Vídeo: Telenotícies Vespre, divendres 19-10-2007
Matí del divendres. Tot el país en parla: Maragall ha anunciat a Catalunya Ràdio que ja no paga la quota del PSC, i que per tant, ja no és militant.
La història ve de lluny. Primer va ser la seva dona, Diana Garrigosa (quan encara era la primera dama del país en funcions), qui va intentar donar-se de baixa del partit com ja vam avançar a TWT el passat 9 de novembre de 2006 pel tracte denigrant que havia sofert Maragall per part de Montilla i la màfia del Baix Llobregat (el mateix que va haver de patir l'Obiols i el sector catalanista del PSC al Congrés de Sitges de 1994). De fet, el PSC té la política de no donar de baixa els militants que ho demanen tot i que aquests ho sol·licitin formalment, i si qui ho demana és la muller del President o l'expresident mateix ja ens direu... Total que Maragall ha optat per deixar de pagar els rebuts.
I va ser aquest divendres que Maragall va anar a Catalunya Ràdio i va tornar a atacar José Luis Rodríguez Zapatero a qui va qualificar de federalista castellanolleonès que va optar per la línia de Felipe i, per primer cop, i en una emisora de ràdio, l'actual president de la Generalitat i ex-company de partit, José Montilla. De Montilla va dir quelcom que a Can Sociata no perdonen: que l'espanyolista José Montilla preferia José Bono a Zapatero per dirigir el PSOE, i que va ser ell mateix qui va tòrcer la balança en favor de Zapatero perquè Bono no optés a la presidència del govern espanyol l'any 2004.
Al migdia ja sonaven totes les alarmes al carrer Nicaragua. La idea a difondre per contrarrestar Maragall ben clara: Maragall té Alzheimer. Maragall està malalt. Maragall abandona la política. La venjança de Montilla i el seu equip (Zaragoza, Bolaño, etc.) ha estat letal: volen convertir Maragall en l'Adolfo Suárez català: en estat vegetatiu, que la gent senti llàstima per ell i que se'l recordi com un bon socialista. El volen matar en vida i descaradament. No hi ha millor desautortizació, i és que Roma no paga traïdors. Fins i tot van trucar al mateix Maragall perquè informés els mitjans de que estava malalt o ho farien ells. Quina màfia!
En aquesta línia, i abans de que Maragall fes pública dissabte la seva enfermetat, el TN Vespre de divendres ja apuntava en aquesta direcció per ordres directes del PSC (veure vídeo que encapçala aquesta informació) insinuant que Maragall estava ara només "interessat en "l'Alzheimer" i que "volia deixar la política".
Maragall, no obstant, en cap cas ha manifestat que vulgui abandonar la política: està ajudant a la construcció del Partit Demòcrata Europeu !!!
Des de Tripartit-Watch volem transmetre-li a l'expresident Maragall coratge, valor i ànims per fer front a aquest nou repte. Entenem que no és moment per fer valoracions polítiques del seu mandat i li desitjem tota la sort del món per dur dignament aquesta greu malaltia. Ànims Pasqual!
Recomana TWT
Creant opinió
Envia cartes al director
1 comentaris:
L'anàlisi més clarivident de la intervenció del vicepresident Josep Lluís Carod a TVE ha estat obra del militant d'ERC del Maresme Manel Bargalló, un dels representants més emblemàtics de les bases del partit. Les que no van en cotxe oficial i saben el pa que s'hi dóna a la intempèrie. Pel seu excepcional interès, reproduïm la seva visió que es pot trobar també al bloc Des de l'exili. El que fa Carod ja ho havia inventat Pilar Rahola.
Després de l’èxit d’audiència que el honorable conseller de la vicepresidencia de Catalunya ha obtingut en la televisió publica d’Espanya, crec que la crisis d’ERC ja s’ha resolt.
Realment els catalans podem estar contents de tenir un polític de la talla de Josep Lluís Carod-Rovira, perquè ara ja no caldrà fer més manifestacions com la del Dret a Decidir, ja no caldrà crear més plataformes sobiranistes, ja no caldrà cremar més fotos del rei, ja no caldrà està cada dia reivindicant la nostre identitat, ja no caldrà...
A partir d’ara només caldrà que en Josep Lluís Carod-Rovira compareix un parell de vagades a la Televisió de Madrid i a la tertúlia de la Cope pels matins i tot s’haurà arreglat.
Fins i tot Jimenez Losantos haurà comprés què tot la ràbia que ens té no és culpa perquè uns terroristes catalans li van disparar un tret a la cama, sinó perquè fins aran no havia pogut escoltar personalment el Josep Lluís Carod-Rovira.
A partir d’ara, en President de Telefònica o Endesa ja no patiran de perdre una part dels seus clients dels seus monopolis, gràcies a Josep Lluís Carod-Rovira han entès que això no serà cap problema per les seves butxaques.
A partir d’ara, els responsables d’AENA ja no veuran malament que l’Aeroport del Prat sigui gestionat pels Catalans, gràcies a Josep Lluís Carod-Rovira han entès que això no anirà en contra a l’Aeroport de Barajas.
A partit d’ara, tal com deia un il·lustre pintor, els catalans pel sol fet de dir-ho en un restaurant d’Europa ja tindrem l’àpat pagat, ara gràcies a Josep Lluís Carod-Rovira també ho tindrem pagat a Espanya.
A partir d’ara, gràcies a Josep Lluís Carod-Rovira , els espanyols s’ha tornar equànimes amb el fet que els catalans volen fer el referèndum i han decidit posar fil a l’agulla. Tant el candidat del PSOE , en Rodríguez Zapatero com el del PP, en Mariano Rajoy ho inclouran en els seus programes polítics que presentaran per els propers comicis.
Ara gràcies a Josep Lluís Carod-Rovira ja no caldrà que Esquerra Republicana de Catalunya perdi més el temps amb reivindicar la Independència de Catalunya, amb només un parell d’intervencions més com aquestes a una Televisió d’Espanya i els Països Catalans esdevindran Independents
Gràcies a l’oratòria de Josep Lluís Carod-Rovira els espanyols veuran per fi la llum.
Publica un comentari a l'entrada