QUÈ DEIA VIDAL-FOLCH D'UN 20 % ?

Julián García Vargas

El nostre amic Porkys va agafar un cabreig monumental quan vam destapar el seu tema amb la Siccardi. "Doneu-me el que sigui" va dir als seus redactors. I en dos dies ja publicava a El País Cataluña que Convergència cobrava comissions del 20% quan és totalment mentida.

Aviam que li sembla aquesta al Porkys. Recordeu Julián García Valverde, ministre felipista que va haver de dimitir juntament amb Narcís Serra, àlias "Superagente 86", pel cas de les escoltes il·legals del CESID (actual CNI) a tota mena de ciutadans i fins i tot al cap del seu Estat?

A la clavaguera sociata van posar un tal Julián García Vargas que ja havia estat anteriorment ministre de Sanitat. Després de tot el merder dels GAL, ara dóna lliçons com a "presidente de la asociación española de contratistas con las administraciones públicas". Esclar, qui millor que un ex-ministre de la clavaguera per representar els contractistes de l'administració i explicar-los com ho han de fer si volen aconseguir els contractes. No debades el PSC té al delinqüent Josep Maria Sala de responsable de Formació: per explicar com finançar ben finançat un partit.

Ben mirat, si el màxim responsable d'aquelles escoltes telefòniques il·legals i també màxim dirigent del PSC durant el cas Filesa de finançament il·legal, Narcís Serra i Serra, pot presidir una ONG benèfica tant rellevant per la seva obra social com Caixa Catalunya, "todo es posible en Granada".

Els sociates, quins grans professionals!

El éxito de la externalización en el Ejército depende de una buena definición de lo que se demanda, cuándo y a qué coste Entrevista a D. Julián García Vargas, Presidente de la Asociación de Empresas Contratistas con las Administraciones Públicas (AESMIDE) con motivo de la celebración de Punto de Encuentro 2007 (PE´07) El día 8 de noviembre, se celebra en el Palacio de Congreso de Valencia, Punto de Encuentro 2007 (PE´07), bajo el título “La externalización en las Fuerzas Armadas: nuevas oportunidades de colaboración y negocio para las empresas”. Con motivo de este evento, se han realizado una serie de "Entrevistas clave" que se irán publicando hasta el día 8 de noviembre. La tercera entrevista tiene como invitado a D. Julián García Vargas, Presidente de la Asociación de Empresas Contratistas con las Administraciones Públicas (AESMIDE)

BOLAÑO AMENAÇA PERIODISTES A FRANKFURT

Antonio Bolaño rodejat de dues RRPP a Frankfurt

Segons hem pogut saber dels nostres infiltrats a la Fira de Frankfurt, on enguany la Cultura Catalana n'és la convidada, ahir dimecres, un periodista jove de Catalunya Ràdio va fer una entrevista, gravadora en mà, al president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.

El periodista va preguntar Bargalló sobre el discurs inaugural realitzat per Quim Monzó i àmpliament recolzat per la mesella classe periodista que tenim al país. Bargalló va dir que havia estat un discurs brillant. En això que el jove periodista punxa Bargalló inisitint en què li havia semblat el fragment de l'speech en el qual s'atacava la classe política catalana i, Bargalló, perd els nervis li diu al nano que no li pensa contestar això i que dona per acabada l'entrevista.

Immediatament, el 'periodista-xivata' de l'Avui amb nom D.P. se'n va cap al camorrista Antonio Bolaño i li explica el succeït i si ho pensa permetre.

En això que amb posat de Don Vito Corleone, Bolaño s'apropa al jove periodista de Catalunya Ràdio, que en aquells moments estava amb un portaveu d'un grup polític al Congreso de los Diputados i li diu literalment: 'La conversa con Bargalló no ha existido nunca y en tu grabadora no hay nada'

Pensa fer alguna cosa el Col.legi de Periostes i el periodisme davant d'aquesta pressió asfixiant?

PUIGCERCÓS: IMPUTACIÓ IMMINENT

Tripartit-Watch ha pogut saber que imminentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya processarà el conseller de Governació i secretari general d'ERC Joan Puigcercós imputant-li un presumpte delicte de revelació de secrets i un altre contra el dret a la intimitat.

La denúncia que motivarà aquesta actuació judicial va ser feta davant el Cos dels Mossos d'Esquadra el passat 28 de setembre del 2004 i es va elevar al Jutjat d'Instrucció número 3 de Girona que va obrir les pertinents diligències.

En ser Joan Puigcercós actualment membre del govern de la Generalitat, el Jutjat d'Instrucció número 3 elevarà les diligències al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segons les fonts a les quals hem tingut accés.

Els denunciants, que formaven part d'un grup crític amb la direcció regional d'ERC a Girona, asseguren que missatges enviats des del seu correu electrònic personal van ser llegits, ensenyats i distribuïts sense l'autorització dels seus titulars, tant emissors com receptors per Joan Puigcercós i Josep Vall el 20 de setembre del 2004 a la seu nacional d'ERC a Barcelona (antigament al carrer de Villarroel 45 de Barcelona).

