Pujol, un declarat sobiranista, com a número 2 de la llista de CiU a Madrid. Alguna cosa haurà passat perquè Duran hagi baixat del burru. I Duran no és tontet: entén el projecte de casa gran del catalanisme que no és altra cosa que el pal de paller de Jordi Pujol dels 80 i no cal que l'Artur li expliqui de què va perquè prou que ho sap.

Ara, com abans, aquest projecte de pal de paller o casa gran no va amb Unió Democràtica. Molt bé. Però posar pals a les rodes i contradir el secretari general de CiU, Artur Mas, dia sí i dia també calia aturar-ho. Certament calia "pulir certs defectes" del sr. Duran en paraules d'Oriol Pujol. I s'ha fet.

Duran sap que és millor que estigui calladet fins el 9 de març ja que CDC hauria posat sobre la taula un candidat alternatiu. I un candidat molt millor que ell. Un candidat que arrassaria en unes eleccions generals.

El pare de l'Oriol potser no estaria tan retirat de la política com sembla.

MÉS PLUJA FINA CAROD?

Informa l'AVUI que el president de CiU, Artur Mas, i el president d’ERC i conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, van coincidir ahir a aplaudir el fòrum d’intel·lectuals pròxims a les dues formacions nacionalistes que s’està creant impulsat pel vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Alfons López Tena i pel professor de dret constitucional Hèctor López Bofill. Mas i Carod es van mostrar ahir satisfets per la creació de l’entitat sobiranista, i alhora van deixar palès que ni CiU ni ERC hi interferiran amb moviments partidistes. Aquesta decisió és imprescindible per a l’èxit del fòrum, ja que tot seguit els dos polítics van topar per la diferent estratègia que han seguit els últims anys, i no van amagar els retrets. De moment, la visió positiva envers el fòrum és l’únic comú denominador. Fantàstic.

Des de TWT també volem unir-nos a la satisfacció general generada entre els sobiranistes benintencionats d’aquest país que ha provocat l’anunci de la creació d’aquest fòrum. Però no ens enganyem, la direcció actual d’ERC no està capacitada per "no intervenir" tal i com deia Carod.

El nostre amic Joan Ridao no ha trigat ni cinc minuts per fer unes declaracions duríssimes en contra d’una via sobiranista per a Catalunya: Esquerra rebutja el projecte sobiranista amb CDC, ha dit. I s’ha quedat tan ample. Segons el Dr. Ridao, Esquerra prefereix mantenir el pacte amb el PSC, ja que donarà "més rendiment a llarg plaç". Quan Catalunya sigui una Extremadura més suposem. Per tant, aquest intent de tendir ponts ja l’ha dinamitat la mateixa direcció d’ERC perquè amb la direcció actual d’ERC, aquest partit només és un instrument per regalar el poder als espanyolistes del PSC-PSOE a Catalunya. Gràcies Ridao!

Mentrestant el líder de CiU, Artur Mas, ha aplaudit la iniciativa i ha recordat les dues ofertes de govern a ERC fetes per ell mateix en els últims tres anys i que han estat rebutjades. Mas també ha subratllat que afortunadament, dintre d’ERC hi ha molta pressió sobre els seus dirigents perquè canviïn la seva manera d'actuar i deixin de ser un satèl·lit pur del PSOE. El dubte és si s’aconseguirà.

ESCAC A L'HEREU

Escac a l'Hereu. Informa avui El Singular Digital que CiU, PP i ERC pacten redactar un text unitari contra el traçat del TGV pel centre de la ciutat en el primer ple ordinari d'aquest mandat, inicialment previst per la segona quinzena de juliol.

Però la cosa no s'atura aquí. Els nostres talps a l'Ajuntament de Barcelona ens han informat que els moviments de despatx a CiU, ERC i PP contra el PSC són l'ordre del dia. Tots contra el PSC i la crossa.

Xavier Trias, Jordi Portabella i Alberto Fernàndez no només votaran a favor de la moció de CiU que obligarà a Hereu i Mayol per primer cop a la Història de la democràcia a complir la voluntat majoritària dels grups que representen els barcelonins al consistori i haver-se d'empassar la suspessió temporal de les obres del TGV pel centre de la ciutat, sinó que per més inri, ens diuen que no és l'únic pacte que s'està gestant. De fet cada grup a la oposició presentarà una moció que rebrà el suport dels altres dos. De moment CiU defensarà l'aturada de les obres del TGV per sota la Sagrada Família rebent el suport d'ERC i PP.

