EL PSC ES REVENJA DE MARAGALL

Vídeo: Telenotícies Vespre, divendres 19-10-2007

Matí del divendres. Tot el país en parla: Maragall ha anunciat a Catalunya Ràdio que ja no paga la quota del PSC, i que per tant, ja no és militant.

La història ve de lluny. Primer va ser la seva dona, Diana Garrigosa (quan encara era la primera dama del país en funcions), qui va intentar donar-se de baixa del partit com ja vam avançar a TWT el passat 9 de novembre de 2006 pel tracte denigrant que havia sofert Maragall per part de Montilla i la màfia del Baix Llobregat (el mateix que va haver de patir l'Obiols i el sector catalanista del PSC al Congrés de Sitges de 1994). De fet, el PSC té la política de no donar de baixa els militants que ho demanen tot i que aquests ho sol·licitin formalment, i si qui ho demana és la muller del President o l'expresident mateix ja ens direu... Total que Maragall ha optat per deixar de pagar els rebuts.

I va ser aquest divendres que Maragall va anar a Catalunya Ràdio i va tornar a atacar José Luis Rodríguez Zapatero a qui va qualificar de federalista castellanolleonès que va optar per la línia de Felipe i, per primer cop, i en una emisora de ràdio, l'actual president de la Generalitat i ex-company de partit, José Montilla. De Montilla va dir quelcom que a Can Sociata no perdonen: que l'espanyolista José Montilla preferia José Bono a Zapatero per dirigir el PSOE, i que va ser ell mateix qui va tòrcer la balança en favor de Zapatero perquè Bono no optés a la presidència del govern espanyol l'any 2004.

Al migdia ja sonaven totes les alarmes al carrer Nicaragua. La idea a difondre per contrarrestar Maragall ben clara: Maragall té Alzheimer. Maragall està malalt. Maragall abandona la política. La venjança de Montilla i el seu equip (Zaragoza, Bolaño, etc.) ha estat letal: volen convertir Maragall en l'Adolfo Suárez català: en estat vegetatiu, que la gent senti llàstima per ell i que se'l recordi com un bon socialista. El volen matar en vida i descaradament. No hi ha millor desautortizació, i és que Roma no paga traïdors. Fins i tot van trucar al mateix Maragall perquè informés els mitjans de que estava malalt o ho farien ells. Quina màfia!

En aquesta línia, i abans de que Maragall fes pública dissabte la seva enfermetat, el TN Vespre de divendres ja apuntava en aquesta direcció per ordres directes del PSC (veure vídeo que encapçala aquesta informació) insinuant que Maragall estava ara només "interessat en "l'Alzheimer" i que "volia deixar la política".

Maragall, no obstant, en cap cas ha manifestat que vulgui abandonar la política: està ajudant a la construcció del Partit Demòcrata Europeu !!!

Des de Tripartit-Watch volem transmetre-li a l'expresident Maragall coratge, valor i ànims per fer front a aquest nou repte. Entenem que no és moment per fer valoracions polítiques del seu mandat i li desitjem tota la sort del món per dur dignament aquesta greu malaltia. Ànims Pasqual!

UN GOVERN DE COVARDS

L'Institut Català de la Dona no té res a dir sobre la decisió d'una família d'immigrants de Girona que pretenen portar la seva filla de 8 anys amb vel a l’escola a pesar de les normes establertes en aquest centre que prohibeixen el seu ús. El vel que cobreix la menor, és una expressió del domini de la dona que té a veure amb una ideologia fonamentalista regulada per un fotimer de dictadures islamistes del món. De fet, aquest no és un tema aïllat. No es tracta d'una nena que ha decidit "em taparé" ja que el tema del vel és el taló d'Aquiles de la democràcia occidental. A través dels drets de les dones, els sectors fonamentalistes fan escac al sistema democràtic europeu.

