CACERES IL·LEGALS A MEDI AMBIENT

Segons informa avui e-noticies, personal adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge (ICV-EUiA) van participar en una batuda il·legal de senglars que es va fer en una àrea privada de caça del terme municipal de Roquetes (Baix Ebre) el passat 28 de gener. La denúncia d'un particular va posar els fets en coneixement del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. A partir d'aquesta inspecció, va cursar-se una denúncia contra l'actual titular de l'àrea privada de caça per organitzar i executar una batuda de porcs senglar sdins d'un terreny cinegètic d'aprofitament especial. La denúncia haurà d'establir si el titular de l'àrea privada de caça disposava de tots els permisos reglamentaris o no.

ACUSEN SAURA DE REPRESSOR DE DEBÒ

La detenció per ordre expressa de l'Audiència Nacional de la pressumpta col·laboradora amb grups terroristes anarquistes italians i veïna de Sarrià de Ter, Núria Pòrtulas, encara porta cua. Dos portals d'internet d'ideologies bastant diferents (Indymedia i El Racó Català) han penjat la imatge superior i inciten als seus lectors a divulgar-la. En el fotomuntatge s'acusa directament al conseller d'Interior Joan Saura i a l'Àrea Central d'Investigació Interior (ACI) del Cos dels Mossos d'Esquadra "dependents d'IC-Verds-EuA" d'estar al darrera de la detenció, ignorant que la policia catalana ha de complir els mandats judicials i que no està al servei de cap partit polític.

En aquest blog sóm crítics amb el conseller Saura, però en aquest cas concret, poca cosa té a dir o a fer al respecte i és absurd que aquests col·lectius es manifestin davant les seus d'ICV o iniciïn una campanya de desprestigi del conseller per un afer que està fora de les seves competències.

Des de TWT simplement demanem que s'aclareixin els fets el més aviat possible i es respectin els drets de la detinguda i de la seva família (hi ha hagut falta d'informació a la família i la detinguda ha viscut situació d'aïllament els primers dies de la seva detenció).

PUIGCERCÓS I CARRETERO NO ES PARLEN

Ens informen que aquest cap de setmana a Puigcerdà, a la Festa del Trinxat, es van veure les cares l'impulsor del Reagrupament, Joan Carretero i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós. Ni tan sols es van dirigir la paraula en tot el sopar. Puigcercós va arribar tard al sopar, per fer-se notar, de fet no va anar a la recepció que es va fer a l'Ajuntament per signar el llibre d'honor.

Al mateix sopar va assistir Joaquim Nadal, encara que guardant les distàncies. Montilla que en un primer moment havia acceptat la invitació, a última hora va decidir que no hi aniria.

Algunes persones van voler increpar Puigcercós, per la qual cosa el Cos dels Mossos d'Esquadra va haver de fer un seguiment de prop, perquè ningú se li acostés.

PER QUÈ DIUEN ESCOLA QUAN VOLEN DIR BARRACÓ?

El proppassat 16 de febrer, la quintacolumna que va deixar Pasqual Maragall al nou govern tripartit, el conseller d'Educació en castellà, Ernest Maragall, va comparèixer al Parlament de Catalunya per anunciar la construcció de 300 centres educatius per al nou curs lectiu que s'iniciarà el setembre de 2007.

Anunciar la construcció de 300 centres educatius passaria per ser política social de la bona. Però no és el cas. Perquè el mateix dia el Departament d'Educació va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l'anunci d'una convocatòria per a l'adjudicació d'un contracte d'arrendament amb opció de compra d'edificis prefabricats recuperables destinats a aularis de Catalunya per un import total de més de 8 milions d'euros perpetuant l'ús d'aquest tipus d'instal·lacions que no garanteixen als alumnes les condicions necessàries per rebre una educació de qualitat.

PUBLIRREPORTATGES PRO-PSC DUBTOSAMENT LEGALS

El portaveu del grup de CiU a la Diputació de Barcelona, Jaume Ciurana, ha denunciat l’aparició d’un publirreportatge dedicat al món local on tots els entrevistats que hi apareixien eren alcaldes del PSC i ICV. La utilització partidista de les campanyes institucionals de la Diputació de Barcelona per part del Partit Socialista de Catalunya amb El Periódico de còmplice el passat 14 de febrer van fer aparèixer en aquest diari un publireportatge sobre el món local, on es realitzaven diverses entrevistes, totes elles a alcaldes del PSC i d’ICV.

En el ple de la Diputació el diputat del PSC, Antoni Fogué, ha reconegut que el publirreportatge va ser cofinançat per la Diputació i els diversos ajuntaments que hi apareixen. Segons el diputat de CiU, Jaume Ciurana, aquesta és una mostra més de la utilització partidista per part del PSC dels recursos públics. El portaveu de CiU s’ha preguntat si es publicarà un altre publirreportatge amb alcaldes nacionalistes.

En el ple d’aquest matí CiU també ha denunciat la campanya, clarament partidista, que la Diputació ha finançat a l’Ajuntament d’Esplugues sota el lema “Esplugues a les teves mans”. A parer del portaveu de CiU aquestes campanyes vulneren els principis de la llei 18/2000, de 29 de desembre, per la qual es regula la publicitat institucional, ja que s’utilitzen mitjans públics amb l’únic objectiu de reforçar la figura dels alcaldes i alcaldesses de cara a les properes eleccions municipals. “Queda clar”, ha dit Ciurana, “quin és l’objectiu de totes aquestes campanyes endegades pels socialistes: reforçar i donar a conèixer, amb recursos públics, els alcaldes i alcaldesses socialistes per a les properes eleccions municipals del mes de maig. Què potser no hi ha alcaldes d’altres forces polítiques susceptibles d’aparèixer en aquest tipus de publicacions?”.

Una vegada més el socialistes fan un ús partidista dels diners de tots per promocionar els seus candidats. La maquinària propagandística del PSC està a ple funcionament, segons Ciurana, que ha demanat als socialistes que abandonin la publicitat i la propaganda i es dediquin a resoldre els problemes dels ciutadans.