L'OPOSICIÓ CARREGA CONTRA JORDI HEREU

Joaquim Forn, portantveu del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i Francina Vila, regidora de la JNC adscrita al grup de CiU han formulat una sèrie de preguntes escrites al govern municipal amb la finalitat que aclareixi el succeït amb el domini JordiHereu.Cat, fet denunciat per Tripartit-Watch el passat diumenge tal i com informa avui La Vanguardia: “¿Per què l'IMI ha renovat un domini vinculat a un partit polític? ¿Qui ha estat el responsable d'aquesta decisió? ¿Quins altres dominis vinculats al PSC s'han registrat mitjançant l'IMI des de l'any 2003? ¿Quina relació laboral té el senyor Francesc González amb l'Ajuntament?”

Segons ha pogut saber Tripartit-Watch no és el primer cas de corrupció dels socialistes mitjançant l'Institut Municipal d'Informàtica perquè anteriorment ja s'havien detectat enquestes fetes que aquest organisme municipal feia al PSC-PSOE.

HEREU PREVARICA

El dia 12 de setembre publicàvem que Jordi Hereu no pagava el seu domini personal usat per fer campanya electoral. Doncs resulta que a Nicaragua no van trigar ni un dia a renovar el seu domini personal del PSC.

La diferència és que ara el paguem tots els soferts ciutadans de Barcelona en el que és un claríssim cas de prevaricació ja que la ID del registrant és l'Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona, un asidu visitant d'aquest bloc.

Domain ID: REG-D81235
Domain Name: jordihereu.cat
Domain Name ACE: jordihereu.cat
Domain Language:
Registrar ID: R-2001 (Nominalia)
Created On: 2006-09-08 13:16:03 GMT
Last Updated On: 2007-09-13 17:04:50 GMT
Expiration Date: 2008-09-08 13:16:03 GMT
Maintainer:
Status: ok
Registrant ID: NPAMCJ0207-EURO
Registrant Name: AJUNTAMENT DE BARCELONA - IMI
Registrant Organization: AJUNTAMENT DE BARCELONA - IMI
Registrant Street: AVDA. DIAGONAL, 220
Registrant City: BARCELONA
Registrant State/Province: B
Registrant Postal Code: 08018
Registrant Country: ES
Registrant Phone: +34.932918062
Registrant Phone Ext:
Registrant Fax:
Registrant Fax Ext:
Registrant Email: null
Admin ID: NOM_12081601
Admin Name: Francesc Gonzalez
Admin Organization: Partit dels Socialistes de Catalunya
Admin Street: Nicaragua 75
Admin City: Barcelona
Admin State/Province: BARCELONA
Admin Postal Code: 08029
Admin Country: ES
Admin Phone: +34.934955400
Admin Phone Ext:
Admin Fax: +34.934955400
Admin Fax Ext:
Admin Email: fgonzalez@socialistes.cat

Des de Tripartit-Watch demanem a la Fiscalia que actuiï d'ofici perquè entenem que l'actuació de l'Ajuntament, el PSC-PSOE i l'alcalde Hereu és del tot delictiva.

LES CORRUPTELES DEL PP CATALÀ (AFER REDWATER)

Foto: Pedro Figueiredo, Rafa Luna, Josep Piqué i Miquel Àngel López Mallol

El nom de Pedro Figueiredo, Pedrito per als qui hi tenen més tracte, mai hauria aparegut a les pàgines de política si no que la seva vida es va creuar amb Rafa Luna, secretari general del PP de Catalunya fins que Dani Sirera no disposi el contrari, que ho farà. Fins ara Rafa ha resultat ser un polític ingnífug, que ha aconseguit sobreviure a les diverses nits dels ganivets llargs que, periòdicament, assolen el PP de Catalunya. Però a partir d'ara ja ho veurem. A Rafa en realitat el que li interessa és que ningú li toqui la plaça de cap de llista al Parlament per la demarcació de Tarragona. I que ningú toqui al seu protegit, en Pedrito. Després de mirar-se fixament als ulls, Pedrito i Rafa van decidir que farien causa comuna a la vida.

En Pedrito no té ni idea de política. Només cal preguntar-li alguna cosa senzilleta i esperar la resposta. A l'època del pacte entre el PP i CiU se li va buscar una feina al Port de Tarragona, presidit pel convergent Lluís Badia, que va tenir la innocència de perdonar la vida a tots els sociates que hi treballaven, en ares de la concòrdia, els mateixos que anys més tard li van fer la pell. En Pedrito mai no anava pel port, allò no feia per ell, tot i que pel que sembla contemplar els fornits estibadors en ple treball, ben suats, li agradava força.

En Pedrito va anar de regidor per Roda de Barà, el municipi costaner on també viu Rafa Luna, curiosament a la mateixa casa que en Pedrito. Com a regidor, en Pedrito va ser elegit vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès, en un cas de compliment ortodox del principi de Lawrence J. Peter: "En una empresa, entitat o organització, les persones son promocionades a llocs de més responsabilitat fins que arriben al nivell d'incompetència".