Les mocions que presentaran ERC i PP per la seva banda ja les sabem i encara no us les podem avançar per no perjudicar les negociacions. L'interès de Barcelona està per damunt del dret a la informació com podeu comprendre i des de TWT no farem el joc als espanyolistes del PSC. Però si que us podem avançar que les propostes que presentin CiU, ERC i PP rebran el suport unànim de tots 3 grups i deixaran en minoria l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu. Escac i mat.

DURAN CONTRA CONVERGÈNCIA

El comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, ha donat un ultimàtum al president de CiU Artur Mas perquè no veti el dirigent unionista d'entrar al govern espanyol. L'ultimàtum del Duran ha estat clarament infantil: «si el Mas no em deixa ser ministre em carrego la federació». Això diu l'AVUI en portada.

El secretari general de CiU demostra novament una deslleialtat intolerable al president de CiU. Fins i tot ha hagut de sortir a corre-cuita el Molt Honorable president fundador, Jordi Pujol i Soley, a desacreditar les afirmacions de Duran i cridar-lo a l'ordre. La veritat és que el globus-sonda del Duran és imperdonable i es mereix no repetir de cap de llista a Madrid, primer per ésser un element perillós (ara ho explicarem) i després per la patacada que es va fotre a les últimes eleccions espanyoles, que va ser considerable.

Però l'Operació Duran va molt més enllà segons ens informen els nostres talps a la federació nacionalista. La intenció de Duran seria esdevenir palanganero oficial del Partit Socialista si Artur Mas no cedeix a les seves amenaces. De fet, en un sopar secret amb el sr. José Montilla fa una setmana, ja haurien valorat tot això entre el Monti i ell, i Duran no ho hauria descartat d'entrada segons va informar Submarí. El cordovès oferiria a Duran el lloc al govern que deixaria ERC -que tornaria a ser expulsada- amb els 14 diputats que disposen els unionistes al Parlament de Catalunya. A canvi d'aquest suport, Duran podria entrar al govern d'Espanya com a vicepresident d'un nou executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

Així les coses, Convergència Democràtica acaba d'emetre un comunicat al web de la federació reclamant a UDC un debat serè i constructiu que fins ara UDC no ha estat capaç de tenir. Veurem com acaba tot plegat en vistes al proper consell nacional de CDC del proper 30 de juny.

ROMA NO PAGA TRAÏDORS

Avui parlarem d'una de les pràctiques més lletges que hi ha en democràcia: el transfuguisme, altrament conegut com "xaqueterisme". Si us enrecordeu, durant les municipals vam denunciar les pràctiques camorristes del PSC i ERC envers alcaldes de CiU per tal de que abandonessin el seu partit a canvi de prestacions de Governació al seu poble.

Avui, i un cop passades les eleccions, veurem el cas de dos sinistres personatges que pul·lulaven per CiU i, per sort, el partit ja se n'ha desfet i no en vol saber absolutament res, cosa del tot lloable i que honora la direcció nacional de CDC.

La ex-candidata de CiU a Granollers, la Carme Esplugues, ara tindrà un lloc de treball que depèn de la Regidoria de Gent Gran després d'haver estat candidata de CiU per Granollers. Tot això se suposa que és pels serveis prestats cap al PSC, d'aquesta trànsfuga que encara no ha paït que la rellevessin de CDC.

L'altre cas destacable i digne de sortir al Bild alemany o al The Sun anglès és el del Pere Lladó. Segur que sabeu que CiU no s'havia presentat a les anteriors municipals a Banyoles. Doncs resulta que el tal Lladó quan va arribar el primer tripartit hauria començat a enviar mails al conseller Nadal per assessorar-lo amb la intenció de que el col·loquéssin a treballar a la Gene. Molt bé! Al Diari de Girona podreu trobar informació al respecte, doncs cada dos per tres s'anaven filtrant aquestes mostres de traïdoria. Fins i tot el tal Lladó hauria intentat pressionar el director d'aquest diari perquè aturés les filtracions que el mateix Lladó sabia perfectament d'on venien. A la redacció del Diari de Girona encara al·lucinen de les perles que els hi arribaven del tal Lladó, home casat i amb fills, que com ja hem dit són dignes del Bild i del The Sun. Qui tingui orelles que escolti.