CCOO CENSURA JOAN PUIGCERCÓS PER L'AFER DELS CURRÍCULUMS

Els curriculums d'ERC segueixen portant cua. El sindicat CC.OO a través de la informació apareguda a diferents mitjans de comunicació de que la Federació d’ERC a les Terres de l’Ebre, va enviar a diferents militants seus una comunicació demanant currículums per la via d'urgència ha manifestat que CCOO no pot permetre aquestes pràctiques de clientelisme i amiguisme i sota un comunicat anomenat "Neopotisme a la Generalitat" critica el conseller Joan Puigcercós per trencar amb els principis bàsics d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat com a reguladors a l’accés a l’ocupació pública. Podeu veure la carta que han tramés al conseller tot fent un click en la imatge superior.

VINTITRESENA DESENTESA: UN SINDICAT AFÍ A ERC CONTRA ERC

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'instrument de què disposa ERC a les Universitats catalanes (siguem sincers, el SEPC és a ERC el que la FNEC a CDC) ha mostrat la seva profunda indignació amb el Govern català (on hi ha ERC) davant el fet que hagi acceptat el fons del decret espanyol d'ensenyances mínimes i impulsor de més hores de castellà a l'escola primària catalana.

Per si això fos poc substancial, el SEPC reclama una rectificació política al govern acusant-lo (per tant també a ERC) de submissió política. El SEPC a més considera tot plegat una desentesa de les grosses ja que el govern no ha mostrat un posicionament comú davant l'afer en qüestió. En aquest sentit, el SEPC remarca que és especialment "greu el paper d’organitzacions com ara ERC, que tot i la voluntat des de bon inici de recórrer el decret d'Educació al Tribunal Constitucional incloent-hi la problemàtica de la tercera hora, no ha estat prou ferma davant de les declaracions d'Ernest Maragall alhora que ha emès declaracions on s’acceptava la possibilitat de negociar la incorporació d’una tercera hora de llengua castellana, bé de llengua o bé d’una altra matèria, en l’elaboració d’un decret propi que avui per avui segueix encallat".

DEL TRIPARTIT 2 A LA LOAPA 2

Segons e-noticies, el PSOE ha fixat un criteris inamovibles sobre el futur autonòmic: descentralització sí però dins d'un desenvolupament harmònic de l'Estat de les autonomies sense perdre de vista els principis de lleialtat institucional i cohesió social. D'acord amb el que avui mateix publica l'Avui, en un manifest autonòmic elaborat de cara a les eleccions del proper 27 de maig, la direcció de Rodríguez Zapatero assenyala uns límits molt nítids a les reformes territorials i deixa palès que la seva idea d'Espanya no suposa en cap cas un canvi del model d'Estat. El PSOE assegura que només així es combat "l'exclusiva visió bilateral dels nacionalistes" i el "gir recentralitzador" del PP. Ni sobiranisme ni neocentralisme. Zapatero afirma que no es mourà de l'Estat autonòmic donant per fet que només aquest sistema pot servir per equiparar el nivell competencial de totes les comunitats i garantir que totes tinguin el mateix progrés econòmic i de benestar. En tot cas, pel que pugui ser, el PSOE avisa que les reformes estatutàries encara pendents d'arribar o de discutir al Congrés es faran "reafirmant" les competències exclusives de l'executiu central així com la responsabilitat que assegura tenir pel que fa a la garantia de la cohesió i la solidaritat.

El manifest, que serà sotmès a votació el proper dia 3 de març al comitè federal, en el qual participa el PSC, deixa constància que en matèria de decisions territorials hi haurà més multilateralitat que bilateralitat, i això afecta el futur sistema de finançament que es començarà a negociar aquest any. A més, comportarà una regulació "homogènia" d'aspectes fiscals, d'hisenda i econòmics del finançament de les comunitats. En tot cas, el PSOE defensa que el sistema ha de ser "equitatiu" i ha de garantir la solidaritat. Sobre el futur paper del Senat, la intenció dels socialistes és convertir-lo en una cambra que serveixi per tutelar les lleis autonòmiques. La justícia, tot i la descentralització, requereix més "cooperació" entre Estat i territoris. I, finalment, segueix donant per bo que les comunitats i ens locals assumeixin l'ordenació territorial -una qüestió polèmica pels casos de corrupció urbanística-, mentre que planteja un poder més gran per als ajuntaments.

Aquest és el partit que ERC ens ha posat al capdavant de la Generalitat.

ES CARREGUEN A LLUÍS CAELLES

Després del cessament de Jaume Masdeu com a cap dels serveis informatius de TV3, ara és el torn de Lluís Caelles, actual editor del Telenotícies Vespre i líder per la cua dels informatius d'aquesta franja horària.

Segons les informacions que estan circulant avui, Rosa Marqueta, actual cap d'informatius i comptant amb el vist-i-plau de Joan Majó, hauria proposat a Ramon Pellicer com a presentador del Telenotícies Vespre, que el podria conduir en solitari, en un nou format de tan sols 30 minuts i endarrerint la sortida en pantalla a les 21 hores .

EN SÓN 200

Les plataformes que ha impulsat ERC i que estan en stand-by per ordres directes de l'espanyolista José Montilla al viceconseller Carod-Rovira (Tenim el Dret a Decidir i Sobirania i Progrés) preparen una recollida de signatures no per defensar la llengua catalana o contra les retallades de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya provinents de Madrid sinó per demanar el dret a convocar referèndums a Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

Volen convocar referèndums i tan sols en són 200 els de la Plataforma pel Dret a Decidir (tot i posar a la seva web que compten amb 4750 suports). El cas de Sobirania i Progrés ja és d'escàndol, fan veure que són 10000 i en realitat no arriben a 5000 persones, entre les quals, fins fa poc, hi havia personatges il·lustres com José Maria Aznar López.

