Foto: Canal ParlamentLA PREGUNTA que formulàvem aquesta setmana era: Per què José Montilla va suspendre el seu viatge als Estats Units el 29 de setembre de 2005 i va agafar un avió a Nova York i es va presentar al Parlament de Catalunya el 30 de setembre?. El nostre equip va mirar de contactar amb Francesc Homs, diputat de CiU al Parlament i un dels pares de l'Estatut del 30 de setembre, i vam tenir aquesta resposta al nostre correu:
JOSÉ MONTILLA, L'HOME QUE VA VOLER ENFONSAR L'ESTATUT
“Al día siguiente de que se aprobase en el Parlamento de Catalunya hice unas declaraciones críticas con el texto aprobado. Es más: dije que en la tramitación parlamentaria en Madrid, los socialistas catalanes no renunciábamos a incorporar las 62 enmiendas que habíamos presentado y habíamos perdido, o retirado para no perderlas…/… el Estatuto que salió del Parlament era manifiestamente mejorable..../... Hoy me siento más cómodo con el Estatuto aprobado por las Cortes que con el Estatuto salido de Catalunya”. José Montilla a El País (4 de juny de 2006).
Algú pot pensar, víctima de la mentida i l’engany, que afirmar que Montilla volia enfosar l’Estatut és exagerat. Però ell mateix es posa en evidència. I, especialment, si s’analitzen les 62 esmenes que diu que “no van renunciar incorporar”. És cert que algunes d’elles varen prosperar: el control de l’aeroport, l’agència tributària única des del primer moment, o les seleccions esportives catalanes. Però no és menys cert que Montilla –aleshores ministre a Madrid- en d’altres esmenes que volia incorporar no va tenir èxit: drets històrics (Montilla havia afirmat reiteradament que no donaria suport a un Estatut on es recollissin els drets històrics de Catalunya), cistella d’impostos, bilateralitat total en el finançament, definició de competències exclusives i compartides, presència a la UNESCO, etc.
El 20 d’octubre de 2005, pocs dies després d’aprovar l’Estatut el Parlament de Catalunya i de que el Sr. Montilla digués públicament que el text no li agradava, el tripartit –amb el suport del PP- va rebutjar una resolució presentada per CiU que deia: “es constata la necessitat de garantir la unitat d’acció mitjançant la defensa de la integritat del text de l’Estatut i el manteniment del compromís de no presentar-hi cap tipus d’esmena”.
Vistes aquestes dades objectives i contrastables, el relat oficial imposat per dirigents del tripartit consistent en afirmar que Mas es va “vendre” l’Estatut per un plat de llenties, és una de les falsedats, mentides i manipulacions més grans que s’han construït a la història del catalanisme polític. Però això és, per a mi, relatiu, ja que només afecta directament a la gent de CiU i a la gent que rebutgem la mentida i la manipulació. El més dramàtic i trist de tot plegat, per directament contrari als interessos de Catalunya, és que el Sr. Montilla ara és el responsable de desplegar l’Estatut que va intentar amputar, després d’haver perdut les eleccions i de comptar amb el suport d’un dels dos partits que van dir no a l’Estatut. Per llogar-hi cadires!
Algú pot pensar, víctima de la mentida i l’engany, que afirmar que Montilla volia enfosar l’Estatut és exagerat. Però ell mateix es posa en evidència. I, especialment, si s’analitzen les 62 esmenes que diu que “no van renunciar incorporar”. És cert que algunes d’elles varen prosperar: el control de l’aeroport, l’agència tributària única des del primer moment, o les seleccions esportives catalanes. Però no és menys cert que Montilla –aleshores ministre a Madrid- en d’altres esmenes que volia incorporar no va tenir èxit: drets històrics (Montilla havia afirmat reiteradament que no donaria suport a un Estatut on es recollissin els drets històrics de Catalunya), cistella d’impostos, bilateralitat total en el finançament, definició de competències exclusives i compartides, presència a la UNESCO, etc.
El 20 d’octubre de 2005, pocs dies després d’aprovar l’Estatut el Parlament de Catalunya i de que el Sr. Montilla digués públicament que el text no li agradava, el tripartit –amb el suport del PP- va rebutjar una resolució presentada per CiU que deia: “es constata la necessitat de garantir la unitat d’acció mitjançant la defensa de la integritat del text de l’Estatut i el manteniment del compromís de no presentar-hi cap tipus d’esmena”.
Vistes aquestes dades objectives i contrastables, el relat oficial imposat per dirigents del tripartit consistent en afirmar que Mas es va “vendre” l’Estatut per un plat de llenties, és una de les falsedats, mentides i manipulacions més grans que s’han construït a la història del catalanisme polític. Però això és, per a mi, relatiu, ja que només afecta directament a la gent de CiU i a la gent que rebutgem la mentida i la manipulació. El més dramàtic i trist de tot plegat, per directament contrari als interessos de Catalunya, és que el Sr. Montilla ara és el responsable de desplegar l’Estatut que va intentar amputar, després d’haver perdut les eleccions i de comptar amb el suport d’un dels dos partits que van dir no a l’Estatut. Per llogar-hi cadires!
Francesc Homs i Molist, és diputat al Parlament de Catalunya i pare de l'Estatut del 30 de setembre.
Recomana TWT
Creant opinió
Envia cartes al director
1 comentaris:
Com es deixen enganyar aquests d'esquerra amb lo del pacte Mas-Zapatero, quan el Mas va fet tot el que va poder per evitar una retallada més gran com volia el PSC i el PSOE. On estava ERC aquells dies??? Per què van fer tots els papers de l'auca per al final votar no i ara defendre allò a què van votar en contra? Els historiadors del segle XXI tindran feina per entendre el catalanisme polític de principis de segle!
Publica un comentari a l'entrada