Al PP tothom feia la vista grossa, perquè el Rafa era el secretari general i, especialment a la època de Josep Piqué, tothom sabia que tenia barra lliure mentre no es fiqués en les coses del malaurat "jefe", com li deien; la seva missió era netejar la merda interna del partit, que al Piqué tant se li'n feia perquè havia de parlar amb la Condolezza Rice i no estava per foteses de seccions locals. El Pedrito, que es veu que encara no havia esgotat el principi de Peter, va continuar fent carrera: Candidat al Senat del PP per Tarragona (!!!), i després secretari provincial del partit, càrrec que encara ostenta.

Però no en tenia prou. A en Pedrito li agrada viure bé, i per això va començar a col·laborar amb una immobiliària, el Grupo Redwater, que construeix molt a la localitat tarragonina d'Els Pallaresos. Va ser llavors que es va comprar un BMW. En aquest municipi, de passat polític tempestuós, el regidor del PP, que també és de l'ambient, posat a dit pel Pedrito, va donar suport a una extranya moció de censura la passada legislatura: PSC, ICV i PP van fer fora un equip de govern de CiU i ERC que estava en minoria. El PP va recolzar un candidat a alcalde que era d'ICV, que va acabar expulsat pels seus i que a les últimes eleccions es va presentar pel PSC. Molt bonic tot plegat. Però Redwater és Redwater...

Fa vuit anys que en Pedrito és regidor per Roda. Però tants anys de servei no li han servit per guanyar-se la confiança del seus conciutadans. A les ultimes municipals, CiU va guanyar amb sis regidors, el PSC en va treure cinc i el PP decidia amb dos. En Pedrito va donar suport, com estableix la doctrina del seu partit, a la llista més votada. Però a canvi es va demanar Urbanisme, la part golafre d'un municipi de costa, i a més ser el responsable de les compres de tot l'ajuntament. En Pedrito no ha vist un planejament urbanístic en sa vida, però això qué hi fa? En Pedrito s'acaba de comprar un altre BMW. I ara donarà suport a una moció de censura que, amb els vots del PSC, el farà alcalde a ell, que té dos regidors.

Aquí també convé parlar de Miquel Àngel López Mallol, el president provincial del PP de Tarragona, l'home que incrementa el seu perímetre sense límit conegut i que ha autoritzat la moció. L'etern candidat del PP a Reus, que tampoc ha aconseguit superar el topall de tres regidors malgrat que s'ha presentat quatre o cinc vegades, té una cosa en comú amb el Pedrito: el Port de Tarragona. El Pedrito està en nòmina del port (una altra cosa és que hi treballi), com ho està el fill de López Mallol. I al port de Tarragona hi manen, i molt, els socialistes.

Per què en Pedrito creu que el model de ciutat que va recolzar fa dos mesos ara no serveix? Què ha canviat? Per què PP i PSC fan un pacte tan estrany? Què comparteixen? Quant falta per a que en Pedrito s'hagi de tornar a comprar un BMW, que és el ritme que marquen els canvis en la seva vida? I, la més important: A Rafa Luna li haurem de dir alcaldessa?

EL TRIPARTIT SEMPRE PAGA ELS FAVORS

El PSC mai no oblida els amics. Convertit en el PRI metropolità i ara català, cap àrea pública escapa de la seva allargadissa mà. I sempre troba alguna cosa per a qui ho necessita.

És el cas, un més entre molts, de Carles Ponsa Ballart. A la sala de juntes del Port de Barcelona, el retrat de Ponsa hi destaca entre tots els altres. No debades el primer president del Port nomenat pels socialistes, el 1982, va triar un estil molt modern i trencador, que altera la monotonia dels retrats clàssics i avorrits dels seus antecessors i successors, penjats per a la història a l'edifici romàntic del Portal de la Pau. Un estil trencador, però el quadre hi penja igual que tots els altres, amb tot el seu anacronisme. La imatge sembla que trenca molt, però penja al mateix lloc que tots els altres. I els quadres que el segueixen reprenen el mateix estil. Res no ha canviat, excepte en la vida del propi Ponsa, notablement enriquit.

Una mostra més que l'esquerra d'aquest paí­s, quan va arribar al poder, es va proposar canviar-ho tot per a que tot seguí­s igual, i va acabar pactant amb les dretes més ràncies per a l'usdefruit del poder. D'aquí­ l'admiració de Maragall per Porcioles, i els bons negocis dels alcaldes Siurana i Nadal a Lleida i Girona, convertits en mestres de cacics.

Els favors són per pagar-los. El mateix Ponsa que trobem implicat en el cas Filesa (va ser el propietari de Time Export, empresa dedicada al blanqueig de diners de tota la trama de corrupció dels sociates destapa durant l'últim govern González).

Sabeu que n'ha fet el tripartit d'aquest pàjaro? El va fotre al Consell Social de la UB. Què els ensenyarà, als futurs alumnes? De fet se segueix la línia de l'expresidiari Josep Maria Sala que porta actualment la Secretaria de Formació del PSC.