Són les cortines de fum que ha de llençar l'òrbita republicana per acontentar els seus votants, incrèduls amb com s'estan empassant la pluja espanyolista del president Montilla.

110 PLACES DE MOSSO DE DIVERSIFICACIÓ SOCIAL

El Departament d'Interior dirigit pel conseller Joan Saura ha obert una convocatòria de 110 places per al Cos dels Mossos d'Esquadra en la qual es demanen persones "de la nova immigració extracomunitària", o sigui de gent desarrelada i que no té ni passaport europeu, si així es preten millorar la seguretat del nostre país van mal dades.

De moment a Youtube, extraoficialment, els Mossos ja van fent una selecció dels millors moments de Joan Saura al Polònia del Toni Soler:

VINTIDOSENA DESENTESA: HUGUET S'ESTÀ QUEDANT SOL

Després de la dimissió de Maria Segarra, directora general a Innovació, Universitats i Empresa, a la macroconselleria que ostenta el sr. Huguet, hem sabut que la Comissionada d'Universitats i militant de la federació gironina d'ERC, Blanca Palmada, i també el diretor general de Recerca, Xavier Hernàndez volen fotre el camp farts de l'intrusisme del conseller Huget. En el cas de Blanca Palmada, semblaria que ser que tampoc acaba de fer-se amb el conseller, tal i com va passar amb la Maria Segarra, però fonts oficials del departament s'han espavilat a negar-ho.

EL DOBLE LLENGUATGE D’ICV-EUiA

Segons publica avui la Fundació Catalunya Oberta, aquests darrers dies, des de la coalició ICV-EUiA s’han fet diferents declaracions aprofitant la precampanya de les municipals.

La candidata d’ICV-EUiA per Barcelona, la regidora Imma Mayol, en l’acte de presentació de la seva candidatura ha instat els membres de la seva candidatura, on hi ha membres de tots els partits que configuren la coalició ICV-EUiA, a entrar en el debat sobre la seguretat, ja que segons ella “la dreta ha decidit que serà el tema central de la campanya. Nosaltres no hem d’amagar-nos davant això, hem de crear propostes alternatives a la dreta per fer front a la brutalitat d’Alberto Fernández Díaz i al doble llenguatge, més perillós, de Xavier Trias”.

El recent nomenat senador per designació del Parlament, el Sr. Joan Josep Nuet, d’EUiA, en la jornada programàtica de la coalició celebrada a Tarragona ha dit que “la coalició ha contribuït a què Catalunya tingui un govern d’Esquerres i amic dels ajuntaments. Ara cal derrotar també la dreta a Tarragona [...] hem de seguir creixent perquè el país ens demana una gran coalició. La mixtura del roig i verd pot aconseguir coses inimaginables”.

El coordinador general d’EUiA i membre de la mesa del Parlament de Catalunya, el Sr. Jordi Miralles, referint-se als partits del Parlament que estan a l’oposició ha declarat que “confronten amb les formes sense entrar en els continguts perquè saben que la ciutadania està més a prop dels nostres continguts que de les seves propostes”.

Per veure quins són els experts en doble llenguatge sobre temes de seguretat, o com el roig i el verd poden aconseguir coses inimaginables, o en quin grau els continguts de la coalició ICV-EUiA estan a prop de la ciutadania només cal visitar la web d’EUiA i accedir als continguts programàtics i als estatuts del Partit Obrer Revolucionari (POR), que forma part d’aquesta coalició i del govern tripartit.

D’acord amb el seu programa cal “l’abolició de la policia i de l’exèrcit permanent i la seva substitució per la vigilància del poble en armes; l’abolició de la burocràcia i la seva substitució per funcionaris escollits, revocables i que cobraran com els obrers; l’abolició del parlamentarisme burgès i la seva substitució per una democràcia proletària...”

I d’acord amb l’article primer dels seus estatuts “el POR defensa la dictadura del proletariat, és a dir, la presa del poder polític per part de la classe obrera expropiant la burgesia i destruint l’Estat a través de la insurrecció armada, amb l’objectiu d’instaurar un règim republicà fonamentat en els Consells Obrers i en un govern d’obrers i camperols.”

“L’abolició de la policia” i “la lluita armada”! Estem segurs que aquestes idees no són les de la majoria de militants ni, per descomptat, de votants d’ICV-EUiA, però si volen ser mínimament seriosos, els senyors d’EUiA haurien de fer fora immediatament de les seves files aquest energúmens del POR. Si no ho fan, que després no es queixin de les crítiques.

REAGRUPAMENT.CAT JA TÉ DOCUMENT FUNDACIONAL

L’ex-conseller de Governació, Joan Carretero, ha posat en marxa la pàgina web del col·lectiu Reagrupament.Cat (RCat). Segons s’explica a la nova pàgina, el col·lectiu està format per militants, simpatitzants i amics d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Nascut oficialment després de la reedició del tripartit, els membres d’aquest col·lectiu, encapçalat per Carretero, tenen dos objectius. Primer “la intervenció organitzada en la vida interna del nostre partit” i, segon, “la interrelació amb el conjunt de la societat dels Països Catalans sobre la base dels documents que configuren els principis ideològics d’ERC, aprovats pels successius congressos del partit”.

DECLARACIÓ FUNDACIONAL DE REAGRUPAMENT.CAT

1.- La llibertat nacional dels Països Catalans ha de ser l’objectiu principal d’ERC i el centre de la seva actuació política.

Des de la seva fundació, la característica fonamental que ha distingit ERC com a partit polític és la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya, concretada ja fa prop de vint anys en un projecte decididament independentista. És per aquest motiu que ERC sempre ha reunit una gran pluralitat de sensibilitats ideològiques progressistes en el seu interior.

