31 de gen. 2007 03:33

PUBLICITAT ELECTORAL FALSA PAGADA PER TOTS


La Nova Guia de Barcelona que l'alcalde Jordi Hereu ha tingut a bé d'enviar a tots els ciutadans de Barcelona 120 dies abans de les eleccions municipals anuncia 45 mercats en funcionament, però cinc d'ells són supermercats de Mercabarna que són per a majoristes, no pas per al públic.

Dels 40 mercats que resten anunciats com en funcionament, com a mínim un d'ells encara està en obres: el de la Barceloneta.

El mercat de la Barceloneta es veu que obrirà les portes a mitjans de març segons Catalunya informació:

Catalunya Informació

o a finals de 2007 segons en Portabella:

Portabella

o a punt d'obrir segons la web dels mercats de Barcelona:

Mercats

o ja obert segons com també la web dels mercats de Barcelona:

Mercats 2

Hi ha presses i nervis a la Plaça de Sant Jaume? Es veu que molts. En seguirem informant.

29 de gen. 2007 21:27

CARRETERO: "SI ESQUERRA NO PASSA D'AQUEST STATUS, AQUEST PAÍS HAURÀ DE FER ALGUNA COSA"


Us deixem amb l'entrevista que publicarà demà EL TEMPS feta pels periodistes Àlex Milian i Enric Rimbau a Joan Carretero:

En un article a l’Avui vau criticar el seguidisme d’ERC al PSC, la “satel·lització”, en dèieu. Amb un pacte amb CiU, al seu entendre, Esquerra hauria mantingut més el perfil propi?

—El pactes poden donar per a molt o per a poc, independentment amb qui els facis. Es tracta de veure amb quines condicions l’has fet i per fer què. A la vista del que està passant, fa la sensació que s’abandona qualsevol fita pròpia de partit independentista. I això per lliurar-nos al que ara se’n diu un “govern de gestió”. Però un govern, per definició, sempre és de gestió. No conec cap govern que digui que no farà gestió. Per tant, no està renyit fer una bona gestió amb el fet de continuar mantenint els objectius principals d’una formació política.

—A diferència de l’anterior tripartit, el pacte es va gestar molt ràpidament. Aquesta velocitat explica, en part, com van ara les coses?

—No sé com es va fer el pacte perquè no hi era, a les reunions. De moment, s’aprecia que Esquerra renuncia a qualsevol mena d’identitat dins del Govern, es dilueix sota un sol comandament. I a més, és un comandament mut, que ningú no sap què vol fer. Si el pacte es fa només per fer la gestió del dia a dia, crec que és un mal pacte.

—Creu que ERC no és el partit independentista al qual us vau afiliar?

—A mi ningú no m’ha dit que Esquerra hagi deixat de ser independentista, eh. El que passa és que la direcció d’ERC, en aquest moment, llança el missatge que aquesta és un fita que queda en una mena de nebulosa, que l’important –no ho dic jo, repasseu les hemeroteques– és el “patriotisme social”, “la pluja fina”…

Però he llegit coses encara més perilloses. Es diu que, com que el terreny de joc és aquest –que el PSC i CiU no volen anar més enllà–, nosaltres ens hi adaptem i gestionem el que hi ha, anem fent. Això li ho he sentit a dir a Carod diverses vegades.

No ens podem conformar. Som davant d’un objectiu difícil? Evident. Suposo que el poble jueu, quan va passar 40 anys per la travessa del desert per arribar a la terra promesa, deuria trobar algun oasi pel camí. Algú deuria pensar “quedem-nos aquí que hi ha aigua i fruits, que ja estem bé”. Però l’objectiu era anar més enllà, malgrat restriccions i dificultats. No podem perdre de vista l’objectiu principal. Avui Esquerra és molt més gran del que era, i això és un mèrit de la direcció actual i de tot el partit. Ha avançat molt, però crec que alguns han decidit que aquí ja s’hi està bé i que ara toca fer de bons gestors.

—Entre el Dragon Kahn –expressió que vau posar de moda– i aquest oasi que critiqueu, on és el terme mitjà?

—Insisteixo, a l’època del Dragon Kahn també es feia la gestió. Però de la gestió, no se’n parlava, perquè acostuma a ser força avorrida i no dóna per a gaire –la prova és que ara, que només es fa gestió, mediàticament la cosa dóna per al que dóna–, i aflorava tot aquest sidral de declaracions i desavinences. No és que dic que calgui una cosa o l’altra. Dic que Esquerra ha de fer la gestió, i l’ha de fer molt bé, però a més, ha de continuar liderant la ciutadania en l’objectiu de l’alliberament del país.

—Però també ha dit que comparteix amb l’actual direcció d’ERC l’objectiu de guanyar espai polític al PSC…

—Esquerra ha d’agafar vots de tothom. Crec que no hem de fer prevaldre el discurs d’esquerra, sinó l’objectiu fonamental de portar el país a unes cotes més grans de sobirania. Així s’hi podria afegir més gent que no els pesi tant la part d’esquerra. Vull dir, perquè ho crec sincerament, que Esquerra i la seva direcció han fet un treball fantàstic i una estratègia brillant, que ens va dur a tenir 23 diputats, al Govern i a ser una força a tenir sempre present. A més, s’ha aconseguit que l’independentisme ja no sigui una cosa proscrita. Això és mèrit de l’actual direcció, i cal felicitar-la efusivament pel que ha fet. Ara bé, una vegada vam entrar el Govern, es va perdre l’estratègia, vam perdre el rumb.

—Quan?

—Amb el debat de l’Estatut la direcció d’Esquerra va quedar fora de joc. Només cal mirar les hemeroteques, no invento res. Amb el pacte Mas-Zapatero fet, que tots sabem què era, encara hi havia molts dirigents nostres que apostaven pel “sí crític”. Després va anar cap al “nul polític” i finalment les bases van exigir el “no”. Però molta gent de la direcció actual d’Esquerra volia votar que sí a aquest Estatut que tenim ara! Per a mi, això és perdre el món de vista. Una vegada expulsats del Govern –perquè vull recordar que en vam ser expulsats, no cessats–, crec que s’ha perdut el nord estratègic. Per tant, cal una reflexió a fons. Aquest és un dels pecats del pacte actual. És a dir, es fa un pacte sense revisar a fons l’estratègia i sense tenir clar cap a on hem d’anar. Ara estem pagant les conseqüències de no haver fet aquest debat estratègic. En el congrés de Lleida, la direcció, o un bona part, va estar més pendent del tema assembleari que de qualsevol altre tema. I ara ho estem pagant.

—Però al congrés de Lleida el seu partit va decidir treballar per convertir-se en el referent de l’“esquerra nacional”. És un error? Seria millor competir per ser “la casa gran” del catalanisme, com defensa Artur Mas per a CiU?

—Potser és la meva ignorància, però jo això del catalanisme no ho he entès mai. Els del Partit Popular de Catalunya també diuen que són catalanistes. Què vol dir catalanisme? Francament, encara no m’ho ha explicat ningú. En parla molta gent, però ningú no sap què és. On ens porta el catalanisme? Té algun objectiu? I quin catalanisme? El del PPC, el del PSC, el de CiU? El catalanisme no és res. El francesisme què és? Existeix? I l’alemanyisme? El catalanisme no va enlloc. En canvi, Esquerra teníem molt clar quin era l’objectiu.

I aquest objectiu, si veritablement el vols assolir, hi has de sumar a tothom. Caure només en la dinàmica d’esquerra-dreta és el vell somni dels espanyols, que diuen “vosaltres discutiu si sou d’esquerra o de dreta, que la resta és folklorista i essencialista”. Si nosaltres hem de ser esquerra i prou, aquí ja hi havia partits d’esquerra i catalanistes. Em pensava que ERC era alguna cosa més.

Jo crec –i el temps dirà qui té raó– que a hores d’ara hi ha prou gent que està desconcertada i decebuda.

—Per què, concretament?

—Per exemple, el fet de pujar la bandera espanyola al Departament de Governació no es pot resoldre així. Hi ha infinitat d’alcaldes i regidors que, amb la mateixa llei que ara afecta el senyor Puigcercós, han tingut querelles i se l’han jugat. No s’han escudat argumentant que la llei diu que s’ha d’hissar la bandera i l’han pujat al cap de trenta segons. Ara, si algú presenta una demanda contra un alcalde per no hissar la bandera, no té cobertura política. Perquè li diran: “el seu secretari general, i a més conseller de l’àmbit local, acaba de dir que s’ha de complir la llei i punt”. L’incident demostra que passen coses molt greus.

