Fotos de l'ACN un diumenge qualsevol. El més important que ha passat, segons la valoració que en fa l'ACN de Saül Gordillo, és que el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha fet de telefonista de la Marató. Com tant d'altres polítics, clar que ells no tenen una agència de notícies pública al ser servei. Ah! És veritat. Per a variar, també hi ha una notícia de l'Anna Pruna (que també és d'ERC). Saül Gordillo, secretari general de Joan Puigcercós.  If you want to know the current time reload the page  Agenda | Comunicats | Notícies  Àudio | Fotografia | Vídeo Contacte | Info ACN | Mapa Web SortirFotografies
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodistes. Mostrar tots els missatges
16 de des. 2007 20:23
AGÈNCIA DE NOTÍCIES D'ERC (i ja cansa)
Afegir a marcadors socials:
20 de nov. 2007 00:03
EXIGIM UNA RECTIFICACIÓ A "EL TEMPS"
 O l'equip del TWT no el comprarà mai més. No és cap secret que el redactor de Política a Barcelona del setmanari "El Temps", Enric Rimbau, esquerreja a tort i a dret, i que de l'independentisme radical (verbalment radical, si més no) ha passat a justificar obedientment el president José Montilla, el president més radicalment catalanista, el més valent i el més guapo, segons ens ha recordat el col·laboracionista Carod-Rovira. Rimbau no vol que se li noti, però a vegades el subconscient ens traeix. És així que Rimbau signa una entrevista amb Quico Homs, on a la quarta pregunta fa que Homs parli de "Conveniència", en lloc de Convergència. Una errada gens innocent, ja que ens delata com Rimbau té el costum d'anomenar el partit del nacionalisme majoritari com podeu veure a la imatge superior. Enric, Enric, si es vol ser sectari cal fer-ho sense que és noti tant home. Per cert que l'editor de la revista, Eliseu Climent, sap millor que ningú el que Convergència ha fet pel pais, al sud i al nord de la Sènia. Això de "Conveniència" recorda a ...click... En aquest petit país sabem l'orientació editorial de El Temps, molt compromesa en les tesis de la direcció d'ERC de cada moment (només cal repassar l'evolució de les diferents editorials de la revista en aquests darrers 4 anys). Tothom sap dues coses: que El Temps necessita ajuts públics del Principat i que qui els dóna practica uns nivells de sectarisme "revolucionari/contrarevolucionari" mai vistos des de les èpoques franquistes (recorda el sectarisme "contrarevolucionari" de la Falange) o republicanes (recorda en aquest cas el sectarisme dels "revolucionaris" de la CNT-FAI...). |
Afegir a marcadors socials:
30 d’oct. 2007 00:25
JOSEP CUNÍ: LA PALLA I LA BIGA
Josep Cuní veu la palla a l'ull dels altres però no veu la biga en el seu propi ull. Dilluns al matí pretenia collar Oriol Pujol, el nou portaveu de CiU, preguntant-li com havia arribat allí on és. Cuní volia acusar Oriol Pujol d'haver pujat en política per ser fill de qui és, però si això fos cert (que no ho és perquè si l'Oriol fos un inútil no s'hauria mantingut), no seria pas l'únic.
El propi Cuní ha col·locat la seva filla periodista, na Noemí, sempre i en tot lloc on ha calgut, començant per la corresponsalia a EEUU d'Ona Catalana llavors que el Boss, com li diuen a TV3, presentava el programa matinal amb l'audiència que ha portat Ona Catalana a ser on és. I després a la SER (on per cert es va liar amb Fidel Masreal, el redactor de política del Cuní que la setmana passada es va inventar que David Madí plegava), i ara, finalment, a Cuatro.
Afegir a marcadors socials:
6 de jul. 2007 00:00
ADN: ESPANYOLISTA, DRETÀ I DE PROGRÉS
Al director del gratuït de Planeta, Albert Montagut, se li posaran els pèls de punta, però això és el que hi ha. Al diari gratuït ADN, Montagut es passa el dia cantant les lloances de Montilla i els seus mariachis, i de Zapatero i els seus corifeus. Però alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca ("olora malament", diria la Carmen Chacon amb el seu castanyol amb accent pijo).
