"ERC ESTÀ VENENT CATALUNYA AL PSOE"

Foto: Iñaki Anasagasti

Iñaki Anasagasti fa una lectura molt ajustada a la realitat sobre ERC: "Els qui defineixen la seva identitat ideològica sobre el doble pilar esquerrà i independentista, gaudeixen, sempre, d'amplis avantatges a l'hora de situar-se i actuar al terreny polític. El seu nacionalisme radical els permet criticar als nacionalistes tebis, acusant-los de traïdors i vendepatrias, sense que això els els impedeixi acollir-se a la seva identitat d'esquerres, per entendre's políticament amb partits espanyols (també d'esquerres), sense que el seu ideari es ressenti el més mínim. Perquè són independentistes, però també són d'esquerres. I l'eix de les seves aliances pot ser el nacional, però també pot ser el social. I els dos eixos formen part de la seva identitat política. Això va ocórrer amb molts dels antics Euskadiko Eskerras. Que es van quedar en el PSOE, sense que se'ls alterés el més mínim el color i el gest de la cara. Però la història no va acabar amb ells. N'hi ha d'altres en similar situació que, molt me'n temo, acabaran fent el mateix. El d'ERC és un exemple paradigmàtic d'això que dic.

L'esquerra és, per a ells, una coartada que els permet fer el que volen sense que ningú pugui acusar-los de traïdors, perquè ells, ja se sap, són "independentistes". Més nacionalistes que ningú. I com són més nacionalistes que ningú, ningú no pot sospitar que estiguin venent Catalunya al PSOE. Si ho fa CiU, estaria contribuint a conformar, junt amb el PSC, un sa "regionalisme centrista". Però ERC és independentista i ho pot fer sense que en derivi cap perill per a Catalunya.

Les explicacions que han donat els líders d'ERC per explicar aquesta maniobra, no tenen pèrdua. Carod Rovira argumentava en un article publicat el passat dissabte en EL PAIS (l'òrgan oficial del Govern del PSOE) que l'acord amb el PSC havia de veure amb la idea que "Per a Esquerra, cohesió social i cohesió nacional no són sinó dues cares d'un mateix objectiu".