Una altra vida d'un que volia fer la revolució i ha acabat convertit en un buròcrata de partit sense ideals.

QUÈ AMAGA JOAN RIDAO?

Foto: El Singular Digital

La Fundació Josep Irla, dirigida per Joan Ridao, té anualment el doble de pressupost que la suma de les fundacions de la resta de partits catalans juntes d'acord amb l'entrada d'aquestes subvencions i la sortida que se'n fa de les mateixes; és a dir, entra molt i surt poquet.

En altres posts anteriors, si recordeu, ja haviem parlat dels sospitosos afers econòmics d'ERC fent especial menció de la Fundació d'ERC dirigida pel sr. Ridao, que també és portaveu d’ERC al Parlament i serà el candidat del partit a les generals. Ara que Ridao s'anirà a Madrid és el moment de veure com se les gasta a la Fundació que dirigeix en l'anunciada investigació que vam prometre la setmana passada.

A part dels 112.444,44 € anuals, la Fundació Josep Irla rep més calers via DOGC, en el que és un clar exemple de sobrefinançament.

Alguns exemples:

La Fundació Irla rep 3.500 € per la realització d'un estudi sobre la influència dels discursos de les ONG catalanes en la societat i en els partits polítics

Denegació de subvenció per part del Departament d'Educació a la Fundació Josep Irla per manca de documentació i actuació no inclosa a les bases del concurs

La Fundació Josep Irla rep 60.000 € per difondre la llengua catalana en tots els àmbits, especialment el comercial i professional d'acord amb un conveni signat després d'entrar ERC al govern de Catalunya amb el primer tripartit

La Fundació Josep Irla rep 4.000 € per finançar unes jornades

Destacariem també la reforma del web de la Fundació, que va rebre una subvenció de 12.000 € però el cost real a ulls de qualsevol entenedor de la mateixa no supera els 300 €. ¿On han anat a parar els 11.700 € restants sr. Ridao?

I ja posats amb les cosetes d'Internet, perquè no ens explica el DOGC aquest nou invent de la seva Fundació que és pagar-se les coses del partit amb diner públic? Anem a pams. El 2 de juliol es va estrenar a internet la enciclopèdia interactiva d'Esquerra Republicana de Catalunya feta per la Fundació del sr. Ridao. A més d'estar finançada amb les dotacions anuals de diner públic que rep la Fundació, memoriaesquerra.cat també rep subvencions directes del Montilla i del Saura. Però per què no hi diu res al respecte el DOGC?

Quina comptabilitat porta de tot plegat el sr. Ridao? Abans de fugir a Madrid ens ho podria explicar.

EXTORSIONS A GIRONA

Segons la investigació duta a terme per la divisió d'investigació del Cos dels Mossos d'Esquadra a Girona, les amenaces de mort rebudes per Carles Mascort (CDC) i la seva família poc després que el desembre del 2005 s'anunciés que la coalició CiU l'havia escollit com a alcaldable haurien estat dutes a terme per dues persones vinculades a Unió Democràtica de Catalunya (un simpatizant d'Unió i un col·laborador seu).

Les amenaces van arribar a casa seva, a la galeria d'art El Claustre –que regenta el seu pare–, a l'escola dels seus fills, al damunt del seu cotxe –on va aparèixer un colom mort–, etc. L'objectiu era fer-lo renunciar a la candidatura. Al principi Mascort es va mostrar valent i va dir que no renunciaria a ser alcaldable. Però, després de setmanes d'anar pertot arreu amb protecció policial i en vista que les amenaces no cessaven (fins i tot dos homes es van acostar amb actitud intimidatòria al seu fill de 6 anys al carrer), el 15 de maig Mascort es va rendir.

Els Mossos, però, van continuar investigant sense descans i després d'un any i cinc mesos d'investigacions, els Mossos han considerat que tenen prou indicis per assenyalar dos sospitosos d'haver orquestrat la campanya d'amenaces per fer renunciar Mascort. El mòbil de les amenaces, conclouen els investigadors, era, en primer lloc, l'interès de gent d'Unió de desbancar el candidat a l'alcaldia presentat pels socis de CDC per col·locar el que proposava la formació socialcristiana. L'instigador polític de les amenaces, però, es va alinear amb un simpatitzant d'Unió que tenia animadversió cap a Mascort per motius professionals i personals, i junts, apunten els Mossos, haurien dut a terme la campanya d'amenaces contra Mascort.

Ara, passades les eleccions municipals, els noms dels dos sospitosos estan sobre la taula del titular del jutjat número 2 de Girona, que s'ha incorporat fa poc i que ha de decidir si els cita a declarar com a imputats.

TWT demana al senyor Duran i Lleida una condemna immediata d'aquests fets intolerables en democràcia.