—Què hauria fet vostè?

—Aquesta és una llei de símbols i, si ets independentista, l’has de posar en discussió. No estem discutint si circulem per la dreta o per l’esquerra. Discutim sobre símbols nacionals. Uns en volen uns i els altres, uns altres. No és un incident menor. Que les banderes en si mateixes no són importants? Ja ho sé. Però estem parlant de símbols. A més, va donar l’argument que ha fet servir la gent d’extrema dreta perquè els nostres alcaldes pujaren les banderes: que s’ha de complir la llei. Estem colonitzats mentalment? Ara som un partit que només aspira a fer bona gestió de l’Estatut vigent?

—Diu que el partit ha d’anar més enllà. Si en aquesta conferència de tardor que ha anunciat Josep-Lluís Carod-Rovira no es fa aquest debat, què farà? Poseu un límit de temps per cercar una altra via?

—No sóc ningú per donar ultimàtums. Sóc un militant de base. És cosa del gruix de la militància. Si a la majoria dels militants, ja els va bé això, es farà això. Però crec que no militem a ERC, no hem patit i ens hem esforçat perquè, ara, ens quedem aquí.

—És possible, com ha publicat La Vanguardia, que presenteu un moviment paral·lel que, fins i tot, podria ser que es presentés a les eleccions?

—El que jo crec és que si Esquerra, al final, decideix que ja li està bé, que aquest és l’status quo que hi ha i no es pot tocar i que la llei és la llei, hem de deixar de ser independentistes ipso facto. La llei diu que Espanya és una i que l’exèrcit garantirà la unitat. Entenc que Esquerra ha de dir si el seu objectiu és gestionar l’Estatut actual o va més enllà. I crec fermament que l’espai independentista ha de tenir possibilitat d’expressar-se electoralment. Espero que aquest paper el tingui Esquerra –jo no he militat en cap altre partit–, però, si Esquerra no passa d’aquest estatus actual, aquest país haurà de fer alguna cosa perquè la gent independentista pugui votar algú.

—S’ha dit que vostè ha registrat a Internet el nom de “Reagrupament”. Es planteja una opció política amb aquest nom com l’alternativa electoral si ERC no passa d’aquest estatus?

—Si Esquerra deixés l’independentisme, jo col·laboraria amb qualsevol grup de persones que volgués tirar endavant aquesta opció. Però jo preferiria continuar donant tot el suport a Esquerra perquè Esquerra continua liderant l’independentisme.

—La resposta de la direcció d’Esquerra a les vostres crítiques ha estat que utilitzeu la via interna –el consell nacional–. Per què no vau donar la vostra opinió en l’últim consell nacional del partit?

—Primer: perquè no es decidia res sobre el pacte. S’hi ratificava la decisió presa per la direcció.

Jo fa anys que m’afaito. Mai he vist que, en un consell nacional, es debati res. Es ratifica. Els partits són òrgans de poder molt estructurats. Els que dirigeixen el partit no deixen res a la improvisació. No s’hi pot tombar res.

Recordo que la primera vegada que vaig sentir que s’havia tancat el pacte de Govern va ser bastant abans del consell nacional. El va anunciar el senyor Carod-Rovira. Després l’executiva nacional va aprovar el pacte i el va portar al consell nacional per ratificar-lo, no per debatre’l.

Siguem seriosos, al consell nacional no s’hi debat res. Ara, a mi m’han emplaçat públicament a anar a debatre. Si és a debatre, sí que hi baixaré. Però espero que puguem debatre… Al consell nacional s’ha de portar tot amanit abans, et diuen “company, ja s’han acabat els teus dos minuts”, etc. Això no és un debat. També s’hauria pogut fer d’una altra manera. Per exemple, posar a debat a les territorials, amb la militància, si calia fer aquest pacte o un altre. Com es va fer amb l’Estatut.

—Què és el que li sembla més negatiu del pacte?

—Des del meu punt de vista, hi ha una cosa difícil d’entendre. El que perd més, i només té 37 diputats, per art de màgia, amb aquest pacte, es converteix en el més fort. Ara resulta que tenim un president de la Generalitat que diu que només mana ell. Però, quants diputats té aquest senyor? 37. Doncs, home, amb aquests diputats el pots condicionar molt. El pots fer president de la Generalitat, però a canvi li pots imposar moltes condicions. No pot ser que els límits te’ls imposi ell. En ciència política és difícil d’entendre que el més feble sigui el més fort. Aquest pacte s’ha de revisar en el sentit que Esquerra Republicana ha de poder dir alguna cosa més de la que diu.

—L’actual moment polític era el més adequat per fer aquesta crítica? En ERC, hi ha qui pensa que heu donat un baló d’oxígen als adversaris de la vostra formació.

—Si no dius res, perquè no ho dius.

I si dius alguna cosa, ajudes a un tercer. Si dir les coses afavoreix un tercer, no dir-les afavoreix un altre tercer. És a dir, si quan parles, ajudes Convergència, quan no parles deus ajudar el PSC, no? O no va així, això? Doncs, miri, jo no vull que guanyi ni CiU, ni PSC. Vull que guanyi Esquerra. Ara no se’n parla, dels 130.000 vots perduts. Què hem de fer per recuperar-los i per ampliar-los? Què hem de fer per convertir-nos en la primera força d’aquest país?

La nostra estada a l’Ajuntament de Barcelona ha ajudat gaire a l’alliberament del país? Jo crec que radicalment no. Ara bé, ha servit perquè hi hagi gent que estigui molt bé, en un oasi confortable. I s’hi poden estar tota la vida, segurament. Però és això el que volem, estar al govern de l’Ajuntament de Barcelona, in secula seculorum, per anar fent? El model és aquest? En el model dreta-esquerra, el tripartit pot durar tota la vida, de la manera que voten, en general, els ciutadans. Aquest és l’objectiu?

—Vostè, al mes de juny amb un manifest i ara amb aquest article, intenta provocar un canvi estratègic a Esquerra. Per afavorir aquest canvi que defensa, està disposat a presentar-se com a dirigent del partit?

—Si tinc el suport que vaig tenir amb el manifest, és evident que no. En aquest món un ha de saber tocar de peus a terra. Jo no tinc cap interès –vull aclarir-ho– a tenir cap càrrec. Si el volgués, ja el tindria. És tan fàcil com anar dient: “Ho fas molt bé. Estic amb tu. Ets el líder mundial.” Si ho fes, podria ser diputat al Parlament de Catalunya o presidir algun institut del Govern.

A més, jo vaig tenir dos anys sabàtics de la meva professió, la medicina, que només l’he deixat per fer de conseller, i no ho penso deixar fins que em jubili. Ara bé, em costa molt quedar-me callat quan veig aquestes coses. Quan veig aquesta actitud de submissió davant d’aquesta allau –jo ja entenc la dificultat d’aguantar la pressió permanent, però…–, perquè els polítics espanyols tenen molt clar el seu objectiu i no se’n desvien ni un mil·límetre. Ens enfrontem a una roca molt dura. Per tant, amb l’article pretenc donar un cop d’atenció perquè ho crec necessari. I que això es redreci, si és que hi ha gent que pensa això també. Si continuem sent 94 [el suport que va rebre el manifest que va presentar], és evident que els equivocats som nosaltres.

15:45

"TITOT" ABANDONA ERC I ES PASSA A LES CUP


Segons informa Submarí, l'artista i cantant Francesc Ribera "Titot" ha decidit abandonar ERC i passar-se a les Candidatures d'Unitat Popular (CUP). ERC està començant a perdre el seu imaginari simbòlic com demostra aquesta fuga sonada. Titot, sempre a la primera línia de l'independentisme combatiu hauria pres aquesta decisió per la satel·lització i submissió d'ERC al Partit Socialista i tancarà les llistes de la CUP per les properes eleccions municipals a Vic.

27 de gen. 2007 13:40

VINTENA DESENTESA: EL DECRET DEL CASTELLÀ


El portaveu d’ERC al Parlament, Joan Ridao, ha instat el Govern català a donar els passos necessaris per interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret. Ridao ha emplaçat el Govern català a traslladar immediatament la qüestió al Consell Consultiu de la Generalitat per emetre el dictamen necessari per interposar el recurs. Mentrestant el conseller d'Eduació, Ernest Maragall, és partidari de deixar fer a la ministra Cabrera i es mostra partidari de la tercera hora de castellà a l'escola.