Resulta que un estudi de l'empresa Ipsos recull que els lectors situen l'ADN com el gratuït més a la dreta!!!
Quan Salvador Cardús, Francesc-Marc Àlvaro i altres assenyalen el PSC com el partit més conservador de Catalunya, el més bur(r)ocràtic i enemic del canvi, i apunten a les contradiccions personals del seus dirigents, que viuen de predicar una ideologia que no s'apliquen a si mateixos ni al país, no és perquè sí. Ara resulta que el seu buc insígnia als gratuïts reflexa això, a criteri del lectors:
Vox populi, vox DeiAh! I no podran dir que és un estudi de dreta. L'ha fet Ipsos, els mateixos que fan les enquestes (o el que sigui) electorals de El Periódico!
Afegir a marcadors socials:
20 de maig 2007 00:00
PASSAT I FUTUR A TARRAGONA (II)
Per El Periódico de Catalunya (PSCriódico), les eleccions ja han passat
El candidat de CiU, Joan Aregio, faria bé en conservar aquesta portada. Perquè podria ser molt útil per quan es repetís aquesta imatge:
El 1948, el molt republicà Chicago Tribune va donar per feta la victòria del candidat republicà Dewey abans d'hora. I el reelegit president demòcrata Harry Truman va donar aquesta imatge per a la història.
Guarda't la portada d'avui de El Periódico, Aregio. Et podria fer falta!
Afegir a marcadors socials:
17 de maig 2007 00:31
ALERTA: CUINAT EL TRIPARTIT A TARRAGONA
El periodista tarragoní Frederic Porta s'està guanyant uns calerons com a presentador d'actes en campanya. No li queda res més, després d'haver estat cap de comunicació del Fòrum 2004, amb un èxit perfectament descriptible.
Però el plat fort de Porta no és la coherència (ni la trasmissió de partits de futbol, com saben els qui el pateixen la locució en català dels partits del Barça al PPV de Canal Satélite).
Desprès d'haver presentat a bombo i platerets el candidat socialista a l'alcaldia de Tarragona, José Félix Ballesteros, ara farà el mateix amb el d'ERC, Sergio de los Ríos. A qui votarà Porta? Nomès es pot votar un cop, com sap fins i tot ell. Quina és la millor opció per Tarragona?
Només hi ha una explicació: en realitat, Porta presenta dos actes del mateix partit: el Tripartit. El Tripartit a Tarragona ja està cuinat, i per això tant és votar PSC com votar ERC. Tot va a la mateixa capsa: la del PSOE-PSC montillesc. Queda clar: a Tarragona, votar ERC és votar PSOE.
Afegir a marcadors socials:
22 de març 2007 19:13
MARAGALL VA GASTAR DINER PÚBLIC PER QUERELLAR-SE CONTRA UN PERIODISTA QUE VA FORMULAR-LI UNA PREGUNTA
L'afer Bolañogate no és l'única notícia desagradable que hem tingut aquesta setmana. Avui, de la mà de Salvador Sostres, hem sabut que l'ex-president de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira, va destinar 9.000 euros (un milió i mig de les antigues pessetes) dels Pressupostos de la Generalitat per querellar-se contra el periodista Salvador Sostres, en exercici de les seves funcions informatives.
A la llista de despeses del departament de la Presidència dels últims mesos de Pasqual Maragall hi figura una partida de 9.000 euros destinada a la "interposició d'una querella contra Salvador Sostres" segons explica el periodista a la seva columna diària de l'AVUI. Sostres, el passat mes d'abril de 2006 va preguntar obertament al seu weblog en 2 articles (que es va veure obligat a retirar), si Pasqual Maragall, en efecte, tenia un problema d'alcoholisme que l'incapacitava per exercir les funcions de President. Maragall mai va contestar la pregunta del periodista i va decidir querellar-se usant diners públics demanant, com a mínim, 2 milions d'euros pel que considerava una falta d'injúries greus.