Per aquest motiu cal que el govern català, i més concretament el Departament d'Educació, l'Institut Català de la Dona i la Direcció General d'Atenció a la Infància protegeixi a les escoles i als nostres mestres; i sobretot, aquestes menors totalment desamparades per la nostra legislació.

Tenim un govern covard que deixa els nostres mestres a la intempèrie i permet que es mantigui aquesta situació de domini sexista amb una nena amparant-se en una ideologia totalitària antioccidental.

TV3 BOTIFLERA

Això és el que passa en aquest país i més clar no es pot dir. Gràcies Jordi.

TVC se supera
per Jordi Cabré (El Singular Digital, 12-09-2007)


L’11 de setembre d’enguany ha estat una altra superació dels canals de televisió de la CCRTV en indiferència (el major menyspreu) pel que fa a la celebració dels actes de la Diada Nacional. No crec, francament, que la programació especial hagi de tenir el centre en el concurs de gossos d’atura: ni crec que la connexió amb l’ofrena floral hagi de ser necessàriament i ostentosament posterior al torn del govern, amb el president Montilla al capdavant. TVC ha tornat a actuar com a una televisió provinciana, incapaç de tirar de pel·lícules relacionades amb la reivindicació nacional (ja sigui catalana, escocesa, irlandesa o americana) i, el que és més greu, profundament sectària i manipulada. Ens interessa saber què es crida als nostres representants davant de Rafael de Casanova, quant de temps se’ls xiula, quina cara fan, com es desenvolupa l’ofrena, quins personatges hi ha, etcètera. I l’única cosa que se’ns dóna és una connexió amb retard (una mica com va succeir amb l’himne català a Wembley fa pocs dies) i un gosset empaitant ovelles. Potser és que la nostra televisió ha acabat tenint aquesta missió: empaitar-nos cap a dins de la tanca per a tenir-nos ben vigilats i agrupats. Si és així, no hi ha programa més encertat a emetre que aquest dels gossos d’atura. Bub.

MÉS PLUJA FINA CAROD?

Informa l'AVUI que el president de CiU, Artur Mas, i el president d’ERC i conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, van coincidir ahir a aplaudir el fòrum d’intel·lectuals pròxims a les dues formacions nacionalistes que s’està creant impulsat pel vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Alfons López Tena i pel professor de dret constitucional Hèctor López Bofill. Mas i Carod es van mostrar ahir satisfets per la creació de l’entitat sobiranista, i alhora van deixar palès que ni CiU ni ERC hi interferiran amb moviments partidistes. Aquesta decisió és imprescindible per a l’èxit del fòrum, ja que tot seguit els dos polítics van topar per la diferent estratègia que han seguit els últims anys, i no van amagar els retrets. De moment, la visió positiva envers el fòrum és l’únic comú denominador. Fantàstic.

Des de TWT també volem unir-nos a la satisfacció general generada entre els sobiranistes benintencionats d’aquest país que ha provocat l’anunci de la creació d’aquest fòrum. Però no ens enganyem, la direcció actual d’ERC no està capacitada per "no intervenir" tal i com deia Carod.

El nostre amic Joan Ridao no ha trigat ni cinc minuts per fer unes declaracions duríssimes en contra d’una via sobiranista per a Catalunya: Esquerra rebutja el projecte sobiranista amb CDC, ha dit. I s’ha quedat tan ample. Segons el Dr. Ridao, Esquerra prefereix mantenir el pacte amb el PSC, ja que donarà "més rendiment a llarg plaç". Quan Catalunya sigui una Extremadura més suposem. Per tant, aquest intent de tendir ponts ja l’ha dinamitat la mateixa direcció d’ERC perquè amb la direcció actual d’ERC, aquest partit només és un instrument per regalar el poder als espanyolistes del PSC-PSOE a Catalunya. Gràcies Ridao!

Mentrestant el líder de CiU, Artur Mas, ha aplaudit la iniciativa i ha recordat les dues ofertes de govern a ERC fetes per ell mateix en els últims tres anys i que han estat rebutjades. Mas també ha subratllat que afortunadament, dintre d’ERC hi ha molta pressió sobre els seus dirigents perquè canviïn la seva manera d'actuar i deixin de ser un satèl·lit pur del PSOE. El dubte és si s’aconseguirà.