La resposta per part de CiU ha anat en el mateix sentit i ha demanat al Govern català que no perdi més el temps i que presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret de la tercera hora ja que posa en dubte el sistema d'immersió lingüística dels governs Pujol i que tan bon servei ha fet al país. A través de la diputada Irene Rigau, la federació nacionalista ha acusat el conseller d’Ensenyament, Ernest Maragall, de fer més cas als serveis jurídics del Ministeri que no als serveis jurídics de la Generalitat.

Haviem quedat que el govern tripartit 2 tindria una postura conjunta en tots els afers veritat?

26 de gen. 2007 13:44

LA ICONA DE TV3-EL PERIÓDICO A JUDICI



Pepe Rubianes, la icona mediàtica de TV3-El Periódico en els premis Català de l'Any 2006, haurà de plantar cara a l'acusació de la fiscalia d'ultratge a Espanya en un judici en el qual se li reclamen 22.000 euros. Les diligències judicials van ser iniciades per una querella que va presentar l'espanyolista Fundación para la Defensa de la Nación Española. Segons aquesta fundació s'ha de castigar Rubianes per haver comès un delicte més greu: el d'incitació a l'odi tipificat en l'article 510 del Codi Penal. Veurem ara quan triguen els mitjans afins a Rubianes a elevar-lo a la categoria de màrtir. En l'escrit de la fiscalia demanant l'inici de judici oral, s'arxiva provisionalment l'acusació presentada també contra el periodista Albert Om.


09:28

HA TRENCAT ETA LA TREVA CATALANA?


El cap militar de l'organització terrorista ETA, Garikoitz Azpiazu Txeroki, hauria donat l'ordre de trencar també la treva indefinida que gaudia Catalunya i que va ser gestionada per l'actual conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, motivant la seva expulsió del govern català quan era Conseller en Cap. Aquesta és la conclusió que s'extreuria després de la detenció ahir per part de membres de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona del Cos Nacional de Policia de l'etarra alliberat Iker Aguirre Bernadal a l'estació de tren de Portbou. Aguirre, reclamat per la justicia espanyola i amb una ordre d'ingrés a presó per delictes d'atemptat i desordres públics, venia en tren des de Perpinyà i la seva destinació era l'Estació de Sants de Barcelona.

Segons fonts del Ministeri de l'Interior, en el moment de la detenció, l'etarra duia a sobre 6 documents d'identitat falsificats, 3000 euros i documentació per crear un comando operatiu (des de com robar un cotxe fins a com fabricar explosius).

El fet que el seu bitllet de tren fos amb destinació a Barcelona fa pensar a les autoritats policials que Aguirre Bernadal tenia ordres expresses de crear un comando estable possiblement a Barcelona o València. Per tant, la treva catalana vigent des del 18 de febrer de 2004 quedaria en entredit si es confirmessin les intencions de l'etarra detingut per la Policia.

25 de gen. 2007 14:36

CAROD ES FA PASSAR PER VICEPRESIDENT

Avui s'ha obert a Barcelona el quart The Noth Africa Business Development Forum en el qual el conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira ha participat.

A la nota de premsa difosa pel Departament de la Vicepresidència Carod s'atribueix un càrrec que per llei no ostenta, que és el de vicepresident.

La pregunta és tenim un vicepresident fictici o un conseller de la Vicepresidència que no sap llegir el DOGC? Tant costa respectar les institucions de Catalunya?

12:02

QUÈ HA PASSAT AMB L'ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ?


Reproduim sencer l'article publicat per na Carme-Laura Gil al seu bloc pel seu interès:

L'Arxiu de la Corona d'Aragó ja té amo. L'Arxiu té com amo un ministre espanyol (avui, Ministra). El Govern de Catalunya ha celebrat la constitució d'un Patronat presidit per la Ministra de Cultura espanyola, amb dues vicepresidències, una de rotativa i una de fixa , reservada aquesta per a un càrrec ministerial, la rotativa serà ocupada per torns d'un any pels presidents de les "comunitats autònomes", Catalunya, Balears, València i Aragó, cadascun del seus respectius Governs en designarà un vocal i el Govern espanyol en nomenarà 11 (!, signe d'incrèdula admiració ).

Ho pactà el govern "tripartit1"poc abans del dia 1 de novembre de 2006, el Real Decreto es publicà el dia 8 del mateix mes. Un acord près pel Govern català sense soroll i sense claror, a esquenes del Parlament. Ho ha solemnitzat el Govern Montilla, quan l'àrea de Cultura és responsabilitat d' ERC. Un sarcasme. Durant vint-i-tres anys el Govern de CiU s'hi havia negat.

La història que l'Arxiu de la Corona d'Aragó guarda és la nostra, la de l'antiga Catalunya, la del Principat i, en petita part, la de la moderna i exemplar confederació d'aquell amb els regnes de València, Aragó i Mallorca.

L'Arxiu té dues històries entrelligades pel seu nom, funcions i pels documents que hi té dipositats. Els seus origens són llunyans, des del segle IX fou l'Arxiu Reial de Barcelona, l'arxiu administratiu dels comtes i reis del casal de Barcelona i dels seus successors, hi ha testimonis documentals de l'any 1180 de la seva existència. Després de l'ensulsiada de 1714, Felip V en nomenà un arxiver foraster i substituí de manera impròpia el nom d'Arxiu Reial de Barcelona pel d'Arxiu de la Corona d'Aragó.

L'Arxiu Reial no fou el de la Corona , la coexistència de furs i institucions diferenciades dels països de la confederació implicà l'establiment dels Arxius Reials de València, Mallorca i Aragó. I des del matrimoni de Ferran II d'Aragó amb Isabel de Castella la documentació reial, la del Consell d'Aragó, es diposità als arxius de Simancas i Alcalà, enviant-se'n còpia al diferents arxius de la Confederació. Per aquest motiu els documents d'aquest periode de la història comuna dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó són escassos, hi foren ingressats l'any 1852 pervinents de Simancas,amb l'objectiu de donar credibilitat al nom de l'Arxiu i confondre'ls amb els fons de l'Arxiu Reial.

Dos són els arxius existents:al mal anomenat Arxiu de la Corona d'Aragó : l'Arxiu Reial de Barcelona i el del Consell d'Aragó, a més d'altres fons de gran importància exclussius de Catalunya. Però dissabte passat, amb precipitada diligència, es constituí el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó amb la presidència de la Ministra espanyola. S'ha constituït sense que s'hagi donat compliment a allò que l'Estatut estableix i s'ha fet apressadament malgrat conèixer que els Governs balear, aragonès i valencià han presentat sengles recursos a aquella disposició estatutària davnt del Tribunal Constitucional, recursos que no han estat retirat.

El Govern espanyol s'apropià de la titularitat de l'Arxiu i mai no ha volgut retornar-la al Govern català, sota el pretext que els seus fons pertanyen a d'altres territoris de l'Estat, ni tampoc n'ha transferida la gestió. L'Estatut vol trencar aquella inèrcia i esclareix quina part de la documentació existent a l'Arxiu serà la tutel·lada pel Patronat , i així a la disposició addicional tretzena estableix: " Els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Reial de Barcelona s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d'Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l'Estat per mitjà dels mecanismes que s'estableixin de mutu acord."

S'ha segellat l'acord. Els fons estrictament de Catalunya són custodiats pel Govern de l'Estat espanyol. Dat i beneït. El President de la Generalitat catalana , José Montilla, ha dit que queden oberts"el conjunt de detalls que han de fer plenament operatiu aquest patronat i la gestió dels fons documentals".

Detalls?...

Postil.les a l'espanyola. 1. La Ministra espanyola ha anunciat que "presentaré el Archivo de la Corona de Aragón como primer candidato español a ser distinguido como patrimonio europeo". Fou fortament aplaudida. (Cal recordar que l'arxiu medieval català ,que no espanyol, és el segon en importància del món, després del del Vaticà)

2. Els quatre Presidents dels antics regnes van fer llurs discursos en castellà i català. Foren també molt aplaudits.

Una passa més cap a la nova etapa anacional; la "pluja fina" és contaminada i s'ha tornat "pluja àcida", i deixa un gust amargant...