2.- Cal definir una estratègia per a la independència

La sort que va córrer el projecte d’Estatut, d’inspiració federal, aprovat pel Parlament de Catalunya, ha de fer que l’independentisme revisi la seva aposta estratègica per la via federalista com a estació de pas cap a la independència. En conseqüència, RCat proposa dissenyar una estratègia per a la creació d’un Estat català independent a mitjà termini, amb la participació de tots els sectors de la societat civil que opten clarament per la sobirania de Catalunya. ERC ha d’impulsar i liderar aquest procés.

3.- Independentisme i bona gestió, conceptes sinònims

Al Parlament de Catalunya, ERC no és el partit majoritari -encara-, però per segona legislatura consecutiva ha pogut decidir el signe del govern. Aquesta posició decisiva, a banda que s’hauria de reflectir clarament en l’acció de govern, s’ha d’aprofitar per fer avançar tant com sigui possible el projecte independentista des del govern, bo i gestionant de forma eficient i rigorosa les competències que els representants d’ERC al govern tenen encomanades. RCat denuncia les posicions que presenten com a incompatibles el manteniment d’un fort perfil polític propi amb la gestió i la governabilitat, i les actuacions que se’n desprenen.

4.- Referents de l’honestedat política

Molts ciutadans han vist en ERC una esperança de regeneració de la vida política a Catalunya. Els propis missatges del partit (“mans netes”, “aire fresc”) sovint han fet referència a aquests valors tan característics del republicanisme català. RCat considera necessari adequar l’actuació dels representants públics de l’independentisme, sempre, a aquests valors, dels quals no podem deixar de ser referents.

5.- Un partit que es construeix des de la base

La tradició assembleària d’ERC ha atorgat sempre al conjunt de la militància un pes decisiu en la presa de les principals decisions del partit. Aquest és un tret que ha distingit ERC de la resta de partits, que no ha perjudicat -ans al contrari- el seu creixement i que ha corregit amb duresa les temptacions d’allunyar el partit dels seus principis polítics bàsics en nom d’interessos aliens. RCat defensa l’aprofundiment de tots els mecanismes de participació democràtica dels militants.

6.- La desorientació de l’actual direcció d’ERC

Fa temps que la direcció d’ERC dóna mostres d’una manca de rumb polític preocupant. Dels episodis desconcertants que la direcció va protagonitzar durant la legislatura anterior del Parlament de Catalunya s’ha passat, des de la formació del nou govern de la Generalitat, a una inquietant deriva cap a l’assumpció com a propis de discursos que els nostres rivals polítics han fet servir històricament per combatre l’independentisme, i a la justificació d’algunes decisions en base a aquests plantejaments.

Grup promotor de Reagrupament.Cat 10 de febrer del 2007

UN PRESIDENT PATRIOTA ESPANYOL DE PLUJA FINA

Foto: Avui

El president de la Generalitat, José Montilla, va acusar el cap de setmana el PP de comportar-se de manera "deslleial i profundament antipatriòtica" en pretendre erigir-se en defensor exclusiu de la Constitució i de la idea d'Espanya i "alimentar" l'enfrontament territorial. Montilla va fer aquestes declaracions a Los Barrios (Cadis), on va acudir a participar en un acte de suport al nou Estatut andalús al costat del president de la Junta, Manuel Chaves. Des d'allà, el president va denunciar que el PP ha declarat "una guerra sense quarter" contra Catalunya perquè "creia que era fàcil ressuscitar el vell anticatalanisme de l'Espanya negra" per danyar el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Montilla va reblar que es considerava "un patriota espanyol".

Durant la seva intervenció davant unes 600 dones que van assistir al dinar-míting, Montilla va assegurar que l'Estatut andalús és "extraordinàriament important" per a Andalusia però també per a Catalunya, perquè "enforteix" un model de desenvolupament de l'Estat de les autonomies que ha estat "bo per a tots". Segons el president català, Andalusia i Catalunya "es complementen, són els pilars de l'Espanya autonòmica que no té por de res, no té por de reformar el que pugui millorar la vida dels ciutadans".

HO VAM DIR: ERC S'HO EMPASSA

ERC proposa que la tercera hora de castellà s'apliqui en casos concrets i en assignatures no lingüístiques. La direcció d'Esquerra ha decidit no qüestionar més el Tete pel decret de primària del conseller d'Educació. Els republicans proposen mantenir les hores de castellà a l'escola tal com estan, i deixar una porta oberta a aquells centres que demanin la tercera hora perquè viuen "una situació sociolingüística concreta". En aquests casos, Educació podria autoritzar que s'impartissin continguts d'àrees en castellà o també en anglès, però sempre en assignatures no-lingüístiques.

Els republicans van fer arribar dijous passat a Maragall la seva proposta de decret amb un argumentari inequívoc: la solució que Esquerra proposa per al decret que respondrà al d'ensenyaments mínims del govern espanyol és introduir un precepte segons el qual Educació podrà autoritzar als centres que ho demanin que imparteixin les matemàtiques o les ciències socials (que inclou la Història de Catalunya) en castellà! La vicesecretària general d'Acció Política d'ERC, Anna Simó, va precisar, però, que s'autoritzaria en casos excepcionals: en centres que ho demanin perquè viuen una situació sociolingüística concreta o per la seva ubicació.

O sigui, que es pretén espanyolitzar tot allò que fa tuf de massa català.

ZP ES CARREGA L'ESTATUT

Segons informa e-noticies, el clima de crispació política que es respira a Madrid, fruit d'un enfrontament entre el PSOE i el PP que asfixia tant l'activitat política com la judicial ha provocat que el Govern espanyol hagi decidit ajornar el desenvolupament de l'Estatut. Després de constatar que una sòlida majoria del Tribunal Constitucional planteja serioses objeccions a la Carta catalana, el Govern de Zapatero aposta per posposar-ne el desplegament legislatiu fins a millor ocasió. És a dir, almenys fins després de les eleccions generals del 2008.