EL JOLIU ALCALDE DE MONTBLANC

Foto: Pep Andreu

El diputat d'ERC i alcalde de Montblanc, Pep Andreu, ja l'ha liat a pocs dies d'haver assumit l'alcaldia. Andreu, que comparteix com a mí­nim una de les afeccions de Pasqual Maragall, va seguir les passes de la seva ex-correligionària Pilar Rahola, que al seu dia, essent diputada, va retirar per la patilla el seu cotxe del dipòsit municipal de Badalona al crit de "vostè no sap amb qui està parlant".

És de suposar que Pep Andreu devia anar molt alegre aquell dia, com d'altra banda és habitual en el joliu alcalde i diputat republicà. Li havien immobilitzat el vehicle per no dur l'assegurança després de patir un petit "incident". El mateix Pep Andreu va dir als agents de l'autoritat als quals es va encarar: "La Policia la mano jo". Plas, plas!

EXCLUSIVA: TOTA LA VERITAT SOBRE EL PACTE JOSÉ ZARAGOZA - JOAN PUIGCERCÓS A GIRONA

Puigcercós fent-se el graciós als espanyols

Segons hem pogut saber en rigorosa EXCLUSIVA. ahir al migdia hi havia tancat un tripartit a la basca (CiU+ERC+ICV) a Girona ciutat que fotia fora els sociates de l'Alcaldia després de 29 anys manant. Estaven tots contents i tenien la intenció de fer alcalde en Carles Puigdemont. De fet, esperaven dir-ho ahir a la tarda als mitjans de comunicació.

Però resulta que al migdia els regidors de l'Ajuntament estaven a un enterrament i de sobte li sona el mòbil a la Cristina Alsina, la candidata d'ERC, de tarannà antisociata i que no traga la Pagans i la tia comença a cridar al seu interlocutor "De què aneu!!! No em podeu fer això!!! Ja ho tenia tot lligat!!!". La trucada era de la seu nacional d'Esquerra al carrer de Calàbria de Barcelona. L'interlocutor, Joan Puigcercós.

Puigcercós va ordenar a na Cristina Alsina que havia de pactar obligatòriament amb la sociata de la Pagans ja que Joan Puigcercós i José Zaragoza acabaven de tancar el Pacte Zaragoza-Puigcercós per repartir-se tota la província de Girona entre PSC i ERC amb només dues excepcions: Figueres i Banyoles, ja que les agrupacions locals del PSC i ERC no es traguen

La mostra més evident de satel·lització repugnant i genuflexió als espanyolistes del PSC és el cas d'Olot, on ERC està obligada a votar en favor del candidat sociata però es quedarà a l'oposició.

El Pacte Zaragoza-Puigcercós també inclou la Diputació i els Consells comarcals, fet que va sortir a la llum pública ahir per la tarda.

El cas de Castelló d'Empúries és un cas molt especial... hi ha pacte ERC-PP-ICV i una trànsfuga socialista pero allí tots tenen que perdre... de fet el candidat de CiU volia passar-se al PSC al desembre.

Després es queixen de l'abstenció i la desafecció de la ciutadania per la política amb aquests trapitxeos.

UGT DENÚNCIA IL·LEGALITATS I PREVARICACIÓ A JUSTÍCIA

Segons informa directe!cat el sindicat UGT denunciarà els responsables del Departament de Justícia de la Generalitat per "presumpta comissió de diferents delictes de prevaricació" en el nomenament d'alts càrrecs de l'administració penitenciària. Segons ha informat la UGT, "els últims mesos s'han nomenat diversos exdirectors, ex sotsdirectors i exdirectors generals en llocs de treball que no els corresponien" de manera "totalment il·legal" i "vulnerant tots els processos administratius pactats".

El sindicat entén que "es va fer una aplicació dels mecanismes administratius en un claríssim frau de la llei per afavorir" alts càrrecs "caiguts en desgràcia o per convertir-los en funcionaris de carrera", amb requisits "certament ridículs".

Per a la UGT és "vergonyós que es privi de promoció els treballadors per col·locar amics dels responsables polítics de la Conselleria de Justícia", en un comportament que consideren "més típic de l'Ajuntament de Marbella que d'una administració moderna".

El sindicat majoritari dels treballadors de les presons catalanes ha assegurat tenir documentat un cas en què el departament que dirigeix Montserrat Tura "hauria assignat una plaça de responsable de serveis de la presó Model a una sotsdirectora de Brians cessada fa uns mesos de manera 'digital', sense haver participat en cap dels concursos i processos de selecció previstos per la llei".

EL DRAMA DEL BAIX LLOBREGAT (II)

Segons informa el contrablog informatiu del candidat socialista a l'alcaldia de Cornellà, Antonio Balmon, s'ha près la foto que segueix demostrant que a Cornellà no hi ha cap diferència entre el partit i l'Administració municipal. El PSC guarda la seva furgoneta de campanya a les instal·lacions del dipòsit municipal. És una forma de què et vigilin la furgoneta sense haver de pagar res, amb els impostos dels ciutadans.