QUI ÉS XAVIER VENDRELL?

Qui millor algú que ha patit en les seves pròpies carns les pràctiques mafioses de Vendrelleti per explicar-nos-ho. La setmana passada vam poder gaudir a les pàgines de l'AVUI una colla de retrets que es feien Pilar Rahola i Xavier Vendrell. La polèmica va originar ràpides respostes i ara que la cosa sembla haver-se calmat és necessari que deixem aquí constància dels apunts que Pilar Rahola va fer de Xavier Vendrell per conéixer millor qui és el número 3 d'Esquerra:

« Que una persona que comença la seva vida pública posant bombes acabi escrivint un llibre és un èxit de la democràcia. En el cas que ens ocupa, a més, l'èxit és la constatació de la intel·ligència amb què Àngel Colom, Carod-Rovira i altres dirigents de l'època van saber crear les condicions per acabar amb la temptació violenta, i així donar sortida als que obtusament s'hi havien capbussat. Dic tot això perquè, a diferència dels amics que se'n foten, personalment celebro que Xavier Vendrell es dediqui a la literatura. És bo que el xicot, entre conspiració política i parlamentària, aprengui a elaborar un text de selectivitat. Tal vegada s'anima i s'apunta a la UNED per treure's un títol. Però com que aquests mateixos amics em diuen que en Vendrell torna a dedicar-me bestieses, i com que la paciència bíblica colomina no decora les meves virtuts, he decidit que explicaré alguna cosa. No del llibre, sinó de la llarga crònica de difamació que alguns vàrem patir i que, segons sembla, encara no es detura. El que pugui dir el pamflet actual no serà pitjor que les mentides que circulaven per ERC sobre les nostres vides, gràcies a la bona feina dels soldats del Puigcercós, amb en Vendrell de sol·lícita madame. Tampoc no serà pitjor que algunes de les acusacions que ens varen formular quan vàrem viure la crisi. Han dit tantes bestieses sobre l'Àngel Colom, sobre mi i, globalment, sobre la gent que va anar-se'n d'ERC que probablement l'actual bomba fètida deu ser un joc floral. Però és curiós això de la psicologia. A vegades hom decideix dir prou amb una esgarrapada, després d'haver patit grans ferides. Aquestes són, doncs, algunes de les coses que he decidit dir en veu alta, bo i avisant als lectors que no diré tot el que sé, perquè encara em resta estima pel vell partit de la meva família. I perquè no tothom que està a ERC va participar del fangar de la baixa política. Aquest respecte em fa desar al calaix els aspectes més sòrdids d'una llarga i immoral guerra bruta. »