Desenvolupar l'Estatut és una missió complexa, encara que amb diferents graus de dificultat en funció de quina en sigui la instància responsable. La Generalitat té a les seves mans enviar al Parlament --com ja està fent-- les lleis necessàries per fer realitat els preceptes estatutaris de la seva competència, com les de l'Agència Tributària de Catalunya o el Consell de Garanties Estatutàries. De la mà de l'Executiu, a més, es continuen constituint les comissions mixtes que preveu el nou text. Però el capítol competencial requereix una àmplia bateria de reformes legals que s'han d'aprovar a les Corts.

Les fonts governamentals consultades estimen "jurídicament perillós i políticament inoportú" emprendre, en els 11 mesos que queden de legislatura --dos d'ells, de vacances parlamentàries--, la tramitació dels projectes de llei necessaris per fer efectius els traspassos competencials continguts a l'Estatut.

De les gairebé 30 lleis estatals que estan per revisar, una vintena són orgàniques, de manera que exigeixen una majoria qualificada tant al Congrés com al Senat. Que, a més, concerneixen matèries tan sensibles com la justícia, l'educació, les infraestructures, l'estabilitat pressupostària o el finançament autonòmic. I això per no parlar dels compromisos polítics exclosos de l'Estatut, com la gestió compartida de l'aeroport del Prat o la cessió a la Generalitat dels aeroports de Girona, Sabadell i Reus.

L'argument esgrimit per paralitzar el desplegament de l'Estatut és la inseguretat jurídica que suscita l'amenaça d'una sentència adversa del Constitucional. "Volem completar totes les transferències a la Generalitat que ens hem compromès a impulsar, però sense precipitar-nos", garanteix un alt responsable del Govern, que no obstant adverteix: "En aquesta recta final de la legislatura no podem embarcar el Congrés en una discussió acarnissada sobre les competències de Catalunya, amb tensions tant amb el PP com amb els partits catalans, perquè després el Constitucional es carregui l'Estatut i les lleis aprovades. Seria ridícul i frustrant".

OKUPEN L'APARTAMENT DELS SAURA A EL PORT DE LA SELVA

Aquest diumenge 11 de febrer del 2007, una quinzena de militants d’Unitat Nacional Catalana s'han reunit a El Port de la Selva per tal de portar a terme una acció de protesta en contra de l’acceptació que té entre la parella Saura - Mayol el fenomen de “l’okupació”. La seva acció ha consistit en desplegar diverses pancartes a la tanca del bloc d’apartaments on es troba la segona residència d’aquesta parella.

Durant els últims anys hem pogut veure com Barcelona s’ha convertit en la capital mundial de l’apropiació indeguda d’habitatges sota el nom “d’okupació”. Actualment ens trobem amb que a la capital del nostre país hi ha entre 200 i 250 habitatges “okupats”.

Un cas que ha tingut molt ressò ha estat el del veí de l’Eixample barceloní, Carles Veiret, que es va quedar sense casa perquè tres parelles “d’okupes” van entrar-li al seu pis i l’hi van canviar el pany i ,a sobre, va ser acusat de robatori per voler entrar a casa seva. El conseller d’Interior no sembla massa preocupat per aquest tema.

De fet, no és que no li preocupi, sinó que simplement hi està a favor. L’any 1998 Joan Saura va proposar al Congrés dels Diputats espanyol una llei per tal de despenalitzar aquest tipus de robatoris sota el nom de “ley de despenalización de la ocupación”. Quan va presentar aquest projecte de llei va comentar que els “okupes” tenen “simpatia social”.

La parella de Joan Saura i regidora per ICV a l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, va declarar a Catalunya Ràdio que s’havia de despenalitzar l’okupació, afegint-hi que no creu tant greu “tenir algunes okupacions”. Nosaltres suposem que no ho troba tant greu perquè no li passa a casa seva.

Hi ha hagut altres veus dins d’ICV a favor d’aquest tipus d’actes delictius. Com és el cas d’Antoni Garcia d’Els Verds que ha demanat “que s’aturin els desallotjaments” i ha afirmat que “hi ha espais okupats que s’han convertit en un referent ciutadà”. No creiem que sigui cap referent ciutadà el cop de pedra que va deixar en coma un agent de la Guàrdia Urbana el 4 de febrer del 2006 al carrer Sant Pere més Baix de Barcelona on s'hi estava desenvolupant una festa nocturna que molestava els veïns.

El senyor Joan Saura i la senyora Imma Mayol, a més d'un àtic de luxe a Gràcia i d'una casa a la Cerdanya, disposen d'aquesta finca buida que, segons els seus criteris, deu ser apta per ser "okupada" i convertida en un "centre social" d'aquests que tant els agraden. Suposem que seràn tan comprensius amb "l'okupació" de les seves propietats com ho són amb les propietats dels altres.

GUERRA A L'ESTATUT

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha augurat que el procés de discussió de l'Estatut al Tribunal Constitucional (TC) "no acabarà bé" ja que el tribunal emetrà una sentència que interpretarà a la baixa el text, a diferència del que considera el conseller de la vicepresidència Carod-Rovira que considera que l'Estatut no es tocarà de com està.

Pujol considera, segons les fonts consultades, que el Govern socialista i el TC "més o menys ja el tenen mastegat, ens faran aquesta jugada" i rebaixarà l'Estatut mitjançant una interpretació restrictiva.

"Això del TC no acabarà bé, però no perquè finalment s'imposin les tesis dels jutges del PP, sinó perquè des del primer dia ja està clar que sortirà una sentència interpretativa que dirà que l'Estatut està bé, però a condició que s'interpreti d'una determinada manera", ha afirmat Pujol en la jornada estratègica de CDC per a les eleccions municipals de maig celebrada a El Muntanyà.

BOICOT A VILAWEB ???

Tots sabeu que Oleguer ha perdut el patrocini de Kelme per les seves declaracions a Berria en favor de l'excarceració del sanguinari etarra Iñaki De Juana Chaos. Aquí ningú li negarà a Oleguer que tingui i manifesti les seves opinions (no és l'únic blaugrana que ho fa, per exemple Thuram està donant un suport molt contundent a Sególene Royal).