PROMETEN 150 MILIONS DE PESSETES PER ANAR A UNA LLISTA D'ERC

A L'Espluga Calba, municipi de 500 habitants de la comarca de les Garrigues, ERC ha promès als seus veïns que si es presenten per Acord Municipal a les municipals (una de les candidatures que acabarà al Tribunal Constitucional) rebran 150 milions de pessetes per les arques municipals que es veu que estan en bankrupcy.

El cap de llista de la candidatura d'ERC, Josep Cunillera Boldú, camuflada amb les sigles Grup Renovador d'Espluga-Acord Municipal (AM) era fins fa ben poc de l'òrbita convergent. Els pagesos de la vila estan desorientats i no saben què votaran perquè no entenen absolutament res segons ens han informat via correu electrònic de fonts properes a l'alcaldia d'aquest poble.

ABANDONA EL NÚM. 1 D'ERC A TONA

Foto: Osona.Com

Segons informa Osona.Com, el regidor de l'Ajuntament de Tona Ramon Fabre, visiblement emocionat i acompanyat del president d'ERC d'Osona, Jordi Serra, ha comparegut aquesta setmana a la seu dels republicans a Vic per explicar les raons que l'han portat a abandonar com a número 1 de la llista d'ERC a les properes eleccions municipals. Aquesta situació és fruit de les presumptes irregularitats comptables que es van produir al 2003 a l'empresa Fem Escola, vinculada a l'escola Vedruna, de la qual Fabre en portava els comptes. El cap de llista d'ERC a Tona serà Josep M. Giralt, actual regidor d'Esports.

Fabre reconeix que a l'any 2003 va agafar 3.000 euros dels comptes de l'empresa per pagar la campanya de Tona Futur, però també ha aclarit que, abans, va posar 3.000 euros en efectiu de la seva butxaca, en concepte de dipòsit, a la caixa B de l'empresa (en negre). Per tant, segons ells, mai ha faltat ni un sol euro a la comptabilitat, tot i que no es reflectís en els números. Aquesta peripècia comptable va suposar un benefici fiscal a l'empresa, segons ha explicat el mateix Fabre.

Fabre ha reconegut que l'acció, tot i que no la considera irregular, es "estèticament reprobable", i més en el cas d'un polític amb càrrecs representatius com ell. Per aquest motiu, ha dit que assumeix la seva responsabilitat política: "He hagut de pagar un preu polític molt alt". Fabre no ha parlat en cap moment de dimitir del seu càrrec de regidor o de conseller al Consell Comarcal. A més, Fabre seguirà vinculat a ERC de Tona i es presentarà el darrer número de la llista, el 13, sense cap possibilitat de sortir elegit. El regidor republicà també ha rebut el suport explícit d'ERC d'Osona. "Ha estat una acció desafortunada que no és cap llastre en l'honestedat que ha demostrat Fabre", ha apuntat Serra.

Mans netes?

EL PSC ESTÀ DIVIDIT I SE'N VA A MADRID A TRAIR EL CONSELLER LLENA

Foto: Teresa Cunillera

L'altre dia ens preguntàvem perquè era precisament la premsa afecte (EL PAÍS) qui estava intentant carregar-se el conseller del DARP Joaquim Llena.

Ja tenim resposta. Ha estat una "venjança catalana" en tota regla. Això és, sectors del PSC que no poden ni veure a Llena s'han anat a Madrid perquè des d'allà es pressioni per carregar-se el conseller. Molt bé.

Aquests sectors del PSC han obtingut la mediació de la diputada socialista al Congrés Teresa Cunillera (que pertany a la Federació provincial del PSC que dirigeix el mateix conseller Llena) que hauria estat qui ha aconseguit airejar els seus presumptes draps bruts a la premsa madrilenya.

És sabut, també, que el conseller Llena no es pot ni veure amb històrics lleidetans del PSC com Antoni Siurana i Ramon Vilalta que sempre s'han queixat del ràpid ascens de Llena dins del PSC (recordem que Llena és militant socialista des de 1997). S'hi ha sumat , també, un destacat grup de joves de la JSC, que tampoc han vist amb bons ulls l'augment de poder de la seva mà dreta, Mónica Lafuente, secretària d'organització i al seu torn cap de Gabinet al DARP.

La llista d'enemics de Joaquim Llena dins del seu propi partit s'ha anat incrementat en els últims temps pel supòsit caràcter autoritari d'aquest a l'hora de dirigir la federació ilerdense del partit, la qual cosa l'ha portat a perdre el suport de dos dels principals barons del PSC al Pirineu: Francesc Boya, de la Valh d'Aran, i Víctor Orrit, de la comarca del Pallars Jussà, ambdós també amb càrrecs a l'organigrama de la formació a nivell provincial.

A més, el mateixíssim Joaquim Nadal, conseller del PTOP i el seu esbirro, Oriol Nello, porten temps manifestant en privat el seu malestar pels pressumpte negocis immobiliaris de Llena i alertant del perjudici que la seva sortida a la llum pública podria causar al partit. L'han encertat.

