Font: TWTUn amable col·laborador de TRIPARTIT-WATCH ens ha facilitat la prova de càrrec de com el tripartit ja estava cuinat 10 dies abans de les eleccions i com es repartien Cultura abans de que els electors emetessin el seu veredicte.
Per més informació consultar el post a què fa referència aquest.
Recomana TWT
Creant opinió
Envia cartes al director
7 Comments On "EL CAS ARITZETA (O COM REPARTIR-SE CULTURA ABANS DE LES ELECCIONS)"
Això és antidemocràtic a més d'immoral. Si es podien repartir carteres abans de les eleccions és que ja sabien que reeditarien el Tripartit i que el PSC els cediria Cultura. CAROD i PUIGCERCÓS DIMISSIÓ !
Jo no ho entenc...això volia dir que CiU no pactaria amb ERC de cap manera?? Perquè ERC va dir durant la campanya que la conselleria de cultura era una condició pels pactes. Serà que CiU volia a un socialista?
Cultura, cara dura
No és d’estranyar que un partit amb possibilitats d’accedir al govern tingui plans molt concrets sobre la gestió que eventualment duria a terme. En el cas d’Esquerra, però, sembla que ja abans de les eleccions deien blat abans de tenir el sac ben lligat. O potser és que sí el tenien ja lligat?
Què és això que destapa Tripartit-watch si no la prova que ni tot estava per fer ni tot era possible?
El correu electrònic que Margarita Aritzeta —de la vocalia de literatura, que forma part de la sectorial de cultura d’Esquerra— va enviar a la seva gent per demanar-los l’opinió sobre un nou organigrama per la Conselleria de Cultura, amb noms i tot, està en condicional —“si [Esquerra] entra al govern (i si la dinàmica de pactes ho permet)”— però sorprèn que tinguessin els plans tan avançats.
I sorprèn també que el divendres 20 d’octubre, entrant ja en plena campanya, s’entretinguessin amb powerpoints tan detallats si no és que les negociacions del tripartit estaven ja gairebé tancades, a l’espera només que els resultats de les eleccions decantessin els últims serrells —una conselleria més cap aquí o cap allà—. En tot cas sembla que el capatàs (Montilla Aguilera) del señorito (Rodríguez Zapatero) ja els havia emparaulat la Conselleria de Cultura.
Òbviament, la cosa podria haver anat d’una altra manera. Podria haver anat d’una altra manera si, i només si, les tres forces tripartides sumades no haguessin assolit la majoria absoluta.
Els socialistes s’haguessin plantejat l’opció de l’anomenada sociovergència només en el cas que CiU hagués vorejat la majoria absoluta. I Esquerra no tenia un pla B —aquesta vegada tampoc—, senzillament perquè si l’hagués tingut, donat el retrocés experimentat pels socialistes, l’haurien pogut plantejar a CiU i no ho han fet, ans al contrari. L’únic pla d’Esquerra era, per poc que es pogués, continuar amb els mateixos aliats —i la veritat és que han pogut per poc—.
Per tant, sí, votar Esquerra era votar Montilla. Semblava una simplificació abusiva pròpia d’una campanya electoral, però s’ha revelat com una veritat històrica.
Ara, el capatàs està revisant els powerpoints d’Esquerra i dient aquest sí aquest no.
I CiU tenia un pla B si no guanyava i el PSC li deia que no volia sociovergència?
Totes aquestes especulacions fan riure. Els votants d'Esquerra,molts,no veiem clar a Montilla de President.Però després de la campanya de CiU,molts ho considerem el millor acte de patriotisme al país.
Que n'arriben a ser d'hipòcrites i papanates els d'E. S'ofenen per una campanya electoral enginyosa per part de CiU, i en canvi, ja no se'n recorden quan els hi van fotre una patada al cul.
Són uns sociates de segona, uns pocapenes, uns tontos molt útils als sociates, sociates ruquets.
La cagada monumental va ser el 2003 quan ERC, podent fer l´Estatut solament amb CIU i governar amb CIU sense ingerències de Madrid va preferir ser controlada per Espanya. Ara es queixa de ser plat de segona taula. A mi ja em va desenganyar el 2003. Adéu ERC.
Ni sociovergència
Ni socioesquerra
PACTE NACIONAL JA!
Publica un comentari a l'entrada