11:02

BTV EMET EL 70% DE LES PEL·LÍCULES EN CASTELLÀ


Informa El Debat que el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Barcelona ha denunciat que, al llarg de l’any 2006, la televisió municipal, BTV, va emetre el 70 per cent de les seves pel·lícules en castellà i només el 30 per cent restant en català. Segons creu el regidor de CiU Jaume Ciurana, aquesta fet posa de manifest que l’emissió de pel·lícules en català “no és una prioritat per a la direcció de BTV” i per això ha demanat que la proporció entre els dues llengües s’inverteixi “com a mínim”.

En una pregunta formulada pel propi Ciurana a la Comissió de Seguiment de BTV celebrada aquest matí a l’Ajuntament, el director de la televisió municipal, Ricard Domingo, ha reconegut que de les 302 pel·lícules emeses l’any passat, 210 eren en castellà o subtitulades al castellà, mentre que només es van emetre 92 en català o subtitulades al català. A criteri de CiU aquest percentatge reflexa que pel govern municipal “l’emissió de pel·lícules en català no és prioritària”, i per això Ciurana ha demanat que BTV “inverteixi, com a mínim, aquestes proporcions per tal que la televisió de Barcelona esdevingui un instrument útil per la normalització de l’ús del català”.

24 de gen. 2007 07:07

LA GENERALITAT FITXA L'EXÈRCIT ESPANYOL


L'Institut de Cartografia de Catalunya (ICC), que depèn del PTOP (Joaquim Nadal) ha demanat ajuda a les Forces Armades Espanyoles. "I, naturalment, nosaltres estem encantats de cooperar i aportar coneixements, mitjans i investigadors" segons ha dit un alt comandament militar. L'única objecció que ha posat l'Exèrcit és per raons estratègiques i consisteix en preservar l'accés a material classificat.

La cooperació entre la Generalitat i l'Exèrcit va quedar plasmada el passat 19 de gener en un conveni signat entre el director de l'Institut de Cartografia de Catalunya, Jaume Miranda i Cañals, i el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, Carlos Villar Torrau, pel qual ambdues organitzacions treballaran juntes durant almenys dos anys en projectes cartogràfics i d'ordenació i actualització de la informació sobre el territori català.

En aquest sentit, el ministre de Defensa, José Antonio Alonso, va visitar l'Institut de Cartografia de Catalunya el passat dilluns iniciant una nova etapa en la relació Generalitat-Exèrcit.

06:00

ENTESA CONTRA ELS MITJANS EN CATALÀ


Segons informa e-noticies, el Tripartit 2 han rebutjat dimarts a la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya debatre en Ple una proposta de resolució sobre la continuïtat de les desconnexions territorials de TVE a Catalunya i de Ràdio 4, presentada per CiU. En aquest sentit, la diputada de CiU, Joana Ortega, ha denunciat que "és molt greu que el tripartit es negui a portar aquest tema al Ple, perquè consideren, tal com han afirmat durant la reunió de portaveus, que no és d'interès per al país". Ortega ha plantejat "com es pot considerar de poc interès per al país que la direcció de TVE hagi decidit suprimir les 20 hores setmanals de programació pròpia per a Catalunya, en català i feta des del Centre de Sant Cugat, tenint en compte que això suposarà una única desconnexió diària en català, de mitja hora respecte a la programació estatal de La 2".

Per la diputada de CiU aquest fet "deixa en una situació molt minoritària la presència del català en els mitjans de comunicació", i per tant, "actua en contra de la normalització de la llengua catalana, sempre amenaçada per la seva situació de debilitat respecte el castellà".

CiU considera que "aquest govern està demostrant que ha girat l'esquena al model d'immersió lingüística del nostre país: primer des del camp educatiu i ara en el terreny dels mitjans de comunicació". "El català està patint atacs constants i el tripartit els està consentint", ha conclòs Ortega.

23 de gen. 2007 19:48

JOAN MAJÓ CESSA EL DIRECTOR DELS INFORMATIUS DE TV3


El fins ara director dels Serveis Informatius de TV3, Jaume Masdeu, ha estat cessat del càrrec. La notícia l'apuntava avui el confidencial de l'AVUI que sense dir noms afirmava que Majó tenia l'intenció de fer alguna cosa per evitar que els Telenotícies Vespre siguin líders en audiència, però per la cua i posteriorment ha estat el confindencial d'El Singular qui ha posat noms i cognoms a la cosa.

Segons ha comunicat aquesta tarda el director general de la Corpo, Joan Majó (PSC) la nova cap dels informatius de TV3 serà Rosa Marqueta.

00:03

EL REAGRUPAMENT DE CARRETERO JA TÉ WEB


Joan Carretero ja té pàgina web pel seu Reagrupament. Després de que algun confidencial poc rigorós acusava Jordi Barbeta d'haver inventat la notícia del Reagrupament publicada a La Vanguardia el passat divendres, aquest mateix dilluns han aparegut a la xarxa els nous dominis del Reagrupament impulsat per Joan Carretero: Reagrupament.cat (a nom de la seva estreta col·laboradora Rut Carandell -i fins a dia d'avui també militant d'ERC-) i Reagrupament.org (Registrant Name: Joan Carretero).

Segons fonts ben informades, Joan Carretero té la intenció de posar a punt el web abans de les municipals el que serà un terratremol considerable per la direcció d'ERC que està actualment en ple fora-de-joc davant l'allau de crítiques internes a la seva direcció.

Tota una resposta de Carretero a les paraules d'aquest dilluns de Puigcercós a Catalunya Ràdio i de Jordi Portabella reclamant a Carretero que junti 300 militants per fer una "corrent crítica", quan tot apunta a una escissió imminent.

22 de gen. 2007 21:14

PUIGCERCÓS A CARRETERO: "NO CAL MARCAR PAQUET"


Segons informa El Singular, el conseller de Governació i secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha criticat que la formació republicana sigui objecte de crítiques que, d'una banda, li demanen que "marqui no perfil propi, sinó paquet" i, de l'altra, es digui que Esquerra "no està preparada per governar". Puigcercós ha remarcat que, ara, la seva formació vol demostrar que pot "governar bé" i que, a més a més, pot fer-ho mantenint un discurs propi.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Puigcercós també ha reclamat a Carretero que expressi les crítiques a ERC “dintre del partit” i l’ha convidat a acudir al Consell Nacional d’ERC per “explicar-se”. El conseller ha afegit que “desgraciadament” Carretero no ha vingut als darrers consells.

Puigcercós ha reconegut que Catalunya "està vivint un destrempament molt important" fet que culpa, com no podia ser d'una altra manera, a Convergència i Unió. Pilotes fora Puigcercós!

11:27

CÀNON DIARI DE 9 EUROS PELS PISOS DESOCUPATS


La secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, ha assegurat avui que el Govern català estudiarà introduir un cànon de 9 EUR diaris als habitatges desocupats en la futura Llei del Dret a l'Habitatge.

En declaracions a l'emissora RAC 1, Trilla ha explicat l'interès de l'Executiu per conèixer una iniciativa similar del Govern basc i el seu sistema d'aplicació. Perquè "la clau del tema és com dius a quins habitatges posaràs aquest recàrrec"; demostrar que un habitatge està desocupada.

En aquest sentit, Trilla ha explicat que el Govern català va estudiar, en principi, si podien demanar informació dels consums d'aigua i llum, però va rebutjar la idea doncs "no es poden demanar de forma genèrica".

10:43

UN JUTGE DEL CONSTITUCIONAL VA SIGNAR UN CONTRACTE AMB SAURA PER ASSESSORAR SOBRE L'ESTATUT


Pablo Pérez Tremps, magistrat del Tribunal Constitucional des de juny de 2004, va signar tres mesos abans un contracte amb la Generalitat per a l'elaboració d'un estudi sobre les relacions exteriors de Catalunya, no amb un contingut doctrinal o abstracte, sinó perquè analitzar la viabilitat constitucional de determinades propostes plantejades per la pròpia Generalitat, segons informa El Mundo.

Els suggeriments del llavors catedràtic es van veure reflectides -de forma pràcticament literal- en el projecte de reforma de l'Estatut que el Parlament català va enviar al Congrés. Pérez Tremps va cobrar 6.000 euros per la seva col·laboració.

Un expedient enviat al Tribunal Constitucional (TC) per l'Institut d’Estudis Autonòmics, posa de manifest que l'objecte de l'encàrrec, consistent en "elaborar un estudi que avaluï els aspectes relacionats amb l'acció exterior i la participació europea", es va condicionar que tal estudi donés resposta a determinades qüestions que interessaven a la Generalitat.