Però si al seu patrocinador no li agrada la imatge que es dóna de la seva marca té tot el dret de rescindir el contracte. Oleguer faria bé d'entrenar més i jugar millor enlloc de perdre el temps en debats on pot perjudicar la institució blaugrana i de retruc tot un país.

El que és ja del tot inadmissible és que amb la de diners públics de la Generalitat que rep el portal de Vilaweb s'engegi una campanya de boicot a Kelme.

Amb quina cara podem anar per les Espanyes després reclamant que no ens boicotegin els nostres productes inclòs el cava?

Des de Tripartit-Watch exigim una rectificació al sr. Partal. I si vol fer alguna campanya que la formuli en positiu i sigui per coses més importants pel país. De la 3a hora de castellà parlarem? De la invasió de competències? De l'ajornament del finançament fins 2009?

Li agradaria al sr. Partal una campanya de BOICOT A VILAWEB ???

LLEI DE DEPENDÈNCIA (A ESPANYA)

La web del Consultiu a dia d'avui

El Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per l'espanyolista José Montilla i recolzat per ERC i ICV no vol ni sentir a parlar de tombar la Ley de la Dependencia del govern espanyol, un dels projectes estrella del govern centralista (com l'estrellat procés de pau). Zapatero hauria dit a Montilla que ni parlar-ne de donar la guitza amb aquest tema i els cadells tripartits han assentit.

Montilla, Carod i Saura, tot i tenir un dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya que afirma que el 70% de l'articulat de la llei és anticonstitucional perquè envaeix les competències catalanes, s'escuden precisament en això: que el Consell Consultiu és un òrgan consultiu. Això és fals.

Primer, perquè segons l'article 72 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, els únics òrgans consultius dels que disposa el Govern són la Comissió Jurídica Assesora i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Segon, el principal problema és tenir l'Estatut en via morta. El Consell Consultiu ja els hi va bé al Tripartit-2 perquè així emfasitzen el seu factor "consultiu" quan l'Estatut obliga a engegar immediatament el Consell de Garanties Estatutàries (artss. 76-77 EAC). I, atenció! atenció! Mentre els dictamens del Consell Consultiu no són vinculants, els del Consell de Garanties Estatutàries si que en són de vinculants!!!

NOVA ETT A CATALUNYA: ERC

ERC de Terres de l'Ebre ha demanat als seus militants que enviïn currículums el més aviat possible a l'adreça electrònica del partit davant la possibilitat que sorgeixin ofertes de feina a l'Administració de la Generalitat a les Terres de l'Ebre.

Per tant, es demostra que ERC es transforma en una nova Empresa de Treball Temporal. Benvinguts al mercat i sort amb la competència (PSOE, ETT)!

Aprofitem per donar la benvinguda al Coronel TWT com a nou membre del consell de redacció de Tripartit-watch!

AVANÇAMENT EDITORIAL: EL CAS CAROD VIST PER JOAN CARRETERO

Entrevista a Perpinyà

El dia 4 de gener de 2004, quan no fa ni un mes que en Pasqual Maragall ha promès el càrrec i tot just dues setmanes després que el govern ha pres possessió, Josep-Lluís Carod-Rovira, conseller en cap i president de la Generalitat en funcions s'entrevista en secret amb la cúpula d'ETA a Perpinyà. A final de mes la notícia de la trobada amb els terroristes es fa pública i, pressionat pel PSOE, Maragall força la sortida de Carod del govern. Dimiteix després de passar a ser conseller sense cartera i, per rebequeria, es presenta de cap de llista a les eleccions generals. A la conselleria ningú no en sap res, esclar. La primera notícia la té el conseller quan va cap al despatx. És un dilluns al matí quan es fa pública. El conseller es queda de pedra. Al cap de pocs minuts li truquen i li diuen que vagi immediatament cap a Villarroel, la seu nacional del partit, que s'han de trobar tots els consellers d'ERC allà urgentment. Hi arriba el primer. El fan passar a la sala de reunions, sol amb els seus pensaments. S'està d'encendre un cigarret, perquè fa quatre dies que ha entrat en vigor la llei del tabac i no recorda que hi hagi cap excepció que permeti fumar en locals tancats ni encara que sigui en una situació d'emergència com aquesta; o sigui que passeja nerviós al voltant de la gran taula comptant les passes, les rajoles, les cadires que hi ha al voltant i el nombre de watts que poden consumir les bombetes que il·luminen el recinte. El segon a arribar és en Carod. Els dos homes sols en aquella sala anodina, és digne d'una obra de Harold Pinter. El conseller, que està molt nerviós encara que intenti dissimular-ho, fent gala del seu habitual escàs dot per a la diplomàcia, dispara primer:

-Això que diu la ràdio és veritat?

-Sí.

-Però, ja estaves al govern?

-Sí, sí.

I en aquell instant pensa: "Toca't els nassos, quin embolic tindrem ara". La conversa s'acaba allà; poc després comença a arribar gent.

"Vés a saber amb qui va parlar -diu en una reunió posterior que té al departament amb la seva gent de confiança-, perquè es veu que eren uns paios encaputxats, o sigui que mai no se sabrà del cert. Ens equivoquem si pensem que podrem aguantar les envestides polítiques i mediàtiques que es derivaran d'aquesta notícia i fer veure que no passa res".

A la reunió a Villarroel hi ha tots els consellers d'ERC i tot l'alt comandament del partit. S'acorda que no presenti la dimissió i que cal aguantar el xàfec sigui com sigui. Se'n va a Palau i, quan torna de la reunió amb en Maragall, diu que li ha presentat la dimissió i que l'altre no l'hi ha acceptat. Però l'endemà el president es lleva amb l'altre peu i sí que li accepta la dimissió; ja tenim la crisi servida. En Carod és desbordat per les circumstàncies. Amb aquella estratègia contradictòria l'únic que es fa és entrar en una roda d'absurds. De Harold Pinter passem a Ionesco. L'endemà, quan en Maragall li exigeix que dimiteixi torna a haver-hi una reunió, aquest cop al Palau. És la primera vegada que se sent dir a en Carod:

-Però m'he equivocat en alguna cosa?