Sostres afirma que "l'esquerra té un problema, i aquest problema és la llibertat. L'esquerra no s'ha sentit mai a gust amb la llibertat, i per evitar-la és la ideologia que més morts ha causat. L'esquerra té una idea preconcebuda de com el món ha de ser i ha de funcionar, i tot el que no cap en aquesta idea és fulminantment eliminat. La misèria moral que desola Catalunya prové d'aquesta sòrdida maquinació, d'aquesta indigència intel·lectual. En democràcia es veuen obligats a dissimular, però els objectius segueixen sent els mateixos d'abans: 9.000 euros, amenaces a periodistes, i ja saben el final".
Des de Tripartit-Watch ens solidaritzem amb el periodista Salvador Sostres i exigim al president del PSC-PSOE, Pasqual Maragall, que retorni els 9.000 euros a l'erari públic, de ben segur el seu amic Llena s'hi avé a deixar-se'ls.
Afegir a marcadors socials:
00:00
EL COL·LEGI DE PERIODISTES CONSIDERA INCOMPATIBLE TONI BOLAÑO PER EXERCIR DE DIRCOM DE LA GENERALITAT
La comissió de Defensa i Ètica professional del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) copresidida per Eduard Sanjuán i Julià Castelló acaba d'emetre el següent comunicat:
El Col.legi de Periodistes de Catalunya, un cop ha intervingut d’ofici i amb caràcter d’urgència -a través de la seva Comissió de Defensa- en el cas de la denúncia del periodista Jordi Barbeta contra el director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Antoni Bolaño, vol fer públiques les seves consideracions definitives sobre el cas.
Escoltades les parts directament afectades, aquest Col.legi constata que es va efectuar l’amenaça contra el periodista, concretada en la frase del director de Comunicació del Govern “Te juro que no descansaré hasta joderte”. Tot i que ens consta que el senyor Bolaño va demanar disculpes al senyor Barbeta, el Col.legi de Periodistes de Catalunya expressa la seva condemna més enèrgica contra l’actitud del director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat. Si ja és prou greu l’amenaça contra qualsevol periodista en l’exercici de la seva professió i en l’ús del seu dret a la llibertat d’informació, ho és encara més, en aquest cas, per la condició de la persona que la formula. Cap consideració de qualsevol tipus, ni tan sols l’encreuament irat i recíproc de retrets, legitima al màxim responsable de comunicació d’un govern democràtic a llançar amenaces contra un periodista. És més, aquest Col.legi considera que és del tot incompatible l’estil i l’actitud posats de manifest en aquesta ocasió amb l’exercici del càrrec de director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Molt sovint sembla oblidar-se que la missió dels responsables de premsa –i més quan es tracta d’organismes públics- es la de facilitar les relacions entre els ciutadans i els responsables polítics i en cap cas obstaculitzar-les.
Més enllà de la gravetat específica del cas, aquest Col.legi vol cridar l’atenció sobre el punt crític a què en molts casos han arribat les relacions entre informadors i representants de les diverses formacions polítiques. Des de fa molts anys, es tracta d’unes relacions que en més d’una ocasió apareixen condicionades per les pressions, intimidacions i l’absència del més essencial respecte democràtic i que s’han repetit amb governs i legislatures de diferents tendències polítiques.
Aquest Col.legi no vol defugir tampoc la responsabilitat que pugui recaure en aquells periodistes que, amb el seu silenci o acceptació d’unes regles de joc perverses, o per la inferioritat de condicions d’un estatus laboral precari, contribueixen a alimentar unes relacions massa viciades i alienes a les normes deontològiques de la professió.
Per això vol fer una crida a tots els professionals a corregir aquesta actitud i a posar de relleu els abusos i pràctiques antidemocràtiques de què puguin ser objecte en l’exercici de la seva professió. En aquest camí, trobaran sempre el suport total i empara d’aquesta entitat.
El Col.legi de Periodistes de Catalunya expressa el seu desig que la gravetat del cas examinat en aquesta Comissió de Defensa pugui servir per redefinir, en la direcció del respecte democràtic mutu, les relacions entre els informadors i els poders públics.