En l'expedient figura el contracte signat entre el conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat, Joan Saura, i Pérez Tremps el 8 de març de 2004, 13 setmanes abans de ser designat pel govern magistrat del TC.

21 de gen. 2007 14:00

ERC: DE PLANETA A SATÈL·LIT (i II)


L'ex-conseller Carretero tanca avui l'article d'ahir afirmant que "la realitat és que la direcció d'ERC ha abraçat una estratègia que porta a la satel·lització del partit dins l'òrbita del PSC, planeta polític amb una força atractiva de poder devastadora, com és notori".

Us deixem amb l'article de l'AVUI sencer:

ERC: DE PLANETA A SATÈL·LIT (i II)

No és estrany que, davant del pacte de govern, des del sobiranisme es reaccionés amb desconcert o amb contrarietat, fins i tot per part de gent que havia donat suport públic a la campanya d'ERC. Per contrarestar les crítiques, Carod-Rovira ha anat esbossant teories sovint inintel·ligibles que barregen el "patriotisme social", la "pluja fina", el catalanisme dels dies feiners i el caràcter "inclusiu" del pacte, com si només el 26% d'electors del PSC, i no tots els altres, garantissin la inclusivitat social d'un acord. La teoria no s'aguanta, evidentment, i encara menys després que un candidat a president nascut a Andalusia, que havia de mobilitzar els sectors socials menys compromesos amb l'autogovern de Catalunya, aconseguís la proesa de portar l'abstenció (entre aquests sectors de manera destacada) fins a xifres rècord.

Sí que és veritat que, almenys, Carod-Rovira intenta fer un discurs propi, mentre d'altres sembla que ja han culminat el seu procés de colonització mental. En Puigcercós, per exemple, ho té molt més clar: aquí hi ha 70 diputats d'esquerres i 65 de dretes (El País, 8 de novembre). I prou romanços! Com deuen gaudir amb declaracions d'aquesta mena els promotors del discurs socialista de tota la vida...

Fixem-nos en el seguit d'episodis que s'han anat succeint des de la formació del govern i que afecten ERC de manera especial: des de la bandera espanyola al departament de Governació al decret estatal que imposa més castellà a l'ensenyament, des del suport entusiasta a la candidatura olímpica de Madrid al silenci sobre l'oficialitat de les seleccions esportives nacionals, des de l'acceptació acrítica d'un govern d'un perfil tan baix que amenaça amb deixar a l'atur els periodistes que segueixen la política catalana a la correcció fulminant del portaveu del partit que va atrevir-se a qüestionar l'actitud de Zapatero davant la treva d'ETA. Tots ells mostren una voluntat deliberada dels màxims dirigents d'ERC d'esborrar qualsevol rastre de perfil polític propi, cosa que fan de forma exagerada, grotesca, inversemblant.

La direcció d'ERC manté que l'estratègia del partit l'ha de portar a substituir a llarg termini el PSC com a partit referent de l'esquerra catalana, per "nacionalitzar-la". Creuen que això ho aconseguiran des del paper de soci complaent d'un govern encapçalat per un socialista, quan el que normalment passa en aquests casos és que, si el govern va bé, l'èxit el capitalitza el partit del president, i si va malament, el càstig es reparteix entre els socis.

Que l'escenari dels estrategs d'ERC és purament voluntarista ja té una primera constatació empírica: en les eleccions de l'1-N, ERC no va avançar en cap dels feus socialistes on el PSC va retrocedir notablement. En conseqüència, per fer forat entre l'electorat socialista, objectiu que comparteixo, no seria millor presentar-nos-hi com a alternativa que com a complement?

La realitat és que la direcció d'ERC ha abraçat una estratègia que porta a la satel·lització del partit dins l'òrbita del PSC, planeta polític amb una força atractiva de poder devastadora, com és notori. Una estratègia que ignora l'eix nacional de la política catalana, i el redueix a l'eix dreta-esquerra, com passa als països normals, és cert, dels quals ens separa -ai las!- el petit detall que aquests són independents. Una estratègia que probablement es basa en els complexos d'uns dirigents que han sucumbit al discurs dels altaveus de l'esquerra espanyolista, que sempre ha negat el caràcter progressista del nacionalisme català, habitualment des d'un furibund nacionalisme d'Estat. Una estratègia que ni les sigles històriques del partit han resistit en el seu nou logotip!

Aquesta línia d'actuació del nostre partit en els últims temps ha sumit en la perplexitat bona part de l'independentisme català, exultant l'any 2003. Malgrat les votacions a la búlgara dels òrgans de govern d'ERC, penso que molts militants comparteixen amb mi, i amb milers de ciutadans (que ja van abstenir-se, que es plantegen fer-ho o que ens continuaran votant com a mal menor) una visió diferent del paper que li toca jugar a l'independentisme català: un paper no subordinat ni al regionalisme de centre-dreta ni a l'esquerra estatal, i que decideixi les seves aliances en funció d'una estratègia genuïna, que ha de tenir sempre en l'horitzó de la llibertat nacional el seu principal referent.

Tot sigui dit de passada, la sortida electoral dels independentistes desencantats no pot ser CiU. Considero que la seva pràctica política ha estat sempre la d'un partit sense horitzó nacional de cap mena, preocupat només per exercir el poder. L'última demostració d'aquesta actitud de renúncia a canvi de poder va ser el pacte vergonyós de l'Estatut, i en el pecat hi ha trobat la penitència electoral.

En fi, la reunió mundial d'astrònoms que es va celebrar la passada tardor ens va demostrar, amb el cas de Plutó, que això de catalogar un cos celeste com a planeta o degradar-lo a una condició inferior és bastant elàstic. Espero que, amb els esforços de molts patriotes que no volen viure en un satèl·lit, aconseguim que l'independentisme recuperi la categoria de planeta, i cada dia més gran, en l'univers polític català.

Joan Carretero i Grau (AVUI, 21/01/2007)

20 de gen. 2007 22:27

ERC CLASSIFICA LA MÚSICA CATALANA COM A SOUNDS FROM SPAIN


Segons informa e-noticies, el Departament de Cultura i Mijtans de Comunicació ha anunciat que les 43 companyies catalans que participaran aquest cap de setmana al MIDEM, el major mercat discogràfic d'Europa, "es distingiran amb l'etiqueta Catalan Music!, creada per l'ICIC amb l'objectiu de donar més visibilitat internacional a les indústries musicals catalanes". Però a la nota de premsa s'obvia que aquestes discogràfiques continuaran englobades dins l'stand de l'Estat espanyol, Sounds from Spain, tot i l'entrada d'ERC a la Conselleria. Catalunya havia tingut stand propi fins a l'edició passada, quan el director de l'ICIC, Xavier Marcé, va decidir que la presència dels segells catalans al MIDEM es faria a través de l'espai espanyol. Actualment, només les Illes Balears i Euskadi tenen estand propi.

13:48

ERC: DE PLANETA A SATÈL·LIT (I)


Incendiari article de Joan Carretero a l'AVUI que li pot costar la militància a ERC. Puigcercós l'ha amenaçat d'expulsió i Carretero s'ha vist obligat a suspendre temporalment la presentació de Reagrupament que havia de fer-se avui a Puigcerdà. Les intencions de Carretero, segons hem pogut saber, són: 1) fer neteja a la direcció d'ERC i 2) presentar-se per ser el proper president del partit vista la deriva actual d'Esquerra.

Us deixem amb les reflexions de l'ex-conseller Carretero:

ERC, de planeta a satèl·lit (I)

Les eleccions del passat mes de novembre, la formació del nou govern de la Generalitat i el comportament del partit que va fer possible que el govern fos aquest i no un altre, ERC, han estat objecte, en els últims mesos, d’una gran quantitat d’anàlisis. Jo he deixat passar, intencionadament, un temps més que prudencial per fer pública la meva, amb l’objectiu de guanyar perspectiva per comprendre millor alguns esdeveniments, tot observant, alhora, els primers passos del flamant govern Montilla.

