EXTORSIONS A GIRONA

Segons la investigació duta a terme per la divisió d'investigació del Cos dels Mossos d'Esquadra a Girona, les amenaces de mort rebudes per Carles Mascort (CDC) i la seva família poc després que el desembre del 2005 s'anunciés que la coalició CiU l'havia escollit com a alcaldable haurien estat dutes a terme per dues persones vinculades a Unió Democràtica de Catalunya (un simpatizant d'Unió i un col·laborador seu).

Les amenaces van arribar a casa seva, a la galeria d'art El Claustre –que regenta el seu pare–, a l'escola dels seus fills, al damunt del seu cotxe –on va aparèixer un colom mort–, etc. L'objectiu era fer-lo renunciar a la candidatura. Al principi Mascort es va mostrar valent i va dir que no renunciaria a ser alcaldable. Però, després de setmanes d'anar pertot arreu amb protecció policial i en vista que les amenaces no cessaven (fins i tot dos homes es van acostar amb actitud intimidatòria al seu fill de 6 anys al carrer), el 15 de maig Mascort es va rendir.

Els Mossos, però, van continuar investigant sense descans i després d'un any i cinc mesos d'investigacions, els Mossos han considerat que tenen prou indicis per assenyalar dos sospitosos d'haver orquestrat la campanya d'amenaces per fer renunciar Mascort. El mòbil de les amenaces, conclouen els investigadors, era, en primer lloc, l'interès de gent d'Unió de desbancar el candidat a l'alcaldia presentat pels socis de CDC per col·locar el que proposava la formació socialcristiana. L'instigador polític de les amenaces, però, es va alinear amb un simpatitzant d'Unió que tenia animadversió cap a Mascort per motius professionals i personals, i junts, apunten els Mossos, haurien dut a terme la campanya d'amenaces contra Mascort.

Ara, passades les eleccions municipals, els noms dels dos sospitosos estan sobre la taula del titular del jutjat número 2 de Girona, que s'ha incorporat fa poc i que ha de decidir si els cita a declarar com a imputats.

TWT demana al senyor Duran i Lleida una condemna immediata d'aquests fets intolerables en democràcia.

DURAN CONTRA CONVERGÈNCIA

El comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, ha donat un ultimàtum al president de CiU Artur Mas perquè no veti el dirigent unionista d'entrar al govern espanyol. L'ultimàtum del Duran ha estat clarament infantil: «si el Mas no em deixa ser ministre em carrego la federació». Això diu l'AVUI en portada.

El secretari general de CiU demostra novament una deslleialtat intolerable al president de CiU. Fins i tot ha hagut de sortir a corre-cuita el Molt Honorable president fundador, Jordi Pujol i Soley, a desacreditar les afirmacions de Duran i cridar-lo a l'ordre. La veritat és que el globus-sonda del Duran és imperdonable i es mereix no repetir de cap de llista a Madrid, primer per ésser un element perillós (ara ho explicarem) i després per la patacada que es va fotre a les últimes eleccions espanyoles, que va ser considerable.

Però l'Operació Duran va molt més enllà segons ens informen els nostres talps a la federació nacionalista. La intenció de Duran seria esdevenir palanganero oficial del Partit Socialista si Artur Mas no cedeix a les seves amenaces. De fet, en un sopar secret amb el sr. José Montilla fa una setmana, ja haurien valorat tot això entre el Monti i ell, i Duran no ho hauria descartat d'entrada segons va informar Submarí. El cordovès oferiria a Duran el lloc al govern que deixaria ERC -que tornaria a ser expulsada- amb els 14 diputats que disposen els unionistes al Parlament de Catalunya. A canvi d'aquest suport, Duran podria entrar al govern d'Espanya com a vicepresident d'un nou executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

Així les coses, Convergència Democràtica acaba d'emetre un comunicat al web de la federació reclamant a UDC un debat serè i constructiu que fins ara UDC no ha estat capaç de tenir. Veurem com acaba tot plegat en vistes al proper consell nacional de CDC del proper 30 de juny.