Pilar Rahola, Vendrell quin tortell, a l'AVUI del 14/06/2007

« ANEM, PERÒ, A LA SUBSTÀNCIA. Una de les calúmnies més repetides pels xicots de Puigcercós és que els diputats, regidors i càrrecs que ens en vàrem anar d'ERC vàrem deixar deutes milionaris, i que el partit va sobreviure de miracle. El que no diuen és que ERC arrossegava un gran deute de l'etapa anterior, i que l'Àngel va lluitar per aconseguir ajudes financeres, pal·liar els números i pagar les campanyes electorals que havia d'afrontar el partit. La situació econòmica d'ERC, al moment de la marxa, era responsabilitat de la cúpula, Carod i Puigcercós inclosos, i ara fan creure que es van trobar un partit endeutat. Però si eren els que tenien firma! Però si sabien les xifres! Però si eren els que dominaven els pressupostos! I ho dic amb la tranquil·litat de no haver tingut mai res a veure amb les finances d'ERC. A partir d'aquí, varen anar inflant una bola repugnant que intentava, de forma implícita, titllar-nos de lladres. Tot valia per destruir-nos, i així patírem una campanya que mai no ha patit cap altre procés polític semblant. No la van patir Cristina Almeida i López Garrido quan marxaren d'IU, es quedaran al grup mixt i continuaren fent política. No la patinen els d'EA quan s'escindiren del PNB, ni el PCC quan ho feu d'IC. I tots ells mantingueren els càrrecs públics, perquè van creure que tenien el dret de mantenir la vida política que havien bastit. A diferència de tots aquests, els centenars de persones que sortírem d'ERC per crear el PI -error que, altrament, reconec sense embuts-, farts de la guerra bruta, vam topar amb uns líders del partit sense cap altra moral que la cacera al dissident. En aquest terreny brut, fangós i sòrdid, Vendrell era el rei de la bassa. Un apunt rellevant: el PI el vàrem finançar desenes de persones que vam acceptar un deute bancari personal, que va sobreviure a la pròpia aventura del partit. Pel bon nom dels companys que feren l'esforç, no puc permetre les brutícies que vomita en Vendrell a la memòria d'aquells anys. Però hi ha molt més i, fidel al compromís, obro una mica més la finestra. Per exemple, l'homofòbia que decorava la major part de les maldats que corrien sobre alguns líders. Tinc al pap moltes dites de Vendrell sobre això. Per exemple, l'integrisme català, que ratllava sovint la bestiesa. Sempre ho vaig adjudicar a la gran escola de tolerància que fou Terra Lliure... I, posats a parlar, també podria detallar què pensa en Vendrell d'algunes violències "legítimes", contra les quals sempre em vaig pronunciar. Podríem fer uns quants llibres, estimat Folch, amb les anècdotes que acumulo. »

Pilar Rahola, Vendrell al clatell, a l'AVUI del 16/06/2007

PORTABELLA NO ES PARLA AMB HEREU

Foto: Josep Losada (AVUI)

Segons ens han informat els nostres talps a l'Ajuntament de Barcelona, tot i el posat rioler de Jordi Portabella en el seu últim ple de dimecres a la casa gran i que podeu veure a la fotografia superior, la relació que té amb els socialistes a dia d'avui és totalment nul·la.

De fet, Portabella, que encara compartia amb Jordi Hereu la seva cadira de tinent d'alcalde no va parlar en cap moment amb el batlle que ell mateix va investir fa uns mesos enrera en deixar l'alcaldia l'actual ministre de Justícia, el sr. Joan Clos.

Un cop acabats els discursos dels regidors sortints al plenari de comiat, va seguir un piscolabis amb copa de cava inclosa a la terrassa que dóna al Saló de Cent. Els protagonistes: Hereu i Mayol, que tot just havien tancat l'acord de govern en minoria entre socialistes i comunistes. El gran absent: Jordi Portabella, que no es parla ni amb els socialistes ni amb l'alcalde que va investir, i per tant, tampoc es va quedar a prendre una copeta de cava amb la resta de regidors.

Dissabte es constituirà el nou govern municipal del cap i casal de Catalunya on Jordi Hereu haurà de veure-se-les amb l'oposició en bloc (CiU, PP i ERC) i que li tombarà el traçat actual del Tren de Gran Vergonya (TGV) a la primera de canvi i pactat amb els socialistes de Madrid sense escoltar totes les veus en contra que se li han aixecat. El mandat serà mogudet com ja vam avançar en rigorosa exclusiva el passat 30 de maig quan vam ser el primer mitjà en informar que el tripartit no es reeditaria a la ciutat de Barcelona després de les trastades de Jordi Hereu a Portabella.