El 2003 em comptava, ja des de molt abans de les eleccions d'aquell any, entre la immensa majoria de militants d'ERC que crèiem que, si els resultats ho feien possible, el nostre partit havia d'optar per formar un govern amb el PSC i Iniciativa. La necessària alternança després de 23 anys de govern del mateix color polític, l'impuls d'un nou Estatut ambiciós (molt més difícil amb el PSC a l'oposició) i les possibilitats de creixement electoral que per a ERC implicaria la seva entrada en el govern en una posició de força decisiva per al canvi eren els principals motius sobre els quals descansava la meva posició.

Tres anys més tard, la situació s'havia modificat substancialment. El tripartit va tenir els accidents de recorregut que tots coneixem, i va acabar amb l'expulsió humiliant dels consellers d'ERC del govern per haver-se atrevit a defensar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya contra les retallades perpetrades per Zapatero (amb la complicitat activa del PSC) i assumides amb entusiasme per Mas.

Els resultats electorals de l'1-N van deixar CiU com a clara guanyadora dels comicis, malgrat que els seus resultats s'han de considerar penosos, vistes les expectatives i la situació política. Però el sotrac electoral més gran el van patir el PSC i ERC, amb la pèrdua de prop de la quarta part dels seus vots. Com és ben sabut, ERC va obtenir gairebé 130.000 vots menys que el 2003.

Fent gala d'una velocitat de decisió de vertigen, la direcció d'ERC va optar pel pacte amb el PSC, un cop aquest partit, per pur instint de supervivència, va descartar fer Mas president de la Generalitat. No hi ha cap dubte que la rapidesa del decantament evidencia que l'estratègia de la direcció del partit assenyalava clarament en una determinada direcció ja abans de les eleccions. De fet, hi havia altres indicis en aquest sentit: alts càrrecs del govern amb carnet d'ERC no van cessar fins pràcticament l'inici de la campanya electoral, i càrrecs de confiança d'alguns departaments governamentals també militants d'Esquerra no van deixar els seus llocs en cap moment. Sense una clara voluntat prèvia (i no només per part d'ERC, és clar) de reedició del tripartit, aquestes situacions insòlites no s'haurien produït, evidentment.

Cal subratllar que ERC va fer president de la Generalitat un polític severament castigat pels electors, que no apareixia en cap enquesta com a preferit per a ocupar el càrrec (tampoc, per cert, entre els electors d'ERC) i per molta diferència. Però el que em sembla mentida és que admetem, de gust segons sembla, que aquest president ens imposi una disciplina de ferro i un silenci sepulcral, tot difuminant el nostre perfil propi en benefici de l'actuació com "un sol govern", amb "un lideratge sòlid" i "un president que mani". No està malament l'autoritat que ha aconseguit, sense baixar de l'autocar, el president que va obtenir a les urnes una majoria aclaparadora de 37 escons...

És necessari també analitzar la ideologia del president de la Generalitat (gràcies als nostres vots) i del seu entorn més immediat (l'aparell del PSC), a partir d'algunes actuacions seves no gaire llunyanes en el temps. Veiem, per exemple, que el PSC va introduir, en plena campanya electoral, la llavor de la discòrdia lingüística, amb la seva proposta de debat cara a cara amb el candidat convergent en llengua castellana i per a tot l'Estat (ni el PP mai no havia gosat plantejar debats en castellà a les eleccions al Parlament); observem com es va deixar agombolar per una plataforma de suport amb un discurs antinacional calcat del dels inspiradors dels Ciutadans; sentim la música de fons del seu discurs, que demana superar el "debat identitari" (que és com els progres amb mala consciència anomenen ara les reivindicacions nacionals pròpies de totes les nacions que no poden exercir la seva sobirania), per centrar-se en les qüestions "socials" (com si la superació del pèssim finançament de Catalunya, per exemple, no anés íntimament lligada a la millora de les prestacions socials).

Jo mateix vaig comprovar, quan formava part del govern, com l'aparell del PSC va lluitar aferrissadament, durant la tramitació del nou Estatut, per aconseguir que el règim jurídic i el finançament dels ajuntaments i les diputacions/vegueries continués en mans de l'Estat i no fos assumit pel Parlament de Catalunya, cosa que van acabar aconseguint en bona part gràcies a la retallada posterior dels seus companys de partit als ministeris. Per cert, que el model de règim local i organització territorial que defensàvem nosaltres (competència de la Generalitat) és el de tots els Estats federals del món, mentre que els suposats federalistes defensaven un model estrictament centralista...

Joan Carretero i Grau (Avui, 20 de gener de 2007)

19 de gen. 2007 12:40

CARRETERO FUNDA EL REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA


Segons informa La Vanguardia després de mesos de silenci, l'ex-conseller de Governació Joan Carretero ha decidit tornar a la primera línia política al capdavant d'un nou moviment que pretén impulsar una "ofensiva de dignitat nacional" enfront del que considera claudicacions d'ERC, a la que acusa d'haver renunciat a l'ideari independentista.

El fantasma del Reagrupament, no tracta de ressuscitar la força política nacionalista i socialdemòcrata que va fundar el malmès Josep Pallach, però la seva memòria ha estat tinguda en compte per a impulsar un nou moviment polític que té com objectiu "recuperar la dignitat política" i contrarestar "les manques i les claudicacions" dels partits nacionalistes. El cas és que les contradiccions que duu implícites el pacte tripartit català van a esclatar aquesta mateixa setmana en forma de rebel·lió interna a ERC. El doctor Joan Carretero, que va ser alcalde de Puigcerdà i conseller de Governació en el primer govern tripartit, juntament amb altres militants nacionalistes i independentistes, ha decidit impulsar una "ofensiva de dignitat nacional", davant el que considera una "vergonyant claudicació" de CiU i, especialment del seu partit, Esquerra Republicana, a la direcció de la qual acusa d'haver renunciat al seu ideari independentista. "Al matí parlen, a la nit rectifiquen per ordre de Montilla i després demanen perdó", deploren els impulsors de la iniciativa, en referència a les controvèrsies sorgides amb les banderes, els decrets sobre la tercera hora de castellà, la qüestió del finançament i la política d'integració dels immigrants.

El Reagrupament Nacional o Reagrupament Independentista - el nom definitiu no està decidit encara- serà més un moviment que un partit polític de nova creació el manifest fundacional de la qual serà donat a conèixer el dissabte a Puigcerdà pel propi Carretero i el grup de promotors de la iniciativa. A més, Carretero continuaria mantenint la seva militància a ERC.

18 de gen. 2007 12:58

HEREU ES NEGA A REBRE JOAN RIGOL

Foto: Scotish Parliament

El batlle de Barcelona, Jordi Hereu, es nega a rebre Joan Rigol (ex-President del Parlament de Catalunya i actual President de la Junta Rectora de la Sagrada Família), segons ha informat el mateix Joan Rigol a Els Matins de Josep Cuní, en una xerrada que tractava del pas de l'AVE per sota del Temple de la Sagrada Família.

Joan Rigol ha advertit que disposa de molts estudis que proven la perillositat de que el túnel de l'AVE passi a pocs metres del Temple. A més a denunciat públicament que fa més de 3 mesos que té hora demanada amb el batlle Hereu i que aquest encara no l'ha contestat, entenent que l'Ajuntament no el vol rebre per no desgastar la imatge del pròxim alcaldable per Barcelona pel PSC.

17 de gen. 2007 19:19

ALGUNA COSA ES MOU AL CARRER DE CARABASSA


La blogosfera catalana compta des de fa poques setmanes amb un nou blog d’investigació sobre el cas de la nau del carrer Carabassa 8bis de Barcelona que va ser enderrocada el passat mes de Març després d’una llarga història de desencontres entre l’Ajuntament i el veïnat.

Es tractava d’una nau construïda probablement abans del segle XVIII, tot i que l'interior s'estructurava a base de voltes sustentades per pilars de fosa, típica solució de final de segle XIX. Juntament amb l’edifici senyorial del carrer Avinyó, 52 al qual s’uneix mitjançant un pont molt lleuger d'arc i volta carpanells, formava un conjunt catalogat amb nivell de protecció B que entre altes coses obliga al manteniment de la volumetria i al manteniment dels elements ornamentals interiors originals.

CdeCarabassa està investigant pas a pas tots els capítols de la desgraciada història, començant per l’aprovació d’un sospitós pla especial promogut per l’empresa privada ESTRUCFORT 2000 S.L. que permet la descatalogació de l’edifici i la construcció d’un bloc residencial de 4 plantes i 2.000 m2, passant per les protestes veïnals, els silencis de Katy Carreras, les minses rectificacions de l’Ajuntament, la negativa Municipal (maig 2002) a acceptar la proposta de CiU d’adquirir la finca per evitar el nyap, les maniobres d’engany als veïns, l’adquisició de la finca (novembre 2002) tal com proposava CiU mig any abans, i la negativa de l’equip de govern d’acceptar de nou la catalogació que garanteixi l’edificació i la seva volumetria.