Quan veu que ningú no li contesta, el nostre conseller agreuja el seu to de veu i, dirigint-se al seu líder, li diu:

-Crec que t'has equivocat greument perquè no podies anar a parlar amb ETA ni com a conseller en cap ni com a secretari general del partit. A aquests llocs hi van intermediaris, advocats o mitjancers acordats per ambdues parts.

Una estona després es decideix la sortida del president d'ERC del govern de la Generalitat. Crec que ningú de cert pes dins ERC no li ha fet mai cap crítica. Sé d'un militant de Lleida que m'ha assegurat que ell l'hi ha dit, però no sé si l'executiva li ha dit mai res. Jo crec que no. Per motius diversos costa fer una autocrítica severa i parlar a fons del tema. La substitució d'en Carod per en Josep Bargalló, llavors conseller d'Educació, és acordada per la direcció. Amb la resta de consellers no s'ha de pactar, si més no la direcció no els demana l'opinió. Passat el temps, l'opinió que el nostre protagonista té d'en Bargalló és que es plega massa als desigs dels socialistes. No vol la confrontació. Però hi ha moments en què no queda més remei que defensar el que tu creus caigui qui caigui.

VINTIUNENA DESENTESA: SOCIALISTES CONTRA LA TERCERA HORA DE CASTELLÀ

Segons informa Tribuna Catalana els socialistes de més enllà del Baix Llobregat, gent de bona fe que milita al partit creient-se que fa un bé al país, ha encaixat l’anunci de la tercera hora de castellà a les escoles amb força malestar. Aquests socialistes, gent implicada en l’entorn –moltes vegades vinculats a les AMPES de les escoles o al claustre mateix com a docents, seguidors de la renovació pedagògica impulsada per Marta Mata–, no saben on mirar quan els seus companys o els pares dels alumnes els pregunten, inquietats, per l’estirabot d’Ernest Maragall. Desvien la conversa, s’excusen, no tenen ànims per defensar una proposta que troben fora de lloc.

Molts no comprenen el per què de la proposta, quan veuen que la canalla del seu entorn -sigui d'Olot mateix, de Berga, de Reus o de Balaguer-, s'expressa tant bé en català com en espanyol, mentre que té serioses mancances en d'altres matèries que ningú no esmenta. Aquests socialistes no saben on posar-se quan se'ls qüestiona per què el seu propi partit ha obert aquest debat identitari -que tant criticaven a CiU i a ERC-, en comptes de governar pel bé del país.

Fins ara, eren els quadres entremitjos d'ERC els que s'empassaven tots els gripaus de la seva direcció nacional. Però ara, les elits del PSC han qüestionat un dels pilars de la societat catalana, l'escola, d'una manera força barroera. I un pilar en què molts dels socialistes de bona fe hi creien fermament. Socialistes que, en les darreres eleccions, van votar Montilla sense convicció, temerosos de què podia passar. I ara han vist com el primer maldecap seriós no els el donava el cap de cartell, sinó el nét del poeta, un conseller díscol que ha generat hores i hores de polèmica en el si de moltes AMPES del país.

El malestar, negat des de Nicaragua, no sembla que amenaci d'anar a més. Però genera una incomprensió en el si monolític del PSC que pot comportar futurs maldecaps si no es talla d'arrel. De moment, molts dels militants del PSC ja han tastat el gust que tenen els gripaus, una situació si més no còmica, tenint en compte que se l'han hagut d'empassar a desgrat del president Montilla i de tractar-se del principal partit de govern, que fa i desfà a plaer i no pot excusar-se en els socis per justificar una tercera hora que convenç a ben poca gent.

SAURA PASSA DELS MOSSOS

El sindicats més representatius del Cos dels Mossos d'Esquadra reinicien les mobilitzacions contra Joan Saura. A partir de demà hi haurà una concentració diària a la porta del Departament d'Interior per recordar al Sr. Saura que cal dialogar amb els sindicats més representatius per posar una solució al conflicte intern que pateix el cos i preveuen convocar una manifestació de tots els agents fora de servei aquest mes de febrer com a resposta a la reacció a la reunió que van mantenir el passat 22 de gener en la qual van manifestar el seu descontentament amb el conseller Saura, ja que "després de constatar l'engany que va suposar la reunió a la qual se'ns va convocar el dia 22 de gener, no solament no es va presentar l'Hble. Conseller, sinó que els representants de l'administració es van limitar a recollir les reivindicacions dels sindicats, que ja coneixien, i es van comprometre a respondre en una setmana, la qual cosa no s'ha produït".

PARAULES NO, FETS

Fet 1- El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és un ens amb l’objectiu , entre d’altres de facilitar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits.

Fet 2- El CPNL organitza cursos de català a tot el territori per fer accessible el coneixement del català.

Fet 3- Des del curs 2003-2004 els cursos bàsics (adreçats a persones que no entenen el català) són gratuïts. Semblava que la gratuïtat s’estendria a la resta de nivells però no ha estat així.

Fet 4- Una bona notícia: s’amplia la gratuïtat al President Montilla. Entre tots i totes li paguem una professora particular.

Fet 5- Per ara, el cursos continuen pagant-se, alguns amb preus desorbitats

Fet 6- Una mala notícia, la resta de ciutadans i ciutadanes han de pagar els cursos, alguns amb preus desorbitats. Crec que haver de pagar més de 250 € per un curs de nivell C de 6 hores a la setmana per saber escriure correctament la llengua del teu país es pot considerar desorbitat.