EL PSERC CONTRA CARRETERO (II)

Foto: C.E.H.F.E

Si la matinada de dimarts informàvem dels moviments coordinats del binomi Nicaragua-Calàbria (PSERC) per aturar Reagrupament a la carreteril Cerdanya, avui el Diari de Girona apunta en la línia que us vam avançar en exclusiva el proppassat dimarts:

Planella podria deixar de ser membre de la Diputació per ser proper a Carretero
Rafa Garrido, DdG

Les converses entre Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes a la Diputació se centren en el repartiment de poder i en la distribució d´àrees de gestió. Però a dins de cada partit ja comencen a gestar-se les primeres maniobres per aconseguir un seient a l´ens provincial, o per forçar que atres companys de formació hi accedeixin i es mantinguin. L´actual vicepresident en funcions i alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, podria acabar sent el primer defenestrat del grup d´ERC.
I és que, per més amable que resulti la institució, la Diputació no deixa de ser política. La vida política de Joan Planella ha estat estretament lligada a la de l´exconseller de Governació, Joan Carretero. Tots dos van ser els homes forts a l´Ajuntament de Puigcerdà. De fet, quan Carretero era alcalde de la capital de la Cerdanya, Planella era el seu tinent d´alcalde, el número dos de la seva llista d´ERC i el seu home de confiança a l´Ajuntament i a la Diputació de Girona. Posteriorment, quan l´aleshores alcalde va ser nomenat conseller de Governació fruit del primer pacte tripartit a la Generalitat, va se precissament Planella qui va agafar el seu relleu al consistori de Puigcerdà.
Però la carrera política de Carretero es va veure doblegada per la seva expulsió del Govern. Des d´aleshores, els enfrontaments de l´exconseller amb la direcció d´Esquerra s´han succeït, fins acabar creant un corrent intern -Reagrupament.cat- que l´ha col·locat en totes les llistes negres de la cúpula dels republicans. Ara, l´estreta relació que sempre ha tingut Planella amb Carretero podria jugar-li una mala passada.
I és que a Esquerra es plantegen molt seriosament apartar l´alcalde de Puigcerdà del seu grup de la Diputació de Girona, al qual pertany des del 1999, com una forma més de pressió a Carretero i el seu entorn. Oficialment, però, des d´ERC no volen parlar de noms fins que no s´hagin constituït els ajuntaments. (...)

EXCLUSIVA: EL PSERC CONTRA CARRETERO

Foto: Ministerio de Administraciones Públicas

Que el PSC i ERC són la mateixa cosa (PSERC) va quedant cada cop més clar. Ens comenten del PSC a Puigcerdà, que des de les seus de Girona i Barcelona, han rebut ordres de no pactar amb ERC de la Cerdanya per no donar cap mena de poder dins del consell comarcal als seguidors de Joan Carretero: Joan Planella, Francesc Xavier Porta, etc.

Van donar fa 1 setmana l'ordre de donar el consell comarcal de Cerdanya a CiU i ja han arribat a aquest acord. Xavier Porta (president de ERC de Cerdanya) ja es veia en el càrrec el dia següent de les eleccions, el seu seguidisme envers Carretero l'ha enfonsat. Com ja sabeu, a Joan Planella, alcalde de Puigcerdà i vicepresident de la Diputació, no li donaran la presidència de la Diputació pel mateix motiu.

Això també forma part del Pacte Zaragoza-Puigcercós que us vam informar en exclusiva la setmana passada: el PSC ajuda ERC per aturar Joan Carretero, són la mateixa cosa.

ROMA NO PAGA TRAÏDORS

Avui parlarem d'una de les pràctiques més lletges que hi ha en democràcia: el transfuguisme, altrament conegut com "xaqueterisme". Si us enrecordeu, durant les municipals vam denunciar les pràctiques camorristes del PSC i ERC envers alcaldes de CiU per tal de que abandonessin el seu partit a canvi de prestacions de Governació al seu poble.

Avui, i un cop passades les eleccions, veurem el cas de dos sinistres personatges que pul·lulaven per CiU i, per sort, el partit ja se n'ha desfet i no en vol saber absolutament res, cosa del tot lloable i que honora la direcció nacional de CDC.

La ex-candidata de CiU a Granollers, la Carme Esplugues, ara tindrà un lloc de treball que depèn de la Regidoria de Gent Gran després d'haver estat candidata de CiU per Granollers. Tot això se suposa que és pels serveis prestats cap al PSC, d'aquesta trànsfuga que encara no ha paït que la rellevessin de CDC.