La història cueja a l’actualitat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arriba tard (10 d’Octubre de 2006) i declara "nulo de pleno derecho" el Pla Urbanístic que està en l’origen de tot plegat. La sentència descarta que es pugui construir un bloc de pisos en aquest solar però no prohibeix una construcció de Planta Baixa. En principi, aquesta opció possibilitaria la proposta d’ubicar-hi una Escola Bressol si no fos per que el suplement del districte de Ciutat Vella del Febrer de 2006 ens descriu a la pàg 3 una edificació de Planta baixa i primera planta i segona, però tot això ja ho anirà desvetllant el nou blog.

10:04

ERC INCLOU EL FLAMENC A LA FIRA DE FRANKFURT

Foto: esportcatala.cat

El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló (ERC), inclou el flamenc a la Fira de Frankfurt. Segons informa e-noticies, l'ex-conseller en cap de la Generalitat assegura "No nos cohíbe presentar la creatividad cultural catalana sea cual sea su forma de expresión, del mismo modo que no nos cohíbe presentar la cultura catalana de expresión catalana. En Frankfurt estará Poveda y estará el flamenco, sin complejos de ningún tipo".

D'altra banda, preguntat sobre que és la cultura catalana, el director del Llull diu que "Vázquez Montalbán es cultura catalana y la serie Carvalho no se entiende sin ella, pero pertenece a la literatura castellana. Pere Calders es cultura mexicana y Aquí descansa Nevares no se entiende sin ella, pero pertenece a la literatura catalana. Mia Couto es de Mozambique, pero pertenece a la literatura portuguesa. Eso sucede en todas las literaturas, excepto las orales".

00:08

CAROD INCREMENTA ELS ALTS CÀRRECS PER FINANÇAR EL PARTIT


El conseller de la vicepresidència, Josep Lluís Carod-Rovira, ha inflat innecessàriament el nombre d'alts càrrecs en el seu departament per contribuir a engreixar les finances de ERC a través de les quotes que paguin al partit.

El Tripartit-2 està provocant una inflació d'alts càrrecs, que en alguns departaments suposa doblar el nombre de secretaris generals i directors generals. El departament de Carod agrupa un total de 23 alts càrrecs, quan l'últim govern de CiU de 2003 cobria la gestió d'aquestes mateixes àrees amb 12 persones.

La finalitat de tot plegat seria anar extenent les xarxes clientelars i, en el cas d'ERC el finançament del partit mitjançant la carta financera impulsada per Xavier Vendrell. A més l'anterior govern tripartit va augmentar en 5.500 el nombre de funcionaris o personal fix a la Generalitat sense saber, a dia d'avui, a què es dediquen.

16 de gen. 2007 00:33

CARRIL BICI CASTELLANO-PARLANT


Ens arriba que el carril bici de Barcelona, a la Gran Via de les Corts Catalanes (sentit Nord) quan arriba a Comte d'Urgell avisa del seu final i ho fa en castellà: FIN.

Pensàvem que això dels carrils bici ho portaven els d'Esquerra, no? O serà que és un carril bici de l'època de Franco i encara no hi ha hagut temps de repintar-lo?

14 de gen. 2007 15:47

BON NADAL ¿ANARQUISTA?

Hi ha gent que es carda cada embolic. Ens ha arribat la postal de felicitació nadalenca? que va enviar l'agrupació socialista del PSC-PSOE de L'Escala a la seva militància. En la postal surt un "bon Nadal" ben escaient, però, en lloc d'un pessebre, l'estel d'Orient, un arbre de Nadal o una imatge de la Nativitat, surt el careto d'un "vell anarquista", català això sí i que componia sardanes. Increible.

Aquesta és la societat laica que ens volen imposar: canviar el Jesuset per simpatitzants del caos, el desordre i la propaganda pel fet. Tot plegat, molt d'esquerres.

13 de gen. 2007 20:01

L'OPINIÓ DE CARRETERO NO COMPTA PER ERC


"El proper 21 de maig Montenegro celebrarà un referèndum d'autodeterminació. Per primera vegada, la Unió Europea ha imposat un llindar a partir del qual considerarà legal la secessió d'una part d'un Estat europeu. La UE, doncs, no es limitarà a reconèixer una situació de facto (com en el cas de la independència d'altres repúbliques exiugoslaves), sinó que estableix unes regles de joc clares i concises que, tot i ser restrictives, suposen un clar precedent al Vell Continent."

Aquestes són les últimes paraules de Joan Carretero al web d'Esquerra a la secció d'Opinió. Són de l'11 d'abril de 2006 !!! Després de l'expulsió del govern per la seva rotunditat en contra de l'Estatut, de definir el Tripartit-1 de Dragon Khan, de promoure un congrés extraordinari per cessar la direcció d'ERC (manifest d'Almoster) per la seva línia d'actuació erràtica i de ser un dels abanderats de Catalunya Acció on va aprofitar la presentació de la plataforma per despatxar-se contra la reedició del Tripartit i censurar l'actual direcció d'ERC
a Esquerra no volen ni sentir a parlar de Joan Carretero.

Però d'aquí ben poc (pels volts de març) sortirà a la llum Joan Carretero: melodrama d'un ex de Maragall del periodista Rafael Vallbona a l'Esfera dels Llibres i que de ben segur ens aportarà una mica de llum sobre l'entramat del Tripartit-1. A ERC ja tremolen tot i no comptar amb la seva opinió ni voler saber res d'ell.

18:27

RESULTATS ENQUESTA #3


Us convidem a participar a la nova enquesta

12 de gen. 2007 21:48

DINOVENA DESENTESA: LA DIRECTORA GENERAL DE RELACIONS INSTITUCIONALS NO SE SENT REPRESENTADA PER ERC


Segons informa El Singular la directora general de Relacions Institucionals a Maria do Carmo Belard-Kopke, fins aleshores secretària general de la Fundació Catalunya-Portugal i nomenada per Josep-Lluís Carod-Rovira "molts independentistes (com jo) no ens sentim ni sentirem mai representats per ERC".

Do Carmo explica aquest fet per "raons ideològiques i per cultura diferent". A més, la nova directora general de Relacions Institucionals, nomenada el passat 29 de desembre, assenyala que "falta un partit independentista de caire lliberal, conservador".

L’ex secretària general acaba el seu comentari dins el blog d’Eduard Vallory amb una queixa molt clara:"hi ha espai per això –un partit independentista- però manca gent que tingui iniciativa, empenta i ganes de córrer riscos".

11:48

QUI FA BUSOT (III PART)


Què hi té a veure Miquel Martín (cap de Premsa d'ERC al Congrés dels Diputats de Madrid) amb Busot? Quants articles de Busot estan redactats directament per ell? Per què encomana a Dani Casanovas (secretaria d'Imatge i Comunicació d'ERC) un nou disseny pel Busi? Informa directament a Agustí Cerdà i Joan Puigcercós de tot el que publica a Busot? Li donen el vist-i-plau des de la direcció d'ERC? Si és així:

Senyor Miquel Martín:

1) Creu Carod que Anasagasti és un "zipayo"?
2) Acostuma Puigcercós a referir-se al seus amics de PRISA com a "GAL mediàtic"?
3) Benach quan viatja a veure el Rei se li adreça com a "assassí"?
4) Vendrell quan parla amb el seu íntim Zaragoza li diu "jefe dels seus esbirros" i el comparà amb Madí?

Esperem la seva resposta.

11 de gen. 2007 09:35

QUI FA BUSOT? (REFLEXIONS)


Com podeu anar veient mitjançant els posts que hem anat fent cada cop ens queda menys per arribar a la cúspide de la piràmide: Secretaria de Comunicació d'ERC (Uriel Bertran, Dani Casanovas), JERC (Pere Aragonès), qui serà el pròxim? De moment us demanem paciència: els pròxims noms que sortiran donaran molt de peixet. Hi haurà sorpreses. Aportarem les proves i arribarem fins al final, però ara per ara apel·lem a la intel·ligència dels nostres lectors. Feu-nos confiança!