Fet 7- Fins i tot, en funció del nivell, molts cursos del CPNL són molt més cars que els de l’Escola Oficial d’Idiomes. Ah! A l'Escola Oficial d'Idiomes si ets familia nombrosa pot arribar a sortir gratuït, al CPNL has de pagar un 30%

Pregunta: QUAN PENSA EL GOVERN MONTILLA SER CONSEQÜENT I FER GRATUÏTS TOTS ELS CURSOS?


La foto adjuntada recull només els cursos que s'ha de pagar. El President estaria en un nivell elemental (E3).

Caldria investigar qui és la professora de català de Montilla. Corre el rumor que és l'Assumpta Escolà, subdirectora del CNL de Barcelona (CPNL), un dels centres que cobren aquests preus.

MANUAL D'ARGUMENTACIÓ DE L'INDEPENDENTISTA GOVERNAMENTAL SUPERAT PELS FETS (NO PARAULES)

Foto: Òmnium Cultural

Brillant article de Francesc-Marc Àlvaro a El Singular Digital que us reproduim a continuació:

Algú em fa arribar una publicació secreta que s’ha repartit entre tots els homes i dones principals de l’independentisme governamental per tal de fer front als fets que posen en evidència la naturalesa del Govern Montilla com allò que és: una oficina provincial amb missió anestèsica sobre el fet nacional i amb voluntat de convertir el nacionalisme/sobiranisme/independentisme en un segment social testimonial, folklòric, decoratiu, accessori i estrany en una Catalunya política que s’assembli ben aviat al País Valencià i Galícia.

Aquest manual o argumentari tan interessant no sembla que hagi estat escrit per Xavier Vendrell, per raons òbvies. Més aviat es diu que sorgeix de les aportacions originals de figures com Enric Marin, Hèctor López Bofill, David Miró i Oriol Junqueras, caps de brot del més subtil pensament independentista-montillista que ens il•lumina en aquesta hora. No es descarta que l’exconseller Josep Bargalló també hi hagi contribuït des de la seva perspicàcia i erudició.

El manual conté un decàleg que sintetitza tot allò que ha de dir un bon independentista oficial al servei del president Montilla. Passo a copiar-lo pel seu valor documental i perquè ens ajuda a comprendre algunes actituds dels nostres pròcers hereus de Macià i Companys.

1- Si us esmenten la llei estatal de Dependència, que ERC ha votat a Madrid i el Consell Consultiu de la Generalitat ha tombat, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

2- Si us esmenten el decret del castellà, que el conseller Ernest Maragall accepta de fet pel bé de la pàtria i del progrés, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

3- Si us esmenten les lleis harmonitzadores que prepara el ministre Sevilla, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

4- Si us esmenten les escasses competències del vicepresident Carod dins del Govern, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

5 -Si us esmenten la gran minva en les partides econòmiques que gestiona ERC al Govern, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

6 - Si us esmenten les declaracions de l’exconseller Carretero, és una conspiració de CiU en aliança amb “els ressentits”.

7 -Si us esmenten les crítiques als dirigents d’ERC que el sociòleg Salvador Cardús planteja en els seus articles, heu de demanar el seu cap i, de pas, dir que és una conspiració de CiU en aliança amb “els puristes”.

8- Si us esmenten que ERC ha deixat de tenir veu i perfil, heu de respondre que “ara tenim tàctica i estratègia” i que dia vindrà en què, des del Canigó, una veu ressonarà imitant el poeta: “Ni Espanya, ni França, Països Catalans!”. Sobretot, parleu sempre d’un futur inconcret. En cas de dubte, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

9 – Si us esmenten d’altres persones crítiques amb la política d’ERC, digueu sempre que són els que volien tocar cuixa en aquest Govern i que o formen part de la conspiració de CiU o són ximples que no han entès els nous temps. També s’ha de remarcar molt sovint que ells cobren dels poders fàctics per dir el que diuen. Només nosaltres tenim conviccions, ells són mercenaris miserables que cerquen el plat de llenties.

10 – Tots aquests arguments es resumeixen en un: la culpa de la situació del país és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. ERC, però, salvarà el país al costat del president Montilla. En podeu estar ben segurs.

LES JOVENTUTS D'ERC HOMENATGEN UN TERRORISTA

Foto: Gerard Coca

Les Joventuts d'ERC van participar el passat dia 26 de gener a les 8 del vespre a la cantonada Diputació/Bruc junt amb membres de l'independentisme extraparlamentari als actes d'ofrena i parlaments en record del membre fundador de Terra Lliure Martí Marcó (i membre també de les joventuts d'ERC) abatut per la policia espanyola quan es va donar a la fuga. Després de realitzar l'ofrena floral, Gerard Coca, portaveu de la Federació de Barcelona de les Joventuts d'ERC va dirigir-se als assistents reclamant la necessitat de mantenir viva la memòria de tots aquells que han lluitat per la llibertat de Catalunya. A l'endemà també van participar als honors que se li van retre al cementiri de Montjuïc a les 5 de la tarda.

ERC ES FELICITA DE LA INVASIÓ DE COMPETÈNCIES

Segons informa e-noticies, el portaveu d'Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, es va felicitar el passat 19 d'abril en un comunicat -després de signar juntament amb els portaveus d'Izquierda Verde, Gaspar Llamazares i Carme Garcia, i el ministre espanyol de Treball, Jesús Caldera, l'acord sobre la Llei de Dependència. perquè és el pacte "amb més contingut social de la legislatura" tot i envair les competències de la Generalitat de Catalunya. El portaveu d'Esquerrra va explicar aleshores que amb el text acordat "s'avança cap al caràcter universal de les prestacions i serveis social, sense exclusió per raó d'edat, i ningú podrà quedar-se'n al marge per raons econòmiques", tres reclamacions bàsiques que Esquerra ha posat com a condició per aprovar la llei. ERC va difondre un comunicat felicitant-se per l'acord. El Consell Consultiu ha decidit ara que 34 de 47 articles envaeixen competències de la Generalitat.