L'altre cas destacable i digne de sortir al Bild alemany o al The Sun anglès és el del Pere Lladó. Segur que sabeu que CiU no s'havia presentat a les anteriors municipals a Banyoles. Doncs resulta que el tal Lladó quan va arribar el primer tripartit hauria començat a enviar mails al conseller Nadal per assessorar-lo amb la intenció de que el col·loquéssin a treballar a la Gene. Molt bé! Al Diari de Girona podreu trobar informació al respecte, doncs cada dos per tres s'anaven filtrant aquestes mostres de traïdoria. Fins i tot el tal Lladó hauria intentat pressionar el director d'aquest diari perquè aturés les filtracions que el mateix Lladó sabia perfectament d'on venien. A la redacció del Diari de Girona encara al·lucinen de les perles que els hi arribaven del tal Lladó, home casat i amb fills, que com ja hem dit són dignes del Bild i del The Sun. Qui tingui orelles que escolti.

CARRETERO I PUIGCERCÓS ES DIUEN DE TOT

El malestar a la direcció republicana generat per l'anunci de Joan Carretero de promoure un congrés extraordinari un any abans del que tocaria amb la finalitat de canviar la direcció actual i anunciat per Tripartit-Watch el passat divendres, ha irritat Joan Puigcercós, ja que la direcció nacional d'Esquerra està pendent de tancar les negociacions sobre els pactes postelectorals.

Mentres que Joan Puigcercós ha acusat Carretero i Reagrupament (RCat) d'actuar amb deslleialtat pel fet de "sortir a la palestra" en ple procés de negociacions quan segons el mateix Puigcercós, Carretero s'havia compromès el passat Consell Nacional a estar calladet fins després de les eleccions, en un comunicat de premsa, RCat ha deixat clar quina és la seva posició respecte les afirmacions fetes per Puigcercós en les què qualificava de deslleial Carretero i RCat. Segons Carretero, és fals que cap dels promotors de RCat hagués acordat amb cap membre de la direcció d'ERC, ni de manera formal ni en conversa privada, que el col·lectiu s'hagués d'abstenir de fer manifestacions públiques fins a la data de constitució dels ajuntaments que serà el proper 16 de juny.

Sembla que Carretero va en sèrio i Carod està pensant en reactivar Sobirania i Progrés per tal d'exercir com a contrapunt a RCat segons ens han fet saber.

EXCLUSIVA: A DIA D'AVUI BIPARTIT A BARCELONA!

Foto: FCO

Atenció, atenció! Segons hem pogut saber dels nostres espies a l'Ajuntament barceloní, Jordi Portabella, el gran perdedor de les eleccions municipals a Barcelona està a punt d'agafar un atac d'histèria (a l'igual que la cúpula d'ERC que ha detectat moviments hostils a l'entorn de Joan Carretero i dels que informarem tan bon punt tinguem informació contrastada).

Resulta que Jordi Hereu li ha dit a Portabella que de segon tinent d'alcalde res de res i que es contenti amb els mercats i la plataforma per les foques al Fòrum. I a més, els socialistes volen posar un regidor socialista al front de tots els districtes de Barcelona, inclosos aquells que controlava ERC fins diumenge i en aquells que han guanyat altres forces incomplint el seu programa electoral on apostava per una descentralització del poder de l'Ajuntament.

En aquestes condicions, Jordi Portabella ha dit a l'Hereu que es pensa abstenir en la primera votació amb la qual cosa el govern de Barcelona estaria en minoria i només recolzat pels 14 regidors socialistes i els 4 comunistes, fent un total de 18 sobre els 41 de la Casa Gran.

Aquesta setmana l'Hereu vol tancar els "ajustaments" que està fent i si Portabella no passa per l'adreçador això significarà un mandat mogudet a la ciutat de Barcelona.