Mentrestant, els talps continuen excavant túnels i ens avisen que a ERC han saltat totes les alarmes en veure's enxampats. Tan és així, que a cuita i corrents Dani Casanovas ha encarregat un nou disseny pel Busi per mirar de reconduir la situació i que no se'ls pugui vincular amb el pamflet aquest (massa tard nois) i més després de l'incendiari article contra el monarca espanyol (foto superior) que van signar tot just fa 2 dies i que segurament portarà cua.

Ara és el moment de fer parada i fonda per reflexionar i fer-nos les preguntes que els companys de Són Com Són han tingut a bé de plantejar:

1) La direcció d'ERC està d'acord amb tot el que es diu a Busot?
2) Amb el to?

3) Amb les acusacions?

4) Amb els insults?
5) I la militància?
6) I les bases?
7) Res a dir-hi?
8) Podem considerar que això que s'hi pot llegir és la posició oficial d'ERC?

06:16

DIVUITENA DESENTESA: MONTILLA AMENAÇA SAURA D'EXPULSIÓ

Foto: 20minutos

Segons informa Submarí José Montilla, ha advertit el conseller d'Interior, Joan Saura, que si no atura els conflictes que aclaparen la seva conselleria haurà d'abandonar el govern. Després de desallotjar la casa okupada Can Mireia de Sant Andreu, diversos centenars d'okupes han anat a protestar a la plaça Sant Jaume, provocant moment de tensió quan han agredit a un periodista. Després, pensant-se que Saura havia anat a la seu d'ICV al carrer Ciutat, han protagonitzat la primera manifestació davant l'antiga seu del PSUC. "PP, Iniciativa, la mateixa porqueria", cridaven. El mateix dia han estat tres sindicats els que s'han manifestat davant la seu de la conselleria d'Interior reclamant més control d'horaris, davant el desgavell per les presses en el desplegament. I a això s'hi suma la inseguretat creixent, amb assassinats violents.

El PSC afirmaria que van posar Saura a Interior perquè es desgastés, però que ho fot tan malament que està desgastant tot el govern: "Si no se'n surt i no recondueix la situació no hi haurà més remei que cessar-lo, i el president ja li ho ha dit". Per al PSC això no significa que ICV hagi d'abandonar el tripartit, sinó que seria com quan Maragall va expulsar Josep Lluís Carod del govern. De passada, Iniciativa quedaria decapitada, això sí.

00:11

MAYOL I PORTABELLA ACUSEN HEREU DE SECTARISME


Segons informa El Singular els socis del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i presidents dels grups municipals d’ERC i ICV, Jordi Portabella i Imma Mayol, respectivament, han criticat que l’alcalde de Barcelona no fes referències al tripartit municipal en la conferència que va oferir, aquest dimarts, on va fer un balanç del 2006.

Portabella ha manifestat que va trobar a faltar que Hereu no al·ludís "en cap moment de la conferència que el govern de Barcelona és de coalició" i amb "responsabilitats compartides". També ha criticat que l’alcalde no es referís a la catalanitat de Barcelona.

En una mateixa línia, Mayol ha qualificat l'acte de l’alcalde de "formalment inadequat", ja que "per la seva organització i plantejament, semblava més una conferència del candidat del PSC que un acte institucional".

10 de gen. 2007 10:18

HO VAM DIR: ERC VOTA AMB EL PP LA 3a HORA DE CASTELLÀ A GIRONA

Ho vam dir i així ha estat. ERC comença la seva estratègia de votar a favor de la tercera hora de castellà a nivell local, i si cal, de bracet amb el PP. Aquest ha estat el cas de la ciutat de Girona on han tombat una moció de Convergència i Unió contra el reial decret sobre educació i la tercera hora de castellà que ha estat aprovat a la majoria de consistoris catalans. Les forces polítiques que hi han votat en contra han estat PP, ERC, PSC-PSOE i ICV amb la qual cosa Convergència s'ha quedat sola defensant la llengua catalana a l'escola a l'ajuntament gironí.

09:41

SAURA IGNORA ELS MOSSOS QUE FARAN CONCENTRACIONS DIÀRIES DAVANT INTERIOR


Segons informa l'AVUI, els sindicats SPC, CAT i APPAC del Cos dels Mossos d'Esquadra no tiren la tovallola i, a partir de demà, es concentraran cada dia davant la conselleria d'Interior per exigir diàleg al nou titular, l'ecosocialista Joan Saura. "Volem recordar-li que hi ha un conflicte laboral obert i que per solucionar-lo hem de parlar amb ell", va explicar ahir el secretari general de l'SPC, David José.

Una representació sindical es reunirà amb pancartes de dilluns a divendres, des de les deu del matí a les dotze del migdia, a les portes de la seu de Via Laietana. Unes concentracions que, segons els sindicats convocants, tenen un caràcter indefinit fins que "Saura accepti parlar amb els sindicats representatius dels Mossos d'Esquadra, que som nosaltres".

L'SPC, l'APPAC i el CAT, que tenen 7 dels 15 representants del Consell de la Policia, no van subscriure el nou acord sobre les condicions laborals amb l'anterior consellera, Montserrat Tura. Interior va signar el nou conveni amb SAP-UGT, SME-CCOO i l'APESME, que agrupa els comandaments del cos.

En opinió dels sindicats crítics, el successor de Tura també considera com a únics interlocutors vàlids els sindicats de classe, UGT i CCOO, i discrimina els propis del cos policial.

Per això, i després de la manifestació que a mitjans de desembre va atreure més d'un miler de mossos, l'SPC, l'APPAC i el CAT preveuen convocar una protesta a finals de febrer si finalment no aconsegueixen reunir-se amb Saura.

00:44

METGES DE CATALUNYA TORNA A CARREGAR CONTRA MARINA GELI


Metges de Catalunya (MC) reitera el seu rebuig a la transformació de l’Institut Català de la Salut (ICS) en empresa pública, després que el Consell Executiu de la Generalitat hagi aprovat de nou aquesta reforma. L’avantprojecte, que és idèntic a l’acordat pel tripartit en l’anterior legislatura, va decaure en el tràmit parlamentari, a causa de l’avançament de les eleccions autonòmiques.

El sindicat qualifica d’innecessària la transformació de l’ens públic de la sanitat, ja que considera que no fa falta modificar el marc legislatiu vigent per fer més eficaç i àgil el sistema sanitari públic. Metges de Catalunya aposta per millorar la gestió i incrementar els recursos.

Per a l’organització, és inacceptable que el Govern justifiqui l’aprovació de la llei de reforma de l’ICS en termes de modernització del sector, eficiència en l’ús dels recursos, descentralització i reducció de les llistes d’espera.

Segons Metges de Catalunya, aquests objectius ja es poden assolir amb les lleis actuals, sempre que es gestioni amb criteri i amb la participació del metge i que s’elabori un Pla de recursos humans per adequar les plantilles al fort creixement demogràfic.

A més, qualifica d’aberrant que la nova normativa veti la presència de Metges de Catalunya en els òrgans de direcció i de participació de l’empresa pública de l’ICS i només doni veu a les dues centrals sindicals de classe no mèdiques.

D’altra banda i com ja va manifestar públicament el sindicat, la gestió i el control pressupostari de l’ICS no pot quedar en mans d’un consell d’administració, on prevalguin els criteris de rendibilitat per damunt dels criteris assistencials. Per aquest motiu, demana que sigui el Parlament qui continuï controlant els comptes de l’ens públic de la sanitat.

Finalment, Metges de Catalunya lamenta que Marina Geli i l'executiu tripartit doni llum verda a aquesta reforma legislativa sense comptar amb el consens de tots els partits polítics del Parlament. El sindicat demana un esforç perquè flexibilitzin les seves posicions i aprovin finalment una llei de tothom i no una llei de partit.

TWTtv


Artur Mas,
la casa gran


1-D, dret de decidir,
La primera TV antitripartit

Fes-ho possible

Nom:

E-mail:

Comentaris:
(no usis accents)


Contacta amb nosaltres

Introdueix el teu e-mail:


Afegir a Google Reader o Homepage

Suscriure a Bloglines

Add to Technorati Favorites



Col·labora

















Nota

(CC) 2006-2007
Alguns drets reservats Tripartit-Watch Team
Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font

Online des del 09.11.2006

Privacitat

(CC) 2006-2007 GRUP TWT
TWT · TWTtv · AlertaTripartit

Advisory

Comptadors

visites
usuaris online

Enllaços

Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back!