EXCLUSIVA: TOTA LA VERITAT SOBRE EL PACTE JOSÉ ZARAGOZA - JOAN PUIGCERCÓS A GIRONA

Puigcercós fent-se el graciós als espanyols

Segons hem pogut saber en rigorosa EXCLUSIVA. ahir al migdia hi havia tancat un tripartit a la basca (CiU+ERC+ICV) a Girona ciutat que fotia fora els sociates de l'Alcaldia després de 29 anys manant. Estaven tots contents i tenien la intenció de fer alcalde en Carles Puigdemont. De fet, esperaven dir-ho ahir a la tarda als mitjans de comunicació.

Però resulta que al migdia els regidors de l'Ajuntament estaven a un enterrament i de sobte li sona el mòbil a la Cristina Alsina, la candidata d'ERC, de tarannà antisociata i que no traga la Pagans i la tia comença a cridar al seu interlocutor "De què aneu!!! No em podeu fer això!!! Ja ho tenia tot lligat!!!". La trucada era de la seu nacional d'Esquerra al carrer de Calàbria de Barcelona. L'interlocutor, Joan Puigcercós.

Puigcercós va ordenar a na Cristina Alsina que havia de pactar obligatòriament amb la sociata de la Pagans ja que Joan Puigcercós i José Zaragoza acabaven de tancar el Pacte Zaragoza-Puigcercós per repartir-se tota la província de Girona entre PSC i ERC amb només dues excepcions: Figueres i Banyoles, ja que les agrupacions locals del PSC i ERC no es traguen

La mostra més evident de satel·lització repugnant i genuflexió als espanyolistes del PSC és el cas d'Olot, on ERC està obligada a votar en favor del candidat sociata però es quedarà a l'oposició.

El Pacte Zaragoza-Puigcercós també inclou la Diputació i els Consells comarcals, fet que va sortir a la llum pública ahir per la tarda.

El cas de Castelló d'Empúries és un cas molt especial... hi ha pacte ERC-PP-ICV i una trànsfuga socialista pero allí tots tenen que perdre... de fet el candidat de CiU volia passar-se al PSC al desembre.

Després es queixen de l'abstenció i la desafecció de la ciutadania per la política amb aquests trapitxeos.

ATENCIÓ: EL PSC ESTÀ A PUNT DE PERDRE L'ALCALDIA DE GIRONA

Foto: Carles Puigdemont

Els resultats de les darreres eleccions a la ciutat de Girona han deixat per primera vegada la porta oberta a dues opcions de govern: una encapçalada pel PSC i la seva cap de llista Anna Pagans i una altra encapçalada per CiU, amb Carles Puigdemont al capdavant. El govern municipal de Girona ha estat ocupat ininterrompudament pel PSC des del 1979. Ha arribat l’hora que les altres forces polítiques tinguin un veritable protagonisme polític. No defensem simplement una alternança de poder entre PSC i CiU sinó un veritable canvi de model en la manera de fer política municipal. I estem convençuts que en Carles Puigdemont, pel seu tarannà dialogant i seriós, és qui millor pot liderar aquest canvi.

Això diu el blog anònim Girona necessita un canvi on es recullen signatures per forçar un tripartit a la basca entre CiU+ERC+ICV. Segons ens han informat, el PSC té tots els números de quedar-se a l'oposició aquest mandat si les converses que es produiran aquest cap de setmana entre Carles Puigdemont (CiU) i ERC i ICV fructifiquen. Si Puigdemont aconsegueix l'OK d'aquestes dues forces polítiques, el mateix dilluns ERC i ICV tenen previst comunicar a Anna Pagans que no la investiran alcalde i que aposten per Carles Puigdemont com a nou batlle de Girona, el que suposarà un gran sotrac als espanyolistes del PSC que es creien amb el poder de les 4 capitals catalanes. De moment, a Barcelona en minoria; i a Girona a punt de quedar-se a l'oposició.

HEREU: NO AL TÚNEL DEL TGV PEL CENTRE DE LA CIUTAT !!!