CAROD ES CARREGA L'AUTODETERMINACIÓ EN 1 MINUT

Foto: Canal Parlament

Josep-Lluís Carod-Rovira i ERC, claudiquen com ja vam avançar ahir mateix.

S'esperava d'ell una resposta a la oferta de govern condicionada a un referèndum d'autodeterminació presentada per l'il·lustre calçotaire Xavier Vendrell.

Carod ha tingut una intervenció "brillant": en l'escàs minutet que s'ha estat al faristol, ha defensat l'informe de l'advocat de l'Estat i ha recordat, també, el passat de la federació nacionalista. Ha afirmat que ERC GARANTEIX LA CONTINUÏTAT DEL TRIPARTIT, i se n'ha anat. Intervenció d'1 minut, és tot el que tenia a dir als catalans i catalanes.

EL PSC ESTÀ DIVIDIT I SE'N VA A MADRID A TRAIR EL CONSELLER LLENA

Foto: Teresa Cunillera

L'altre dia ens preguntàvem perquè era precisament la premsa afecte (EL PAÍS) qui estava intentant carregar-se el conseller del DARP Joaquim Llena.

Ja tenim resposta. Ha estat una "venjança catalana" en tota regla. Això és, sectors del PSC que no poden ni veure a Llena s'han anat a Madrid perquè des d'allà es pressioni per carregar-se el conseller. Molt bé.

Aquests sectors del PSC han obtingut la mediació de la diputada socialista al Congrés Teresa Cunillera (que pertany a la Federació provincial del PSC que dirigeix el mateix conseller Llena) que hauria estat qui ha aconseguit airejar els seus presumptes draps bruts a la premsa madrilenya.

És sabut, també, que el conseller Llena no es pot ni veure amb històrics lleidetans del PSC com Antoni Siurana i Ramon Vilalta que sempre s'han queixat del ràpid ascens de Llena dins del PSC (recordem que Llena és militant socialista des de 1997). S'hi ha sumat , també, un destacat grup de joves de la JSC, que tampoc han vist amb bons ulls l'augment de poder de la seva mà dreta, Mónica Lafuente, secretària d'organització i al seu torn cap de Gabinet al DARP.

La llista d'enemics de Joaquim Llena dins del seu propi partit s'ha anat incrementat en els últims temps pel supòsit caràcter autoritari d'aquest a l'hora de dirigir la federació ilerdense del partit, la qual cosa l'ha portat a perdre el suport de dos dels principals barons del PSC al Pirineu: Francesc Boya, de la Valh d'Aran, i Víctor Orrit, de la comarca del Pallars Jussà, ambdós també amb càrrecs a l'organigrama de la formació a nivell provincial.

A més, el mateixíssim Joaquim Nadal, conseller del PTOP i el seu esbirro, Oriol Nello, porten temps manifestant en privat el seu malestar pels pressumpte negocis immobiliaris de Llena i alertant del perjudici que la seva sortida a la llum pública podria causar al partit. L'han encertat.

De poc ha servit que el conseller Llena hagi negat qualsevol vinculació amb el projecte del camp de golf al Pirineu impulsat pel seu cosí. Des del PSC ja s'han aixecat veus demanant la seva dimissió. Ell s'hi resisteix i assegura que Montilla li ha demanat "aguantar" el ruixat.

Tanmateix, plou sobre moll. Dimarts passat, el president ja va obligar Llena a dimitir com a regidor després que una altra vegada EL PAÍS informés que tenia interessos urbanístics -promou 48 apartaments de luxe encara sense llicència- a prop de la zona d'ampliació de l'estació d'esquí de Baquèira-Beret.

Nota al conseller Saura i Jordi Guillot d'ICV: El conseller va titllar les entitats ecologistes que s'oposaven al projecte de "demagogs verds urbanites".

Després de conèixer-se la notícia, CiU i PP han demanat la cessació immediata de Llena de l'equip de Govern de Montilla. El curiós de tot plegat és que un sector significatiu del PSC també la desitja.