TOT ESTAVA CUINAT 10 DIES ABANS DE LES ELECCIONS !!!!

Foto: Elconfidencial

Divendres 20 d'octubre de 2006. Un correu intern d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) arriba a diverses bústies electròniques d'alts càrrecs i assessors del partit català. “Des de l'executiva de la sectorial de Cultura em demanen opinió sobre l'organigrama del Departament de Cultura”, explica el text. I afegeix després: “L'organigrama desenvolupat, amb noms, no us ho envio pel morbo de veure qui està, sinó per perquè el document del que es disposava tenia els noms posats, que ningú vegi el que no hagi”. Així, amb incongruències gramaticals incloses, el missatge electrònic va arribar als dipositaris a l'hora del menjar, perquè ho rumessin el cap de setmana i fessin saber el que pensaven al remitent el dilluns següent, data que es reunia la sectorial de cultura de Esquerra.

El correu electrònic contenia el disseny de la Conselleria de Cultura del pròxim Govern català que presidirà el socialista José Montilla. També incloïa els noms de possibles alts càrrecs d'aquest departament, segons el missatge al que ha tingut accés El Confidencial. Es dóna la circumstància que aquest correu va circular entre els ordinadors de Esquerra dues setmanes abans que se celebressin les eleccions catalanes. I que ara, amb les negociacions de Montilla amb els seus socis, l'àrea de Cultura caurà, precisament, sota responsabilitat d'ERC.

La remitent del missatge és una escriptora, professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i vocal de l'àrea de Literatura de Esquerra, Margarida Aritzeta. Una altra de les condicions de Aritzeta és que és amiga del president del partit, Josep Lluís Carod-Rovira. I, com a tal, membre del Clan de l'Avellana. Aquest clan és el grup d'amics de ERC que van copar els principals posats de responsabilitat en el primer govern de Pasqual Maragall i que ara intenta fer-se un buit en el nou organigrama del gabinet de José Montilla. El seu cap i referent és Carod-Rovira, després de la estel·la de com van fer carrera a la cosa pública dirigents republicans com Ernest Benach, president del Parlament autonòmic, els germans d'ambdós, o la consellera d'Educació durant el temps que ERC va estar en el Tripartit de Maragall, Marta Cid.

Ara, el Clan de l'Avellana -format per dirigent de les comarques tarragonines- vol fer, de nou, ‘fortuna’. De fet, segons reconeixen dintre de la pròpia ERC, és un sector que té un cert pes en el partit. Tant és així que aquesta família duu temps maniobrant per a copar quotes de poder dintre de l'organització amb la finalitat de guanyar poder polític i plantar cara al sector liderat pel secretari general de Esquerra, Joan Puigcercós. Una de les bases que es guardava en la pispa Carod-Rovira era l'escriptora Margarida Aritzeta, persona fart coneguda en els ambients més nacionalistes de Catalunya. El seu nom s'ha remenat en algunes travesses per a ser consellera en el nou Govern, el mateix que el d'una altra de les persones a les quals anava dirigida la comunicació interna de ERC, Maria Mercè Roca.

El clan que lidera Carod-Rovira ho tenia molt clar ja fa setmanes: Esquerra tindria la seva quota de poder en el nou govern. I Aritzeta ho va fer notar en el seu missatge, encara que deixava la porta oberta a altres possibilitats: en el text relata als seus companys que Esquerra “ha manifestat la seva voluntat de gestionar aquesta àrea si entra en el Govern (i si la dinàmica de pactes ho permet)”.

Es dóna la circumstància que el departament de Cultura de la Generalitat ha estat gestionat durant l'última legislatura pels socialistes, pel que no deixa de ser curiós que una dirigent de Esquerra, vocal de la comissió sectorial de literatura dels republicans, manegés ja un organigrama de la nova estructura de la conselleria en un àrea que ERC no tenia llavors assegurada, entre altres coses perquè encara no s'havien celebrat les eleccions. I això era així també perquè havia una remota possibilitat que Convergència i Va unir (CIU) governés amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Tibant sopar entre Rovira i Puigcercós

Carod Rovira, segons fonts confidencials, estava disposat que ERC anés l'única clau del Govern pactant amb qualsevol dels seus dos rivals, Artur Mas o Josep Montilla, i, per això, després de la reunió amb Mas del passat dissabte, va sopar amb Puigcercós para calibrar les possibilitats de governar. La tibant reunió amb el seu company de partit va acabar decantant la balança cap a Puigcercós, els compromisos de la qual amb Montilla van pesar més que les promeses de poder del president de CIU.

Però Carod-Rovira ja donava per fet que pactaria amb un o altre i que l'àrea de Cultura cauria sota la influència de Esquerra. Per això, va demanar al seu equip un esforç per a dissenyar l'organigrama de la conselleria. El tema té més morbo si es té en compte que Artitzeta té altres mèrits per a postular-se com responsable d'aquesta conselleria: al desembre del 2005, va presentar públicament la novel·la El llegat dels filisteus.

Gens d'especial si no fos perquè el protagonista de l'obra passa no només per Barcelona, sinó per Tarragona i pels camps de refugiats del Sàhara, una de les debilitats de Carod. L'heroi és una marioneta de la destinació després d'una reunió que va mantenir amb membres d'ETA en el sud de França a principis del 2004 per a “sondejar la possibilitat d'una treva total i definitiva” per part del grup terrorista. La història es va nodrir de l'experiència personal i intransferible de Carod-Rovira, que per altra banda va ser qui va presentar la novel·la quan aquesta va veure la llum.

Si en aquesta ocasió Margarida Aritzeta va vendre un ós ja caçat, en aquesta història del correu electrònic ocorre tot el contrari: va vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo, ja que dotze dies abans de les eleccions ja tenia confeccionat un organigrama per a un àrea que ni era competència republicana ni la tenien assegurada. Però això no és problema per a una escriptora a la qual li agraden “les novel·les amb conflicte i discretament trepidants”.

(traducció: internostrum)