Ens han fet arribar aquest vídeo on Josep Espar i Ticó, president del Col·lectiu Per un Bon Traçat del TGV explica perquè no s'ha de foradar Barcelona per fer el túnel del TGV.

EXCLUSIVA: A DIA D'AVUI BIPARTIT A BARCELONA!

Foto: FCO

Atenció, atenció! Segons hem pogut saber dels nostres espies a l'Ajuntament barceloní, Jordi Portabella, el gran perdedor de les eleccions municipals a Barcelona està a punt d'agafar un atac d'histèria (a l'igual que la cúpula d'ERC que ha detectat moviments hostils a l'entorn de Joan Carretero i dels que informarem tan bon punt tinguem informació contrastada).

Resulta que Jordi Hereu li ha dit a Portabella que de segon tinent d'alcalde res de res i que es contenti amb els mercats i la plataforma per les foques al Fòrum. I a més, els socialistes volen posar un regidor socialista al front de tots els districtes de Barcelona, inclosos aquells que controlava ERC fins diumenge i en aquells que han guanyat altres forces incomplint el seu programa electoral on apostava per una descentralització del poder de l'Ajuntament.

En aquestes condicions, Jordi Portabella ha dit a l'Hereu que es pensa abstenir en la primera votació amb la qual cosa el govern de Barcelona estaria en minoria i només recolzat pels 14 regidors socialistes i els 4 comunistes, fent un total de 18 sobre els 41 de la Casa Gran.

Aquesta setmana l'Hereu vol tancar els "ajustaments" que està fent i si Portabella no passa per l'adreçador això significarà un mandat mogudet a la ciutat de Barcelona.

GRÀCIES TRIPARTIT

Gràcies tripartit per provocar un 60% d'abstenció. Estem preparats pel take-off.

Segons les dades ofertes pel Ministerio del Interior i amb el 99% escrutat, Convergència i Unió continua essent la primera força municipal de Catalunya i augmenta el número de regidors obtenint un total de 3384 a totes les provícies contra els 2570 del PSC-PM.

Destaca la patacada que es fot ERC que perd a tot el territori en benefici de les CUP i la irrupció de Plataforma x Catalunya que quintuplica regidors a Vic.

A Barcelona ciutat, Imma Mayol, Jordi Portabella i Jordi Hereu han cedit un regidor cadascú a Convergència i Unió. Gràcies tripartit.

El cas del Portabella és especial, ja que de 96.868 vots que va obtenir el 2003 ara només n'ha aconseguit 53.463 (o sigui del 12,8% passa al 8,79%). I volia ser alcalde quan fins i tot l'Imma l'ha passat per davant quedant Portabella com la 5a. i última força a l'Ajuntament!

Els resultats de CiU per provícies:

Barcelona: de 252 regidors a 290 (+)
Tarragona: de 136 a 168 (+)
Girona: de 158 a 194 (+)
Lleida: de 158 a 196 (+)

PASSAT I FUTUR A TARRAGONA (II)

Per El Periódico de Catalunya (PSCriódico), les eleccions ja han passat

El candidat de CiU, Joan Aregio, faria bé en conservar aquesta portada. Perquè podria ser molt útil per quan es repetí­s aquesta imatge:



El 1948, el molt republicà Chicago Tribune va donar per feta la victòria del candidat republicà Dewey abans d'hora. I el reelegit president demòcrata Harry Truman va donar aquesta imatge per a la història.

Guarda't la portada d'avui de El Periódico, Aregio. Et podria fer falta!

PASSAT I FUTUR A TARRAGONA (I)

Hi ha qui es presenta a les eleccions a Tarragona amb cara de no haver trencat mai un plat. Són persones, per exemple el candidat socialista, Josep Fèlix Ballesteros, que escalfen cadira al saló de plens des del 1983... força endarrera al segle passat!!!

Diem que escalfen cadira perquè hi han fet poca cosa més. Ballesteros, per exemple, va entrar com a regidor de l'equip de govern llavors que els socialistes tenien majoria absoluta. Eren els anys (deu anys!) en que el PSC i els seus líders (Sabaté, Burgasé, els que encara hi manen) es va demostrar incapaç de desvetllar una ciutat de militars, capellans i funcionaris. L'època en que Reus anava pel davant en dinamisme, en comerç, en cultura, en capitalitat.

