19 de nov. 2006 22:14

CAROD, EL SUBMARÍ DEL PSOE



El LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA ens fa cinc cèntims del perquè de tot plegat. No és la primera vegada que l'impostor i intrigant Carod Rovira provoca un enfrontament fraticida i una "guerra civil" dintre les files del catalanisme. Ara fa justament 10 anys, ja va aconseguir sabotejar des de dintre el projecte independentitsa liderat per Àngel Colom i que va sorgir al congrés de Lleida de 1989. L'argument principal que aleshores va emprar Carod per fer la guerra bruta contra Colom era que la missió d'ERC era "servir la gent per a coses concretes, no per a recordar-los només en forma de cantarella enfadosa l'horitzó cap on volem anar" (14 de juliol de 1996) o que "No ens calen líders independentistes sinó gent que governi el país" (Avui, 11 de setembre de 1996). Carod Rovira, que havia perdut davant Colom la seva candidatura al Congrés de Lleida (novembre 1989), té una ambició de poder i un "ego" totalment desmesurat fins al punt que no va aturar d'emmerdar i de desestabilitzar el partit fins que, després de l'escissió del PI (8 d'octubre de 1996), va aconseguir ésser nomenat Secretari General d'ERC al congrés de Vilafranca (24 de novembre de 1996). En la guerra interna de desgast contra l'independentista Àngel Colom, Carod Rovira i el seu grupet el van acusar de tot: de practicar un "independentisme folklòric", d'ésser un exseminarista que actuava com a submarí de Jordi Pujol, de tenir un discurs pobre i monotemètic, d'actuar com un Messíes, d'ésser un il.luminat, d'actuar pel seu compte i de ser únicament una cara mediàtica, de no tenir una sòlida organització de partit, d'ésser un mans foradades i no ésser prou curós en les despeses, d'anar a veure d'amagat Jordi Pujol cada dos per tres, etc.

2.- En la guerra bruta contra l'independentista Àngel Colom, Carod Rovira se va servir de tot tipus de mentides, intoxicacions i desinformacions. Des de fer córrer rumors per dins el partit dient que Colom era un alcohòlic, que patia la sida o que era un ludòpata, Carod Rovira va incitar les JERC, aleshores dirigides per David Minoves i després per Camil Ros, a fer pintades i pamflets anònims contra Colom i Pilar Rahola; això apart de dedicar -se a filtrar als seus "amics" periodistes d'El País, l'Avui, etc. tot tipus de documentación interna i confidencial del partit que després era àvidament aprofitada pels mitjans espanyolistes. Anys després, sens dubte empès per la mala conciència i en un rampell de sinceritat, Carod va reconèixer: "Vam accentuar de vegades una certa crueltat i una crítica personal excessiva" (Què pensa Josep-Lluís Carod Rovira? Vicent Sanchís. Proa Dèria Editors. Barcelona 2003, pàg. 97).

3.- Pilar Rahola va declarar al diari La Vanguardia, 26 de maig de 1997, que en una conversa amb el ministre d'interior pel PP, Jaime Mayor Oreja, aquest li havia dit: "el Secretario General de ERC me cae bien porque me ha dicho que no es independentista". Aquest Mayor Oreja és el mateix que com a Ministre de l'Interior d'Aznar va enviar un missatge de condol a Carod quan es va morir el seu pare guàrdia civil que havia treballat per als servicis d'informació de la dictadura.

4.- Ens consta que dins la militància d'ERC i el seu entorn ha provocat un gran impacte l'afirmació categòrica del LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA de qualficar Carod de submarí del PSOE i de talp espanyolista infiltrat a la cúpula d'ERC. Doncs, ens reafirmem ara en la nostra afirmació i a més afegim que quan Carod va acosenguir la trencadissa d'ERC al 1996, Raimon Obiols va rebre la noticía amb una gran satisfacció tot i afegint que l'escissió era un element positiu en la mesura que oferia un nou panorama polític que permetia construir un projecte d'alternança a CiU. En unes declaracions a La Vanguardia, 6 d'octubre de 2002, Carod ja va declarar que "Esquerra acceptaria tenir ministres a Madrid" dins un govern del PSOE.

El temps és un jutge implacable que posa tothom al seu lloc. Moltes vegades, quan hom analitzza uns fets des de la distància curta, se li escapen moltes coses. La campanya bruta de setge i enderroc liderada per Carod Rovira contra l'independentista Àngel Colom durant els anys 1989-1996 obeïa a unes raons profundes que només la perspectiva dels anys ha posat al descobert. Ara tot, però, se comença a explicar i qui vulgui entendre com i perquè Carod Rovira ha arribat a fer president de Catalunya tot un espanyolista com José Montilla, ha d'anar a cercar la resposta en la trajectòria i la biografia personal de Carod.

2 Comments On "CAROD, EL SUBMARÍ DEL PSOE"

20/11/06 11:06

Les bases de ERC es tenen que revoltar contra els seus dirigents que els han venut per poder. Això ho dic no perquè ERC es col•loqui a prop de CIU sinó perquè el catalanisme guanyaria molts punts fent fora a aquesta gent plena d’ànsies de poder que a la hora de la veritat s’obliden de les seves bases i el que es mes important, de Catalunya.

Anònim Says:
20/11/06 20:55

Molt bona anàlisi.

Eule

TWTtv


Artur Mas,
la casa gran


1-D, dret de decidir,
La primera TV antitripartit

Fes-ho possible

Nom:

E-mail:

Comentaris:
(no usis accents)


Contacta amb nosaltres

Introdueix el teu e-mail:


Afegir a Google Reader o Homepage

Suscriure a Bloglines

Add to Technorati Favorites



Col·labora

















Nota

(CC) 2006-2007
Alguns drets reservats Tripartit-Watch Team
Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font

Online des del 09.11.2006

Privacitat

(CC) 2006-2007 GRUP TWT
TWT · TWTtv · AlertaTripartit

Advisory

Comptadors

visites
usuaris online

Enllaços

Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back!