De poc ha servit que el conseller Llena hagi negat qualsevol vinculació amb el projecte del camp de golf al Pirineu impulsat pel seu cosí. Des del PSC ja s'han aixecat veus demanant la seva dimissió. Ell s'hi resisteix i assegura que Montilla li ha demanat "aguantar" el ruixat.

Tanmateix, plou sobre moll. Dimarts passat, el president ja va obligar Llena a dimitir com a regidor després que una altra vegada EL PAÍS informés que tenia interessos urbanístics -promou 48 apartaments de luxe encara sense llicència- a prop de la zona d'ampliació de l'estació d'esquí de Baquèira-Beret.

Nota al conseller Saura i Jordi Guillot d'ICV: El conseller va titllar les entitats ecologistes que s'oposaven al projecte de "demagogs verds urbanites".

Després de conèixer-se la notícia, CiU i PP han demanat la cessació immediata de Llena de l'equip de Govern de Montilla. El curiós de tot plegat és que un sector significatiu del PSC també la desitja.

EL CONSELLER LLENA VA AFAVORIR EL SEU ONCLE

Segons informa el diari de les terres de Ponent La Mañana, el PSC ha iniciat una campanya en defensa del conseller del DARP, Joaquim Llena, per contrarestar les informacions periodístiques aparegudes al llarg de la setmana a EL PAÍS que el vincula a un pelotazo urbanístic en el seu municipi, per la qual cosa ha hagut dimitir com a regidor.

L'ordre, trasmitida a través de PROGEO, una xarxa interna, que utilitza el PSC a través d'internet, per unificar criteris quan vol donar una resposta immediata a esdeveniments d'actualitat, ha estat distribuïda per tota Catalunya a una sèrie de militants selectes, que són els que participen en les tertúlies de ràdio i televisió o generen opinió a través de cartes i articles en la premsa.

Així doncs, si sentiu als opinadors afectes dir inputs com els que ara reproduim, sabeu que han sortit directament d'alguna Federació del PSC:

COSES A DIR
- Quim Llena és víctima d'una creuada.
- Cal defensar la compatibilitat de conseller i regidor, emparant-se en la llei del 2005 i "no ens hem de moure d'aquesta constatació".
- No hi ha especulació urbanística.
- La tramitació del projecte ha estat legal.
- El conseller Llena té dret sobre la seva propietat.

COSES A AMAGAR O PASSAR PER ALT
- No entrar en el tema de venda d'apartaments i sortir-se del mateix al·ludint que està a les mans d'una promotora, que no gestiona Llena.

Per altra banda Jordi Guillot, secretari general d'ICV, es va referir ahir a Lleida a les informacions que vinculen el conseller Joaquim Llena a una sèrie de polèmiques operacions urbanístiques en l'Alt Àneu. Guillot, va afirmar que ICV, soci del Govern, s'ha sentit incòmoda amb aquesta situació, i va explicar que són el PSC i Llena els qui han de resoldre la situació i rebutja que el Pirineu pugui convertir-se en un mirall de la costa catalana.

Joaquim Llena no és l'únic membre de la seva família que fa un bon ús del seu patrimoni ja que el seu oncle Francesc Sastrada, que va citar primer com el "cunyat de la meva mare" i després com "oncle llunyà", és propietari del 15% dels terrenys de la urbanització Els Avets. Aquesta urbanització, va dir molt segur Llena, es va aprovar "en una Junta de Compensació, que és un acord d'un grup de propietaris que, si ho considera oportú, aprova un ajuntament." En l'esmentat ple, i malgrat el parentiu, Llena va votar favorablement i no es va absentar de la sala com és preceptiu en aquests casos. El problema de tot això està en què el que ell va definir com "Junta de Compensació", va ser en realitat, i com indica l'acta del ple celebrat a Alt Àneu el 19 de juliol de 2004, un "acord d'aprovació inicial d'un projecte de millora urbana".

JA NO SÓN INDICIS: EL CONSELLER LLENA ÉS EL ZAPLANA DELS PIRINEUS

Què passa al PSOE-Grupo PRISA-EL PAÍS amb el conseller del DARP, Joaquim Llena? Per què aquesta setmana van destapar un escàndol que l'ha obligat a dimitir com a regidor de l'Alt Àneu i avui en publiquen un altre aviam si dimiteix també de conseller?

I és que avui hem sabut, de la mà de El País, novament, que un cosí del conseller Llena usa el seu parentiu per impulsar un camp de golf al bell mig dels Pirineus. El nom del conseller Llena també serveix per vendre una urbanització de luxe; el que en diu el govern "catalanisme social". El seu cosí Jordi Sastrada, ex-company de Llena a la candidatura socialista a l'Ajuntament d'Alt Àneu, promou junt amb un inversor de la zona, un camp de golf, un centre de convencions i hotels a la veïna vall de Cardós, al bell mig del Pirineu. Per convèncer els veïns i aconseguir que els venguin els terrenys necessaris, els promotors asseguren en un vídeo que compten amb el "suport del conseller".

