ZP ES CARREGA L'ESTATUT

Segons informa e-noticies, el clima de crispació política que es respira a Madrid, fruit d'un enfrontament entre el PSOE i el PP que asfixia tant l'activitat política com la judicial ha provocat que el Govern espanyol hagi decidit ajornar el desenvolupament de l'Estatut. Després de constatar que una sòlida majoria del Tribunal Constitucional planteja serioses objeccions a la Carta catalana, el Govern de Zapatero aposta per posposar-ne el desplegament legislatiu fins a millor ocasió. És a dir, almenys fins després de les eleccions generals del 2008.

Desenvolupar l'Estatut és una missió complexa, encara que amb diferents graus de dificultat en funció de quina en sigui la instància responsable. La Generalitat té a les seves mans enviar al Parlament --com ja està fent-- les lleis necessàries per fer realitat els preceptes estatutaris de la seva competència, com les de l'Agència Tributària de Catalunya o el Consell de Garanties Estatutàries. De la mà de l'Executiu, a més, es continuen constituint les comissions mixtes que preveu el nou text. Però el capítol competencial requereix una àmplia bateria de reformes legals que s'han d'aprovar a les Corts.

Les fonts governamentals consultades estimen "jurídicament perillós i políticament inoportú" emprendre, en els 11 mesos que queden de legislatura --dos d'ells, de vacances parlamentàries--, la tramitació dels projectes de llei necessaris per fer efectius els traspassos competencials continguts a l'Estatut.

De les gairebé 30 lleis estatals que estan per revisar, una vintena són orgàniques, de manera que exigeixen una majoria qualificada tant al Congrés com al Senat. Que, a més, concerneixen matèries tan sensibles com la justícia, l'educació, les infraestructures, l'estabilitat pressupostària o el finançament autonòmic. I això per no parlar dels compromisos polítics exclosos de l'Estatut, com la gestió compartida de l'aeroport del Prat o la cessió a la Generalitat dels aeroports de Girona, Sabadell i Reus.

L'argument esgrimit per paralitzar el desplegament de l'Estatut és la inseguretat jurídica que suscita l'amenaça d'una sentència adversa del Constitucional. "Volem completar totes les transferències a la Generalitat que ens hem compromès a impulsar, però sense precipitar-nos", garanteix un alt responsable del Govern, que no obstant adverteix: "En aquesta recta final de la legislatura no podem embarcar el Congrés en una discussió acarnissada sobre les competències de Catalunya, amb tensions tant amb el PP com amb els partits catalans, perquè després el Constitucional es carregui l'Estatut i les lleis aprovades. Seria ridícul i frustrant".