HI HAURÀ TRIPARTIT-2

Foto: e-noticies

BOCA A BOCA
per Xavier Bosch (AVUI 06/11/06)

Puigcercós revifa qui més aire li cal. Tant se val que t'hagin humiliat, trinxat la imatge i expulsat del govern. Si el Pepe ho necessita, tapa-li el nas, amorra-t'hi i fes-lo president.

La nit del 16 de novembre de 2003, quan la seu del PSC era un funeral i quan Maragall ja rumiava si tornar cap a Roma o cap a Nova York, una trucada de Joan Puigcercós a Miquel Iceta va fer passar en Pasqual de mort a vida fins a convertir-lo en president.

Tres anys després, Joaquim Nadal ha ensenyat a alguns periodistes el seu telèfon mòbil per demostrar que, la nit de Tots Sants, així que es va veure que l'efecte Montilla feia figa i que el PSC queia fins als 37 diputats, el va trucar Xavier Vendrell. Des d'aleshores, un Montilla que ha tret els segons pitjors resultats socialistes en 25 anys, en comptes de dimitir, es veu essent president de Catalunya i pensant que, malgrat els sala-i-martins de torn, la jugada li ha sortit rodona.

Uns i altres, però, es creuen que som enzes i que s'han cremat totes les hemeroteques. Encara no fa mig any que Esquerra va ser expulsada del govern amb un argument contundent: "un partit que vota en contra de l'Estatut no pot estar al govern que l'ha de desenvolupar". Per això s'elimina Esquerra i Maragall ha d'avançar eleccions. Doncs bé, ara resulta -súmmum de les contradiccions- que això no ha existit mai i que el PSC convida ERC a formar part d'un nou govern que, ves per on, ha de fer rutllar l'Estatut. Per què ara sí i fa mig any no? Per què amb Montilla sí i amb Maragall no? O és que algú havia promès que Carod-Rovira, convertit en l'home del sac de les Espanyes, no seria en aquest nou govern?

Puigcercós, Huguet, Vendrell creuen que el que més li convé a Esquerra (i a Catalunya, esclar) és fer un nou tripartit i convertir en president un senyor gris, que en el debat ha fet pena, que les entrevistes, quan no fuig, les defuig, que tria quins periodistes l'han d'entrevistar a la tele i que, a última hora, envia Antoni Castells a xerrar als col·legis professionals perquè sap que ho farà millor que ell. Esquerra està a punt de fer president un senyor que es pregunta què vol dir "ser de la ceba", que promet llibres de text gratis a l'escola pública mentre que ell, per si de cas, confia l'educació dels seus al Col·legi Alemany. Això sí, tothom en destaca una virtut: que és molt treballador. Com també ho és el forner de sota casa i l'enterramorts del cementiri de Montjuïc o la Margarida Minguillón i, per més que penquin (i amb tots els respectes per a tots tres) em costa d'imaginar-me'ls presidint la Generalitat. Que és legítim? Això sí.