En cas de dur-se a terme el projecte, la vall de Cardós, a 1.000 metres d'altura i amb amb prou feines 350 habitants, sofriria un canvi radical. Es construiria en ella un camp de golf de 18 forats, un nombre indeterminat d'hotels de quatre i cinc estrelles, un centre de convencions i un número tampoc no concretat de segones residències. Amb l'actual planificació urbanística podrien ser fins 900!!! El conseller Saura déu d'estar ben cofoi amb el pelotazo!

Els promotors del projecte asseguren que a més del suport del conseller Llena tenen el compromís del director general d'Urbanisme de la Generalitat, Joan Llort, perquè el projecte pugui tramitar-se en "cinc o vuit mesos", per via ràpida de l'amiguisme, per entendre'ns.

És curiós que el cas afecta també una altra conselleria, la de PTOP, ja que seria l'encarregada de tramitar el projecte del camp de golf, si és que s'acaba presentant, per part del conseller Joaquim Nadal (PSC).

La oposició va lamentar ahir la "falta de contundència" del president Montilla per no fer dimitir Joaquim Llena com a conseller.

Des de Tripartit-Watch demanem la dimissió fulminant del conseller Llena, conegut, segons ens han dit, a les valls septentrionals de Catalunya com "el Zaplana dels Pirineus". També demanem al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que posi el cas en mans de la Fiscalia perquè ho investigui ja que els d'Iniciativa sempre se les han donat de transparents i han requerit de la investigació judicial quan hi ha hagut sospites de qualsevol corruptel·la, encara que després el cas hagi quedat arxivat (com Terres Cavades, sondejos del Govern de CiU, etc).

MARAGALL VA GASTAR DINER PÚBLIC PER QUERELLAR-SE CONTRA UN PERIODISTA QUE VA FORMULAR-LI UNA PREGUNTA

L'afer Bolañogate no és l'única notícia desagradable que hem tingut aquesta setmana. Avui, de la mà de Salvador Sostres, hem sabut que l'ex-president de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira, va destinar 9.000 euros (un milió i mig de les antigues pessetes) dels Pressupostos de la Generalitat per querellar-se contra el periodista Salvador Sostres, en exercici de les seves funcions informatives.

A la llista de despeses del departament de la Presidència dels últims mesos de Pasqual Maragall hi figura una partida de 9.000 euros destinada a la "interposició d'una querella contra Salvador Sostres" segons explica el periodista a la seva columna diària de l'AVUI. Sostres, el passat mes d'abril de 2006 va preguntar obertament al seu weblog en 2 articles (que es va veure obligat a retirar), si Pasqual Maragall, en efecte, tenia un problema d'alcoholisme que l'incapacitava per exercir les funcions de President. Maragall mai va contestar la pregunta del periodista i va decidir querellar-se usant diners públics demanant, com a mínim, 2 milions d'euros pel que considerava una falta d'injúries greus.

Sostres afirma que "l'esquerra té un problema, i aquest problema és la llibertat. L'esquerra no s'ha sentit mai a gust amb la llibertat, i per evitar-la és la ideologia que més morts ha causat. L'esquerra té una idea preconcebuda de com el món ha de ser i ha de funcionar, i tot el que no cap en aquesta idea és fulminantment eliminat. La misèria moral que desola Catalunya prové d'aquesta sòrdida maquinació, d'aquesta indigència intel·lectual. En democràcia es veuen obligats a dissimular, però els objectius segueixen sent els mateixos d'abans: 9.000 euros, amenaces a periodistes, i ja saben el final".

Des de Tripartit-Watch ens solidaritzem amb el periodista Salvador Sostres i exigim al president del PSC-PSOE, Pasqual Maragall, que retorni els 9.000 euros a l'erari públic, de ben segur el seu amic Llena s'hi avé a deixar-se'ls.

INDICIS DE CORRUPCIÓ A AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

Joaquim Llena i Cortina, conseller del DARP (Departament d'Agricultura i Acció Rural), que quan era alcalde de l'Alt Àneu (Pallars Sobirà) va propiciar l'expansió urbanística de Baquèira-Beret (Era Valh d'Aran), té també interessos urbanístics a la zona. El conseller socialista vol construir 48 apartaments al municipi amb la empresa PROMHOGAR en uns terrenys de la seva propietat, la mateixa que edifica part dels 379 apartaments que Baquèira promou al municipi.

Cal dir que els tràmits administratius del pla urbanístic de Baquèira es van iniciar en el consistori d’Alt Àneu durant el mandat de l’anterior alcalde i actual conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, i van ser aprovats el passat 13 de setembre. L'actual alcaldessa i assessora de PROMHOGAR, Montserrat Morén, ha reconegut a El País que treballa en el departament jurídic de Baquèira-Beret des de fa quatre anys, el que ha induït a pensar que l’actual alcaldessa i, consellera de l'equip de Govern en aquells moments, podria haver afavorit l’empresa per la qual treballa.

ÚLTIMA HORA: Joaquim Llena dimiteix com a regidor del municipi d'Alt Àneu [20:41, 21/03/2007]