Us recordem, que el sr. Toni Bolaño encara no ha dimitit. Us animem a adherir-vos al manifest que hem impulsat des del TWT per aconseguir la seva renúncia al càrrec.
Escoltades les parts directament afectades, aquest Col.legi constata que es va efectuar l’amenaça contra el periodista, concretada en la frase del director de Comunicació del Govern “Te juro que no descansaré hasta joderte”. Tot i que ens consta que el senyor Bolaño va demanar disculpes al senyor Barbeta, el Col.legi de Periodistes de Catalunya expressa la seva condemna més enèrgica contra l’actitud del director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat. Si ja és prou greu l’amenaça contra qualsevol periodista en l’exercici de la seva professió i en l’ús del seu dret a la llibertat d’informació, ho és encara més, en aquest cas, per la condició de la persona que la formula. Cap consideració de qualsevol tipus, ni tan sols l’encreuament irat i recíproc de retrets, legitima al màxim responsable de comunicació d’un govern democràtic a llançar amenaces contra un periodista. És més, aquest Col.legi considera que és del tot incompatible l’estil i l’actitud posats de manifest en aquesta ocasió amb l’exercici del càrrec de director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Molt sovint sembla oblidar-se que la missió dels responsables de premsa –i més quan es tracta d’organismes públics- es la de facilitar les relacions entre els ciutadans i els responsables polítics i en cap cas obstaculitzar-les.
Més enllà de la gravetat específica del cas, aquest Col.legi vol cridar l’atenció sobre el punt crític a què en molts casos han arribat les relacions entre informadors i representants de les diverses formacions polítiques. Des de fa molts anys, es tracta d’unes relacions que en més d’una ocasió apareixen condicionades per les pressions, intimidacions i l’absència del més essencial respecte democràtic i que s’han repetit amb governs i legislatures de diferents tendències polítiques.
Aquest Col.legi no vol defugir tampoc la responsabilitat que pugui recaure en aquells periodistes que, amb el seu silenci o acceptació d’unes regles de joc perverses, o per la inferioritat de condicions d’un estatus laboral precari, contribueixen a alimentar unes relacions massa viciades i alienes a les normes deontològiques de la professió.
Per això vol fer una crida a tots els professionals a corregir aquesta actitud i a posar de relleu els abusos i pràctiques antidemocràtiques de què puguin ser objecte en l’exercici de la seva professió. En aquest camí, trobaran sempre el suport total i empara d’aquesta entitat.
El Col.legi de Periodistes de Catalunya expressa el seu desig que la gravetat del cas examinat en aquesta Comissió de Defensa pugui servir per redefinir, en la direcció del respecte democràtic mutu, les relacions entre els informadors i els poders públics.
Us recordem, que el sr. Toni Bolaño encara no ha dimitit. Us animem a adherir-vos al manifest que hem impulsat des del TWT per aconseguir la seva renúncia al càrrec.
Afegir a marcadors socials:
10 de març 2007 16:17
AQUESTA ÉS LA CLASSE PERIODÍSTICA D'AQUEST PAÍS
Segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC, o PSC pels amics) "les afirmacions irresponsables fetes pel portaveu de CDC David Madí van contra la professionalitat i l’honorabilitat dels professionals dels Serveis Informatius de TVC.
És absolutament fals que els Serveis Informatius de TVC hagin emès mai cap vídeo confeccionat fora de l’empresa, i menys encara per un partit polític concret, tot i que hi va haver intents en èpoques de govern de CiU. David Madí també falta radicalment a la veritat quan afirma que alguns partits impedeixen el lliure accés de càmeres als seus actes. Sobretot perquè, si també hi va haver-hi intents, van ser revertits per la protesta dels professionals tant contra els blocs electorals minutats en el informatius com contra l’anomenat senyal realitzat que algunes forces polítiques volien imposar com a alternativa a les càmeres de TVC. Recomanem a Madí que no inventi més fantasies."
Nosaltres exigim al SPC que es disculpi formalment amb David Madí, i és que diuen que una imatge val més que mil paraules.
Afegir a marcadors socials:
Subscriure's a:
Missatges (RSS)
Recomana TWT
Creant opinió
Envia cartes al director