Hi ha una disculpa per Ballesteros, però. Ningú podrà dir mai que amb la seva acció de govern contribuís a que Tarragona fes més lleganyes de les que ja tenia, perquè senzillament d'acció de govern no en va fer. Desprès de sis anys al govern municipal, les hemeroteques no registren ni una sola iniciativa de Ballesteros a les seves àrees, les de cultura i la d'esports. Sis anys desprès, una ciutat sense teatre ni auditori continuava sense tenir-ne; no hi havia poliesportius municipals ni piscines. Si els tarragonins volien nedar podien anar al mar, que hi era des de la Prehistòria; o al Tàrraco, un club privat. Si volien anar al teatre podien anar a Reus.

Disset anys desprès que el clam civil portés CiU a l'alcaldia, tot això ha canviat. Tarragona va haver d'esperar al 1989 per a tenir un concert important al carrer: un mes desprès de ser alcalde, Joan Miquel Nadal va portar Radio Futura per Santa Tecla d'aquell any. Ara els tarragonins poden triar entre cinc o sis piscines municipals cobertes per nedar, o anar al mar com sempre si volen. Hi ha un teatre, petit però bufó, el Metropol; hi la Sala August del Palau de Congressos, que pot acollir tota mena d'espectacles; i ja està marxa el nou teatre municipal, el Teatre Tarragona.

Abans els tarragonins aprofitaven Santa Tecla per marxar de la ciutat; ara les festes estàn declarades d'interès nacional i no se les perd ningú. La Setmana Santa, que se celebra des del segle XVI, ha recuperat la seva esplendor, desprès que els socialistes no se'n sortissin d'intentar assassinar-la, perquè ho veien com una clericalada i els tocava el voraviu.

La gent de Reus ve a comprar a Tarragona, que ha esdevingut el motor del Camp i està en camí de ser la segona capital de Catalunya. És la ciutat que ha triat El Corte Inglés per instalar-s'hi, malgrat els intents de l'alcalde socialista de Reus d'impedir-ho als despatxos.

Víctima de 30 anys de governs socialistes i tripartitaris, Reus s'esllangueix. El seu exèrcit de funcionaris, comissaris polítics i col·locats pels partits desconfia de la societat civil que va donar vida a la capital del Baix Camp, li xuclen la iniciativa i nomès volen controlar-la, per por que se'ls escapi de les mans. Reus ha perdut pistonada.

No és que Ballesteros sigui alié a aquests èxits de Tarragona. Perquè, com ens recorda aquesta foto, entre 1995 i 1999 va voler partícipar dels èxits del govern municipal de CiU. Molt somrient, a la imatge surt amb Burgasé i oh, meravella! amb els denostats Joan Miquel Nadal i Àngel Fernàndez. Dels quatre, l'únic que continua a l'Ajuntament de Tarragona és Ballesteros. On més podria anar, si no ha fet res més a la vida?

A la imatge no hi surt el candidat de CiU, Joan Aregio, ni cap dels membres de la seva llista. Per qué? Perquè Ballesteros és passat. Aregio és futur.

Tarragona no voldrà tornar al blanc i negre que representa Ballesteros. Tarragona voldrà seguir per un present de colors, que garanteix un futur encara millor, de la mà, com sempre que hi ha hagut èxits per la ciutat, de CiU i Joan Aregio.

ATENCIÓ: ELS SOCIALISTES RECONEIXEN QUE TRIAS ÉS MILLOR QUE HEREU

El diari del sr. Polanco, El País, amb data d'avui ha publicat el següent article:

Trias s'imposa en el tercer debat cara a cara amb Hereu

ENRIC COMPANY - Barcelona - 15/05/2007

L'aspirant socialista a l'ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, va pagar ahir el ser un candidat novell en el tercer debat cara a cara que li va enfrontar al seu principal rival, el candidat a l'ajuntament Xavier Trias, de CiU. Trias, cap de l'oposició municipal en la capital catalana, va dur la iniciativa en la confrontació, va imposar el to i va fixar els punts de partida en el debat organitzat per Localia Televisió i la cadena SER, i moderat per Jordi Martí. Cap dels dos candidats va aportar novetats destacables respecte a les propostes exposades en els dos debats anteriors, el celebrat en l'Aula d'EL PAÍS i l'organitzat per El Periódico de Catalunya. Però, ahir, Trias va defensar les seves posicions sense ambigüitats, amb convicció i energia, abandonant les veleïtats socialdemòcrates que en les anteriors ocasions li havien dut a debatre en el terreny del seu adversari. El candidat nacionalista va atacar amb fermesa des del primer moment sobre el flanc de la inseguretat ciutadana, presentant a Barcelona com la Meca europea del desordre. "Progrés sense ordre, no existeix", va sentenciar. Després va acusar al govern municipal d'esquerres d'ineficàcia davant el problema de l'habitatge i de passivitat en política social, per a culminar reduint sense contemplacions tota la renovació econòmica entorn del Districte 22@ a un mer canvi de localització d'empreses dintre de la mateixa ciutat. "Tot el que fan és dur empreses de la Diagonal al Poblenou", va afirmar. Hereu no es va quedar sense arguments enfront de Trias. Va defensar la gestió de l'Ajuntament de Barcelona i va destacar que moltes de les insuficiències que Trias denunciava, en matèria d'habitatge, serveis socials, guarderies o transport, eren l'herència dels governs de CiU a la Generalitat, que mai van voler apostar per Barcelona. Però l'era de Jordi Pujol, en la qual Trias va tenir un paper destacat, quedava molt lluny del debat. I la falta d'experiència del jove alcalde, que ha fet la seva carrera en l'aparell del PSC, va quedar en evidència enfront de les taules d'un veterà contrincant habituat a confrontar-se amb primeres figures de la política en les tribunes parlamentàries. Trias assolia donar credibilitat als seus atacs, encara que Hereu ho rebatés amb dades. Això va ser el que va succeir quan Trias va acusar a l'esquerra municipal d'haver venut sòl municipal en comptes de fer habitatges socials. Hereu va replicar que una política activa en matèria de sòl implica comprar i vendre, i el balanç global demostra que s'ha comprat més que venut. I això és el que ha permès emprendre la construcció de 10.000 habitatges en aquest mandat i preparar 12.000 per al pròxim. Però Trias va replicar que construïdes de debò hi ha només 4.165 nous habitatges. El mateix va succeir quan Trias va criticar la "imprevisió" municipal en la construcció de guarderies.

VIRTUTS DEL PHOTOSHOP

PROMETEN 150 MILIONS DE PESSETES PER ANAR A UNA LLISTA D'ERC

A L'Espluga Calba, municipi de 500 habitants de la comarca de les Garrigues, ERC ha promès als seus veïns que si es presenten per Acord Municipal a les municipals (una de les candidatures que acabarà al Tribunal Constitucional) rebran 150 milions de pessetes per les arques municipals que es veu que estan en bankrupcy.

El cap de llista de la candidatura d'ERC, Josep Cunillera Boldú, camuflada amb les sigles Grup Renovador d'Espluga-Acord Municipal (AM) era fins fa ben poc de l'òrbita convergent. Els pagesos de la vila estan desorientats i no saben què votaran perquè no entenen absolutament res segons ens han informat via correu electrònic de fonts properes a l'alcaldia d'aquest poble.

LES EXTORSIONS DEL PSC A ANTICS ALCALDES DE CiU (II)

Seguim la sèrie de les extorsions socialistes a antics alcaldes convergents. Si l'altre dia era la Vall de Boí avui és el torn de Granyena de Segarra, on fins ara CiU arrassava. Fins que el PSC-PSOE va decidir extorquir i fer xantatge a l'alcalde convergent, Josep Gendre, que ostenta el càrrec per Convergència i Unió des de 1999 i ara es presentarà a la llista del PSC.

Josep Gendre, fart de que el tripartit no li donés els calers necessaris per acabar les obres del local social del poble, ha cedit finalment a les pressions dels socialistes i ha acabat encapçalant la seva llista.

Evidentment, Nicaragua ha garantit la injecció econòmica necessària per poder acabar les obres al sr. Gendre. El senyor Zaragoza s'està cobrint de glòria mentre després vol vendre aquestes pràctiques mafioses i execrables com una victòria sobre CiU.